Plantejament
Un agent de la Policia Local d’aquest Consell Municipal ha estat notificat d’una resolució de l’Institut Nacional de Seguretat Social -INSS-, datada el 15 de juliol de 2026, per la qual se li reconeix com a incapacitat permanent total -IPT- per a la seva professió habitual, sense previsió de millora en dos anys. No hi ha proves que la corporació tingui la seva pròpia regulació de la segona activitat de la Policia Local.
En vista del que s’ha dit anteriorment, sorgeixen les següents preguntes:
1. En aplicació dels articles 63.c) i 67.1.c) TREBEP, la declaració d’incapacitat permanent total determina automàticament la jubilació i la pèrdua de l’estatus de funcionari civil (ope legis), sense marge de discreció municipal, en absència d’una segona regulació d’activitat que prevegui expressament l’assignació a un càrrec adaptat en aquests casos?
2n. És legalment factible tenir qualsevol tipus d’acord o assignació de l’agent a un càrrec administratiu de la mateixa societat, sota la protecció de la compatibilitat de la pensió per incapacitat permanent total amb altres activitats previstes a l’art. 198 TRLGSS/15?
Resposta
L’article 136 de la RDLeg 8/2015, de 30 d’octubre, que aprova el text revisat de la Llei General de la Seguretat Social (TRLGSS) defineix la discapacitat permanent i l’article 137 estableix els graus de discapacitat, establint a la secció b) el que correspon a la «Incapacitat Permanent Total per a la professió habitual».
Per la seva banda, el règim jurídic de jubilació per incapacitat de servei està regulat a l’art. 67.1.c) de la RDLeg 5/2015, de 30 d’octubre, que aprova el text revisat de la Llei sobre l’Estatut Bàsic dels Empleats Públics -TREBEP-, que estableix que:
«1. La jubilació dels funcionaris públics pot ser: (…) c) Per la declaració d’incapacitat permanent per exercir les funcions del seu cos o escala, o pel reconeixement d’una pensió per incapacitat permanent absoluta o incapacitat permanent total en relació amb l’exercici de les funcions del seu cos o escala.»
I desenvolupat per reglament de l’art. 28.2 c) de la RDLeg 670/1987, que aprova el text revisat de la Llei de Classes Passives, i que especifica que es declararà:
«Quan la part interessada es veu afectada per una lesió o un procés patològic, somàtic o psíquic que està estabilitzat i irreversible o de reversibilitat remota o incerta, la lesió o procés del qual li fa totalment impossible complir les funcions del seu Cos, Escala, posició o carrera.»
D’aquesta disposició se’n dedueix que només hi haurà incapacitat per a la jubilació quan es compleixin dos requisits: primer, una lesió o procés patològic, somàtic o psíquic que estigui estabilitzat i irreversible o de reversibilitat remota i incerta, i, segon, que aquest dany o procés implica una total impossibilitat per a l’exercici de les funcions de l’organisme, escala, càrrec o carrera al qual pertany el funcionari públic afectat.
Com a resultat d’aquesta afirmació, se’n dedueix que, quan l’òrgan o escala a la qual pertany el funcionari públic ha estat assignat a una pluralitat de llocs de treball diferenciats i la impossibilitat derivada de les lesions no afecta tots ells i les seves funcions, sinó només alguna o alguns, no és possible declarar la jubilació per incapacitat permanent, ja que aquesta limitació total que és inexcusable no existeix.
Una cosa és la limitació o afectació i una altra, a efectes de jubilació, la impossibilitat respecte a la situació d’una entitat que produeixi limitacions funcionals en la persona afectada que impedeixin o imposin limitacions greus que redueixin manifestament i objectivament la seva capacitat per exercir les funcions de la seva feina, cosa que ens porta a la conclusió que no es pot entendre, tal com entén l’entitat consultora, que, en cas de qualsevol declaració de Discapacitat Permanent en grau total, el funcionari públic es jubili.
A més, en l’àmbit territorial de l’entitat local consultora, la comunitat autònoma de Catalunya, hi ha una excepció per als funcionaris de la Policia Local amb suport legal als articles 43 i 44 de la Llei 16/1991, de 10 de juliol, sobre la Policia Local -LPLC-, de manera que, tot i que l’entitat consultora no disposa de regulació pròpia de la segona activitat, ha d’aplicar les disposicions dels esmentats preceptes.
Així, l’article 43 LPLC estableix que:
«1. Els agents de policia local que, segons una opinió mèdica o a causa de l’edat, que en cap cas tinguin menys de cinquanta-set anys, tinguin capacitat reduïda per realitzar el servei ordinari són traslladats a la situació de segona activitat, d’acord amb les disposicions de les regulacions municipals corresponents.
2. Com a regla general, els agents de policia local duen a terme la segona activitat al mateix Cos al qual pertanyen, exercint altres funcions, d’acord amb la seva categoria; si això no és possible, ja sigui per manca de places o per motius d’incapacitat pròpia, poden continuar prestant serveis complementaris adequats a la seva categoria en altres tasques de la mateixa Corporació Local.»
En aquest sentit, la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana de 13 de maig de 2011 estableix que la incapacitat permanent total per a la professió habitual s’entén com aquella que desqualifica el treballador per exercir totes o les tasques fonamentals d’aquesta professió i precisament l’essència de la segona activitat és perfectament integrable o compatible amb la situació d’incapacitat permanent total que permet exercir una altra professió o la realització efectiva d’una feina diferent de la primera que motivava l’ocupació pública, però un cop acreditada l’aptitud per a aquesta, per a aquesta segona activitat. El Tribunal Suprem, en la seva sentència de 23 de maig de 2008, conclou que és necessari declarar la transferència a la segona activitat d’un Policia Local reconegut com a totalment incapacitat per a la professió habitual.
Des del punt de vista de la Seguretat Social, l’art. 198 TRLGSS permet la compatibilitat entre la pensió IPT i un nou lloc de treball «a la mateixa empresa o en una diferent, sempre que les funcions no coincideixin amb les que van donar lloc a la discapacitat permanent total».
Pel que fa a la consulta realitzada, es recomana llegir el següent:
– És legalment possible que un membre de la Policia Local que ha estat declarat en una situació d’incapacitat permanent total per a la professió habitual es traslladi a una segona activitat?
– Illes Balears. Sol·licitud de trasllat a una segona activitat de la Policia Local en situació de discapacitat permanent total.
– Andalusia. Procediment per al trasllat a segona activitat d’un membre de la policia local declarat en situació d’incapacitat permanent total per a la professió habitual.
Conclusions
1. En general, la declaració d’incapacitat permanent total en relació amb l’exercici de les funcions del seu cos o escala implica la terminació de la relació de funcionari i la jubilació del funcionari, segons l’art. 67.1.c) TREBEP.
2n. Tanmateix, hi ha una excepció per als agents de la Policia Local amb suport legal a l’art. 43 LPLC durant la transició a la situació de segona activitat.
3r. En aquest cas, per aplicació de l’art. 198 TRLGSS i la doctrina del Tribunal Suprem, hi hauria incompatibilitat de la pensió amb la segona posició d’activitat.
Font: El Dret Local
