Plantejament
Es va aprovar una convocatòria de subvencions per concurrència competitiva durant el 2022 amb el 50% de la despesa amb càrrec al pressupost del 2022 (bestreta) i l’altre 50% amb càrrec al pressupost del 2023 (com a despesa de tramitació anticipada i a pagar un cop justificada i reconeguda la subvenció). Finalment, només es va presentar una sola entitat, i tot i que el termini va finalitzar el 28/02/22, l’àrea gestora no va ser capaç d’arribar a temps per adoptar l’acord de concessió definitiva i de pagament de la bestreta amb càrrec al 2022 dins d’aquesta anualitat.
El 2023 han preparat l’acord de concessió com si estiguessin encara el 2022. Com s’hauria de procedir a efectes d’informe jurídic i de l’òrgan interventor?
Resposta
Es planteja qüestió sobre la possibilitat de dictar resolució per part d’ òrgan competent en exercici posterior al qual es pretén estendre els seus efectes.
En aquest sentit, i sense entrar en la matèria concreta sobre la qual versarien els actes administratius, és a dir, sense analitzar el procés de concessió de subvencions, hem de considerar dos efectes diferents de la realització del que es pretén; així podem fer referència a l’efecte administratiu d’una banda i a l’efecte pressupostari per una altra.
D’aquesta manera, l’acord de concessió d’una subvenció no és més que un acte administratiu que troba la seva regulació en l’article 25 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions -LGS- (EDL 2003/120317).
D’ aquesta manera, de conformitat amb l’ apartat 4 de l’ esmentat article, el concessionari té l’ obligació de resoldre en un període màxim de 6 mesos des de la publicació de la convocatòria.
Aquest termini, òbviament haurà de ser controlat, de tal manera que amb l’ aplicació de l’ administració electrònica, la pràctica habitual de moltes administracions de dictar actes amb una data anterior a la qual realment es produeix es veu realment minvada.
Així, entre d’altres, l’article 26 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques -LPACAP- (EDL 2015/166690), referent a l’emissió de documents per les Administracions Públiques, estableix que:
1. S’entén per documents públics administratius els vàlidament emesos pels òrgans de les Administracions Públiques. Les Administracions Públiques emetran els documents administratius per escrit, a través de mitjans electrònics, llevat que la seva naturalesa exigeixi una altra forma més adequada d’ expressió i constància.
2. Per ser considerats vàlids, els documents electrònics administratius hauran de:
a) Contenir informació de qualsevol naturalesa arxivada en un suport electrònic segons un format determinat susceptible d’ identificació i tractament diferenciat.
b) Disposar de les dades d’ identificació que permetin la seva individualització, sens perjudici de la seva possible incorporació a un expedient electrònic.
c) Incorporar una referència temporal del moment en què han estat emesos.
d) Incorporar les metadades mínimes exigides.
e) Incorporar les signatures electròniques que corresponguin d’ acord amb el que preveu la normativa aplicable. Es consideraran vàlids els documents electrònics, que complint aquests requisits, siguin traslladats a un tercer a través de mitjans electrònics.
3. No requeriran de signatura electrònica, els documents electrònics emesos per les Administracions Públiques que es publiquin amb caràcter merament informatiu, així com aquells que no formin part d’un expedient administratiu. En tot cas, caldrà identificar l’ origen d’ aquests documents»
Per la qual cosa podem concloure la necessitat i obligatorietat que tenen les Administracions de dictar els actes amb signatures electròniques que precisament facin complir amb els requisits establerts en el mateix art. Això, impossibilitaria, per tant, el fet de dictar una resolució amb data anterior a la que realment es produeix.
A major abundament, el RD 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals -ROF- (EDL 1986/12278), recull l’obligatorietat per part de l’Entitat de portar un llibre de resolucions (art. 200 ROF), que funcionarà de manera similar al recollit en el mateix ROF per als llibres d’actes, i on necessàriament s’ haurà d’ incloure la resolució de concessió.
Aquesta resolució haurà de ser per tant formar part en temps i forma, de manera correlativa en el temps al moment en què es dicta, qüestió aquesta que no es compleix en el cas que es materialitzi l’ opció que es pretén.
Per tant, des del punt de vista administratiu, s’ incompliria, no només la LGS quant al termini de resoldre, sinó igualment l’ art. 26 LPACAP i el ROF.
Dit això, l’ acte administratiu que es pretén dictar, té igualment un efecte pressupostari, que es traduirà en una fase d’ execució de pressupost de compromís o disposició.
D’ aquesta manera, es fa igualment necessari estudiar l’ efecte i la possibilitat des d’ aquest punt de vista de dictar un acte administratiu amb una data anterior a la qual es realment es dicta.
Es defineix així el pressupost local l’article 162 del RDLeg 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals -TRLRHL- (EDL 2004/2992), com:
- «Els pressupostos generals de les entitats locals constitueixen l’ expressió xifrada, conjunta i sistemàtica de les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer l’ entitat, i els seus organismes autònoms, i dels drets que prevegin liquidar durant el corresponent exercici,»
Aquest exercici pressupostari coincideix amb l’ any natural, d’ acord amb l’ art. 163 de mateix TRLRHL.
D’ altra banda, el principi d’ anualitat que inspira la gestió pressupostària, s’ apuntala en altres preceptes del mateix text legal, concretament en l’ art.176 TRLRHL:
- «1. Amb càrrec als crèdits de l’estat de despeses de cada pressupost només es podran contreure obligacions derivades d’adquisicions, obres, serveis i altres prestacions o despeses en general que es realitzin en l’any natural del propi exercici pressupostari.»
No obstant això, aquest axioma presenta alguna excepció, com la reflectida en els articles següents:
- «No obstant el que disposa l’ apartat anterior, s’ aplicaran als crèdits del pressupost vigent, en el moment del seu reconeixement, les obligacions següents:
- a) Les que resultin de la liquidació d’ endarreriments a favor del personal que percebi les seves retribucions amb càrrec als pressupostos generals de l’ entitat local.
- b) Les derivades de compromisos de despeses degudament adquirits en exercicis anteriors, prèvia incorporació dels crèdits en el supòsit establert a l’ article 182.3.»
Finalment, i respecte al tancament anual, estableix l’ art. 191 d TRLRHL que:
- «El pressupost de cada exercici es liquidarà quant a la recaptació de drets i al pagament d’ obligacions el 31 de desembre de l’ any natural corresponent, quedant a càrrec de la Tresoreria local els ingressos i pagaments pendents, segons les seves respectives contraccions….
- ….3. Les entitats locals hauran de confeccionar la liquidació del seu pressupost abans del dia primer de març de l’ exercici següent.»
Per tant, amb independència de la possibilitat d’ assentar en comptabilitat determinades operacions pressupostàries durant el període de tancament de l’ exercici que s’ hagin meritat anteriorment, el fonamental rau en el fet que l’ acte que va donar origen a tal operació es dictés en temps i forma, és a dir amb data abans del 31 de desembre d’ aquest exercici, per poder imputar-la a l’ exercici que s’ està tancant, qüestió aquesta que no succeeix en el supòsit descrit.
Per tant, resulta clar que no és possible dictar una resolució de concessió d’ una subvenció en un exercici diferent al que es pretén que tingui efectes, tant des del punt de vista administratius com pressupostari.
Dit això, i davant la possibilitat no obstant això de ser dictada Resolució, podem donar resposta a la necessitat d’ informar per part del secretari i interventor de les irregularitats comeses per ells.
Si bé l’article 3.3 del RD 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració Local amb habilitació de caràcter nacional -RJFHN- (EDL 2018/18248), no estableix de manera concreta l’emissió d’informe preceptiu en aquests casos, no hem d’obviar, que entre les funcions que es recullen en l’apartat 1 d’aquest article s’estableix dins de la funció que integra la fe pública, la de:
… e) Transcriure en el Llibre de Resolucions, qualsevol que sigui el seu suport, les dictades per la Presidència, pels membres de la Corporació que resolguin per delegació de la mateixa, així com les de qualsevol altre òrgan amb competències resolutives. Aquesta transcripció constituirà exclusivament garantia de l’ autenticitat i integritat de les mateixes.
… h) Anotar en els expedients, sota signatura, les resolucions i acords que recaiguin, així com notificar les esmentes resolucions i acords en la forma establerta en la normativa aplicable».
D’ aquesta manera, s’ ha de tenir en compte que la signatura del secretari, com a fedatari públic, el que fa és donar fe pública que el Decret, tal com figura transcrit en el document, ha estat signat per l’ alcalde i li consta que aquesta signatura és de qui ostenta el càrrec i en la data assenyalada, sent per tant el Llibre de decrets un document oficial la falsedat del qual pot ser un delicte, la qual cosa obliga a respectar en tot cas la realitat.
Així doncs, entenem que, dins de la funció de Secretaria, estaria la d’ advertir d’ aquesta irregularitat.
Quant a l’interventor, si acudim a l’article 12 del RD 424/2017, de 28 d’abril, pel qual es regula el règim jurídic del control intern en les entitats del Sector Públic Local -RCI- (EDL 2017/55218), relatiu als repars, disposa que:
«Si l’ òrgan interventor es manifestés en desacord amb el fons o amb la forma dels actes, documents o expedients examinats, haurà de formular els seus repars per escrit.
2. Si el repar afectés l’aprovació o disposició de despeses, (com seria el cas) reconeixement d’obligacions o ordenació de pagaments se suspendrà la tramitació de l’expedient fins que aquell sigui resolt en els casos establerts a l’article 216.2 del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals. 3.»
En el supòsit previst a l’apartat c) de l’article 216.2 esmentat (que es refereix als casos d’omissió en l’expedient de requisits o tràmits essencials), procedirà la formulació d’un repar suspensiu en els casos següents:
b) Quan s’ apreciïn greus irregularitats en la documentació justificativa del reconeixement de l’ obligació o no s’ acrediti suficientment el dret del seu perceptor.
c) Quan s’ hagin omès requisits o tràmits que poguessin donar lloc a la nul.litat de l’ acte, o quan la continuació de la gestió administrativa pogués causar menyscaptes econòmics a la Tresoreria de l’ Entitat Local o a un tercer.»
D’aquesta manera, entenem que existeix igualment causa de repar perquè s’han omès tràmits essencials com és la formalització del decret en temps i forma, donant lloc a la nul·litat de l’acte… sense perjudici d’ altres conseqüències com la falsedat de document públic.
Conclusions
1a. Ni des del punt de vista administratiu ni des del pressupostari, és possible dictar un acte amb data diferent a la que es dicta.
2a. En la seva funció de fedatari públic, entenem que el secretari ha d’ advertir de la irregularitat de dictar la Resolució amb una data posterior a la que s’ assenyala en el Decret que es pretén signar.
3a. Per la seva banda, l’Interventor podrà formular repar, ja que, al nostre entendre, s’ometen tràmits essencials, en existir greus irregularitats que podrien donar lloc a la nul·litat de l’acte.
Font: El Dret Local
