Es va interposar recurs de cassació contra la sentència que va reconèixer el dret d’un funcionari municipal a percebre la gratificació per jubilació anticipada prevista en l’ acord de l’ entitat local.
El TS anul·la la sentència recorreguda en considerar que els acords municipals que preveuen gratificacions per jubilació anticipada dels funcionaris municipals són invàlids.
Això és així, perquè en tractar-se de retribucions d’empleats públics les gratificacions han de venir emparades en una norma de rang legal, i pel moment no hi ha cap norma que doni cobertura legal a aquests acords municipals.
ANTECEDENTS DE FET
El present recurs de cassació té per objecte la sentència núm. 354/2021, de 27 d’octubre, de la Secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia del País Basc que va desestimar el recurs d’apel·lació núm. 5 de Bilbao en el procediment abreujat 173/2020 instat pel senyor Carlos contra la resolució de l’Alcaldia-Presidència de l’Ajuntament de Bilbao de 7 de juliol de 2020 desestimatòria del recurs de reposició que va interposar davant la resolució de 5 de febrer de 2020 que va desestimar la sol·licitud d’abonament de la indemnització prevista en la normativa municipal per als supòsits de jubilació voluntària anticipada presentada pel recurrent.
La sentència ara recorreguda conté part dispositiva del següent tenor literal:
«[…] F A L L A
Que hem de desestimar i desestimem el recurs d’Apel·lació formulat per l’AJUNTAMENT DE BILBAO contra la Sentència n° 146-2020 dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu n° 5 dels de Bilbao en el Procediment Abreviat n° 173-2020.
Serà l’apel·lant qui suporti les costes processals causades. […]».
Notificada l’ anterior sentència, la representació processal de l’ Ajuntament de Bilbao va presentar escrit preparant el recurs de cassació, que la Secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia del País Basc va tenir per preparat, ordenant l’ emplaçament de les parts i la remissió de les actuacions a aquesta Sala del Tribunal Suprem.
Rebudes les actuacions davant d’ aquest Tribunal, per diligència d’ ordenació de la Sala Contenciosa Administrativa, es va tenir per personats i parts en concepte de recurrent a l’ Ajuntament de Bilbao i en concepte de recorregut al senyor Carlos.
Per interlocutòria d’ 1 de juny de 2022, la Secció Primera d’ aquesta Sala va acordar:
«[…] Primer.- Admetre a tràmit el recurs de cassació preparat per la representació processal de l’Ajuntament de Bilbao contra la sentència de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia del País Basc (recurs d’apel·lació núm. 1052/2020), de data 27 d’octubre de 2021.
Segon.- Precisem que la qüestió que revesteix interès cassacional objectiu per a la formació de jurisprudència és:
Determinar la naturalesa dels incentius a la jubilació anticipada dels empleats públics municipals acordats per les Corporacions Locals, que tenen reconeguts un coeficient reductor de l’ edat de jubilació per raó de la seva activitat i si, en el cas concret, escau a la seva percepció.
Tercer.- Identifiquem com a normes jurídiques que, en principi, han de ser objecte d’interpretació, les contingudes en els articles 2 R.D. 383/2018, de 14 de març, pel qual s’estableix el coeficient reductor de l’edat de jubilació en favor de bombers al servei de les administracions i organismes públics, els articles 205, 206 i el 208 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social ( Reial Decret Legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre), així com, l’article 67 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (R.D. legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre).
Tot això, sens perjudici que la sentència pugui estendre’ s a altres qüestions i normes jurídiques si així ho exigís el debat finalment travat en el recurs, ex article 90.4 de la LJCA. […]».
Tenint per admès el recurs de cassació per aquesta Sala, es va emplaçar a la part recurrent perquè, en trenta dies, formalitzés escrit d’ interposició, el que va realitzar, suplicant:
«[…] que, tenint per presentat aquest escrit, se serveixi admetre’l, i, en virtut d’això, em tingui per personat i part, i tingui per INTERPOSAT RECURS DE CASACIÓ, en temps i forma, i previs els tràmits processals procedents, dicti sentència per la qual, revocant la sentència de la Secció Tercera, de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia del País Basc , número 354/2021, de 27 d’octubre de 2021, s’estimi plenament el nostre recurs de conformitat amb els raonaments invocats en el mateix i, en conseqüència, es casi i anul·li la sentència impugnada, per la qual entrant a conèixer el fons de l’assumpte, es fixi la doctrina d’aquest Tribunal en els termes sol·licitats i es deixi sense efecte la decisió dictada en la instància, declarant-se la conformitat a dret de la resolució administrativa, amb imposició a la part demandant de les costes causades en la primera instància. […]».
Per provisió de 4 de juliol de 2022, es va emplaçar a la part recorreguda perquè, en trenta dies, formalitzessin escrit d’oposició.
Per la representació processal de la part recorreguda es va presentar escrit, evacuant el tràmit conferit, que finalitza suplicant a la Sala:
«[…] tingui per rebut el present escrit, se serveixi admetre’ l i, en virtut d’ això, previs els tràmits legals oportuns, dicti la sentència que consideri procedent, tenint en compte que el meu representat NO PRESENTA OPOSICIÓ AL RECURS DE CASACIÓ, tenint a aquesta part per aplanada a totes les pretensions de la recurrent, llevat de qualsevol tipus i grau de condemna en costes en cap instància. […]».
De conformitat amb el que preveu l’ article 92.6 de la Llei d’ aquesta Jurisdicció, atenent l’ índole de l’ assumpte, no es va considerar necessària la celebració de vista pública.
Mitjançant provisió de 21 d’ octubre de 2022, es va designar Magistrat Ponent a l’ Excm. Sr. senyor Luis María Díez-Picazo Giménez i es va assenyalar per a votació i decisió l’ audiència del dia 13 de desembre de 2022, deixant-se sense efecte l’ esmentat assenyalament. Posteriorment mitjançant resolució de 13 de gener de 2023 es va tornar a assenyalar per a votació i decisió el dia 21 de febrer de 2023, en l’acte de la qual van tindre lloc, havent-se observat les formalitats legals referents al procediment.
Fonaments de DRET
El present recurs de cassació és interposat per la representació processal de l’Ajuntament de Bilbao contra la sentència de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia del País Basc de 27 d’octubre de 2021.
Els antecedents de l’assumpte són com segueix. Un acord municipal preveia gratificacions per jubilació anticipada dels seus funcionaris. En jubilar-se, el demandant en la instància va sol·licitar aquesta gratificació, que li va ser denegada per resolució de l’Alcalde de Bilbao de 5 de febrer de 2020, confirmada en reposició amb data 7 de juliol d’aquell mateix any, per entendre que la jubilació no podia qualificar-se de voluntària.
Interposat recurs contenciós administratiu, va ser estimat per sentència del Jutjat Contenciós Administratiu número 5 de Bilbao de 30 d’octubre de 2020, després confirmada en apel·lació per la sentència ara impugnada.
Preparat el recurs de cassació, va ser admès per la Secció Primera d’ aquesta Sala mitjançant interlocutòria d’ 1 de juny de 2022, on es declara que la qüestió d’ interès cassacional objectiu és determinar la naturalesa dels incentius a la jubilació anticipada acordats per les entitats locals que tenen un coeficient reductor de l’ edat de jubilació. Recorda que aquesta qüestió és similar a la plantejada i resolta en altres recursos de cassació, com és destacadament el recurs de cassació nº 850/2021.
Pel tema litigiós i les argumentacions de les parts, aquest recurs de cassació és efectivament similar a l’abordat per aquesta Sala en el recurs de cassació nº 850/2021, resolt mitjançant la nostra sentència de 5 d’abril de 2022. Per això, la solució ha de ser la mateixa, bastant amb remetre’s al que llavors es va dir:
«[…] QUART.- La determinació del tipus de jubilació
La resposta a la qüestió d’interès cassacional passa per determinar, abans de qualsevol altra consideració, la naturalesa de la jubilació que ha servit de pressupost per a la sol·licitud del cobrament d’incentius la denegació dels quals es va impugnar en el recurs contenciós administratiu.
L’article 19 del Pla Estratègic de Generació d’Ocupació de l’Ajuntament de Bilbao preveu, sota el rètol de «jubilacions voluntàries anticipades», que «l’Ajuntament indemnitzarà amb cinc mensualitats brutes per cada any que el funcionari/a anticipi l’edat de jubilació».
Per a l’ accés a la indemnització que estableix aquest article 19, resulta capital determinar, per tant, si concorre o no el supòsit de fet al qual s’ nua la indemnització allà prevista, això és, si la jubilació ha estat o no anticipada per voluntat de l’ afectat. Escau determinar, en definitiva, si estem davant d’ una jubilació ordinària d’ aquest concret col.lectiu, el dels bombers, que té avançada la seva edat de jubilació ordinària per una norma específica, o si, per contra, es tracta simplement d’ una anticipació voluntària de la jubilació general prevista legalment. Repassa en què l’esmentat article 19 es refereix al funcionari que «anticipi l’edat de jubilació», d’aquí la rellevància per determinar si ha tingut lloc un o altre tipus de jubilació.
Avançant la conclusió, considerem que en el cas examinat no ha tingut lloc una jubilació anticipada per voluntat d’ interessat, en els termes que es regula a l’ article 67 de l’ Estatut Bàsic de l’ Empleat Públic i a l’ article 208 del Text Refós de la Llei General de Seguretat Social, ateses les raons que seguidament expressem.
La singularitat del cas rau en el fet que els membres d’ aquest col.lectiu es jubilen als 59-60 anys, segons el temps de cotització, i passen a percebre íntegrament la pensió de jubilació, sense la tradicional minva que tenen, amb caràcter general, la resta dels funcionaris públics. Així es regula en el Reial decret 383/2008, de 14 de març, pel qual s’estableix el coeficient reductor de l’edat de jubilació en favor dels bombers al servei de les administracions i organismes públics.
En el preàmbul de l’esmentat Reial decret s’indica la concreta habilitació legal oferta per l’aleshores article 161 bis.1 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1994, de 20 de juny, incorporat per la Llei 40/2007, de 4 de desembre, de mesures en matèria de Seguretat Social, que preveia que l’edat mínima de 65 anys exigida per tenir dret a pensió de jubilació en el Règim General de la Seguretat Social podria ser rebaixada per reial decret, a proposta del Ministre de Treball i Assumptes Socials, en aquells grups o activitats professionals els treballs dels quals siguin de naturalesa excepcionalment penosa, tòxica, perillosa o insalubre i acusin elevats índexs de morbiditat o mortalitat, sempre que els treballadors afectats acreditin en la respectiva professió o treball el mínim d’ activitat que s’ estableixi. Afegint que en relació amb el col·lectiu de bombers, dels estudis duts a terme es desprèn que existeixen índexs de perillositat i penositat en el desenvolupament de la seva activitat, i que els requeriments psicofísics que s’exigeixen per al seu ingrés en el col·lectiu i el desenvolupament de l’activitat no poden complir-se a partir d’unes determinades edats, donant-se d’ aquesta manera els requisits exigits en la legislació per a la reducció de l’ edat d’ accés a la jubilació, com a conseqüència de la realització de treballs de naturalesa excepcionalment penosa, tòxica, perillosa o insalubre. Té en compte, a més, la vigent habilitació en l’article 206, que regula la jubilació per raó de l’activitat, del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat per Reial Decret Legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre (TRLGSS).
Doncs bé, l’esmentat Reial decret 383/2008, de 14 de març, estableix a l’article 2 la reducció de l’edat de jubilació per aplicació del coeficient reductor, fixant que, en virtut d’aquesta reducció, l’edat de jubilació passa a ser als 60 o 59 anys, segons s’acreditin 35 anys o més de cotització efectiva, sense que es pugui accedir, s’ afegeix, a la pensió de jubilació amb una edat inferior a l’ assenyalada. La jubilació a aquesta edat de 59 o 60 anys comporta, com abans avancem, el cobrament ínter de pensió de jubilació.
S’ estableix, en conseqüència, un règim específic per a aquest col.lectiu, atesa la naturalesa de l’ activitat que exerceixen, que impedeix, entre altres coses, accedir al règim general per assolir la jubilació anticipada que estableixen els articles 67.2 de l’ Estatut Bàsic de l’ Empleat Públic i 208 del text refós de la Llei General de Seguretat Social, ja que s’ ha d’ haver complert una edat que sigui inferior en dos anys a l’ edat que resulti d’ aplicació en cada cas.
Convé recordar al respecte que entre els tipus de jubilació que preveu l’esmentat article 67 de l’Estatut Bàsic al costat de la voluntària, la forçosa i la que té lloc per incapacitat, es fa menció també a la que té lloc per raó de l’activitat, ja que l’apartat 3 «in fine», de l’indicat article 67, assenyala que del que disposen els dos paràgrafs anteriors, que regulen l’edat de jubilació forçosa, quedaran exclosos els funcionaris que tinguin normes estatals específiques de jubilació, com s’esdevé en aquest cas mitjançant el Reial decret 383/2008.
La jubilació d’aquest col·lectiu als 59 o 60 anys, segons el temps de cotització, amb la pensió de jubilació íntegra, és, per tant, una excepció al règim general, que, pel que ara interessa, no preveu una jubilació voluntària per voluntat de l’interessat, sinó un avançament o reducció de l’edat de jubilació. Aquest avançament de l’edat de jubilació té lloc per l’aplicació del Reial decret 383/2008, que, mitjançant la corresponent habilitació legal, estableix un règim jurídic específic al respecte.
Sense que, per la resta, puguem establir singulars composicions, per referència a la finalitat del pla estratègic, que puguin distorsionar el sistema, situant aquest pla per sobre del règim jurídic d’ aplicació per determinar si el peticionariat ha anticipat per la seva mera voluntat, en compliment de les exigències legals, l’ edat de jubilació, que no és el cas.
En definitiva, la jubilació no ha estat anticipada per la voluntat de l’afectat, ha estat la fixació de l’edat de jubilació el que ha resultat anticipada per la norma reguladora d’aquest col·lectiu.
CINQUÈ.- La jurisprudència d’ aquesta Sala Tercera
La conclusió que hem exposat és la que resulta compatible amb els precedents d’ aquesta Sala Tercera sobre assumptes similars a l’ examinat, respecte d’ anàloga qüestió d’ interès cassacional. Ens referim a la recent sentència de 16 de març de 2022 (recurs de cassació nº 4444/2020), relatiu a les gratificacions per jubilació anticipada d’agents de policia local, per al rejoveniment de la plantilla. Doncs bé, en aquesta sentència declarem que: <<El problema de fons que late en aquest recurs de cassació ha estat ja resolt per aquesta Sala en una pluralitat de sentències, inclosa l’esmentada en la sentència de primera instància. És criteri jurisprudencial clarament establert que les gratificacions -qualsevol que sigui la seva denominació en cada cas- per jubilació anticipada previstes en acords d’entitats locals tenen naturalesa de retribució i, per tant, només es poden considerar ajustades a Dret en la mesura que tinguin fonament en alguna norma legal d’abast general, relativa a la remuneració dels funcionaris de l’Administració local. Atès que en els casos resolts fins a la data no s’ havia identificat cap norma de cobertura, la conclusió va ser que aquests acords de les entitats locals eren invàlids. Vegeu a aquest respecte, entre d’altres, les nostres sentències nº 2747/2015, nº 2717/2016, nº 459/2018 i nº 1183/2021. (…) A aquest mateix criteri s’ ha d’ estar, ja que en aquest cas no s’ aprecia cap diferència rellevant. En aquest ordre de consideracions, cal assenyalar que l’esmentada disposició addicional 21a de la Llei 30/1984, tot i preveure mesures d’incentivació de la jubilació anticipada, no va fer una regulació precisa per al supòsit que aquestes mesures tinguessin caràcter retributiu i, per això, no satisfà l’exigència que les gratificacions per jubilació anticipada tinguin cobertura en una norma legal d’abast general. (…) Per tot l’ exposat, en resposta a la qüestió d’ interès cassacional objectiu, escau reiterar el criteri jurisprudencial establert per aquesta Sala en els termes que s’ han descrit. Això condueix a desestimar el recurs de cassació, confirmant la sentència impugnada>>.
Per tot això procedeix estimar el recurs de cassació interposat contra la sentència impugnada, anul·lant les sentències dictades per la Sala i pel Jutjat, i desestimar el recurs contenciós administratiu.
SISÈ.- Les costes processals
De conformitat amb el que disposa l’ article 139.3, en relació amb l’ article 93.4, de la LJCA, cada part abonarà les costes causades a la seva instància i els comuns per meitat. Respecte de les costes processals del recurs contenciós administratiu i apel·lació no es fa imposició pels dubtes de Dret que van poder sorgir. […]».
FALLO
Per tot l’ exposat, en nom del Rei i per l’ autoritat que li confereix la Constitució, aquesta Sala ha decidit
PRIMER.- Ha lloc al recurs de cassació interposat per la representació processal de l’Ajuntament de Bilbao contra la sentència de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia del País Basc de 27 d’octubre de 2021, que anul·lem.
SEGON.- Estimar el recurs d’apel·lació interposat per la representació processal de l’Ajuntament de Bilbao contra la sentència del Jutjat Contenciós Administratiu núm.
TERCER.- Desestimar el recurs contenciós administratiu interposat per la representació processal del senyor Carlos contra les resolucions de l’Alcalde de Bilbao de 5 de febrer i 7 de juliol de 2020.
QUART.- No fer imposició de les costes.
Notifiqueu aquesta resolució a les parts i insereix-vos en la col·lecció legislativa.
Així s’ acorda i signa.
Font: El Dret Local
