Plantejament
Una dona, conduint per una avinguda de 5,45 metres de doble circulació on no hi ha marques d’estacionament, però els vehicles estacionen, va tenir un accident de trànsit. És una avinguda molt poc transitada del poble. Fa uns mesos es va haver de tallar un arbre ubicat a un costat de la carretera i es va deixar l’esvoranc d’uns 20 cm sense senyalitzar però es veia perfectament. El sinistre va passar de dia.
Ha presentat reclamació patrimonial a l’ajuntament. A banda del relat, només aporta fotografies dels desperfectes del vehicle i de la carretera, sense testimonis i sense que la policia tingués cap avís.
En el termini d’audiència ha presentat al·legacions noves i ara hem de fer la proposta de resolució desestimant al·legacions i també la responsabilitat.
Consideren que té raó la reclamant? O procedeix la desestimació? Hi ha jurisprudència sobre això?
Resposta
En primer lloc, en els termes del Dictamen 615/2012, de 14 de novembre, del Consell Consultiu de Madrid, en matèria de responsabilitat patrimonial la càrrega de la prova dels pressupostos que fan néixer la responsabilitat indemnitzatòria, llevat dels supòsits de força major o culpa de la víctima que correspon provar a l’Administració, recau en qui la reclama (Sentències del TS de 19 de juny de 2007 i de 9 de desembre de 2008, entre d’altres), conforme el principi de càrrega de la prova establert al art. 217 de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’Enjudiciament Civil -LEC- i el ja derogat art. 1214 del Codi Civil, publicat per RD de 24 de juliol de 1889 -CC-, per la qual cosa és de compliment obligat que a l’expedient consti l’activitat probatòria necessària per fixar els fets i la relació de causalitat, així com la quantia del dany patit, sent el reclamant el que ha d’aportar els mitjans de prova dels quals es vulgui fer valer. Tal com ha assenyalat el Consell Consultiu de Madrid al Dictamen d’11 de juny de 2014, entre d’altres:
“…com assenyala aquest Consell de forma reiterada, ni les fotografies, ni els informes mèdics acrediten que la caiguda es va produir al lloc invocat per la reclamant, ni que va ser propiciada per l’estat del paviment.”
D’aquesta manera, presumint que la reclamant tingués raó, li correspon provar que el fet del trencament del vehicle es va produir al lloc assenyalat en la denúncia i per causa de l’esvoranc no senyalitzat, fets rellevants per a la decisió del procediment que podran acreditar-se per qualsevol mitjà de prova admissible en Dret, i la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques -LPACAP-, als art. 67.2 i 77.1, recull que la valoració es farà segons la LEC.
Sent així, i no constant testimonis i sense que la Policia tingués cap avís, considerem que no cal que l’instructor proposi com a prova l’interrogatori de la denunciant, ja que el seu testimoni no és perjudicial, i l’art. 316 LEC sobre l’interrogatori de les parts assenyala que:
“1. Si no ho contradiu el resultat de les altres proves, en la sentència es consideren certs els fets que una part hagi reconegut com a tals si hi intervingué personalment i la seva fixació com a certs li és enterament perjudicial.
(…).”
D’aquesta manera, si de la instrucció de l’expedient no ha quedat acreditat que el dany es va produir al lloc, la data i en les circumstàncies al·legades pel reclamant, és procedent rebutjar la reclamació patrimonial de l’Administració.
Conclusions
- En matèria de responsabilitat patrimonial, la càrrega de la prova dels pressupostos que fan néixer la responsabilitat indemnitzatòria, llevat dels supòsits de força major o culpa de la víctima que correspon provar a l’Administració, recau en qui la reclama, assumint la càrrega d’aportar els mitjans de prova dels que es vulgui fer valer.
- A l’expedient de responsabilitat patrimonial és preceptiu provar que el fet del trencament del vehicle es va produir a la via assenyalada en la denúncia i per causa de l’esvoranc no senyalitzat, de manera que no constant testimonis, sense que la Policia tingués cap avís i sent improcedent l’interrogatori de la denunciant, ja que el seu testimoni no li és perjudicial, és procedent rebutjar la reclamació en no haver quedat acreditat que el dany es va produir en el lloc, la data i en les circumstàncies al·legades.
Font: El Dret Local
