Plantejament
En aquest ajuntament s’estan duent a terme els tràmits oportuns per al desenvolupament dels processos d’estabilització previstos en la Llei 20/2021. Totes les places a excepció de la secretaria intervenció estan ocupades per personal laboral temporal, cap d’ ells declarat indefinit no fix per resolució judicial. No existeix conveni ni RPT. Només hi ha plantilla.
Hi ha diverses places que haurien de ser exercides per personal funcionari. S’han d’oferir com a personal laboral o funcionari?
Dues de les places que es troben en la situació anterior exerceixen funcions d’ administratiu, si bé en la nòmina apareix com a categoria professional A2 i grup de cotització 2. No hi ha cap resolució ni acte administratiu que fonamenti la situació. Com s’han d’oferir aquestes places?
Resposta
Per resoldre la qüestió plantejada els recomanem la lectura de l’article “Preguntes freqüentes sobre la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública: dubtes, qüestions, apunts i incògnites”, publicada a la Revista de Dret Local de febrer de 2022, així com la Resolució de la Secretaria d’Estat de Funció Pública d’1 d’abril de 2022, sobre les orientacions per a la posada en marxa dels processos d’estabilització derivats de la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública.
La qüestió està en què en aquesta matèria es contraposen la normativa laboral comuna que regula unes causes d’acomiadament i les conseqüències de les irregularitats en matèria de contractació, amb la normativa constitucional d’accés a l’ocupació pública en condicions d’igualtat i respectant els principis de mèrit i capacitat (arts. 23 i 103 CE).
Partint que la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública, res diu al respecte, i podria haver-ho fet el que hauria solucionat aquest problema interpretatiu, ni tampoc diu expressament res l’esmentada Resolució d’1 d’abril de 2022, al nostre judici, i com hem mantingut en consultes anteriors, l’estabilització s’ha de realitzar sobre la plaça que ha vingut sent ocupada temporalment i ininterrompudament almenys en els tres anys anteriors a 31 de desembre de 2020 (art. 2.1 de la Llei 20/2021), per la qual cosa si les places es corresponen amb empleats que tots ells han sigut contractats laboralment (contractes laborals temporals), les places a incloure en l’oferta d’ocupació pública han de ser laborals, i no funcionarials.
Per exemple, en la Sentència del TS de 28 març de 2019, s’afirma que:
“(…) En les sentències esmentades, la Sala afirma la qualificació com a acomiadament el cessament del personal laboral fundat en l’ ocupació de la plaça de funcionari que venia desenvolupant, ja que no estem davant de cap causa lícita d’ extinció del contracte de treball que pugui ser subsumida en l’ art. ~ ~ ~ 49.1 b) ET.
Hem negat que en aquest supòsit estem davant la cobertura reglamentària de la plaça, perquè el cert és que la plaça que s’ocupa és una plaça de funcionari, no de personal laboral.
L’única via vàlida per a l’extinció dels contractes de treball dels indefinits no fixos serà la de cobertura de la plaça de personal laboral que correspongui amb la que ocupin en la seva qualitat de tals, o, en el seu cas, l’amortització de tal plaça (…).
I la Sala no pot sinó assolir idèntica conclusió, ja que, amb independència de l’ eventual resposta que l’ actora pogués obtenir, el cert és que aquesta va ser cessada després d’ haver posat en marxa un procés de reclamació davant la seva adscripció a plaça de funcionari, sense que, a la data de l’ extinció del contracte de treball de la recurrent, la sentència obtinguda hagués guanyat fermesa, per la qual cosa hem de mantenir el nostre criteri favorable a l’apreciació d’una lesió del dret fonamental a la garantia d’indemnitat, com féssim amb els altres treballadors afectats per situacions anàlogues, als quals hem donat la mateixa resposta amb independència de la fase en què es trobessin les seves respectives reclamacions.”
Segons aquest criteri, la simple interposició d’una reclamació sol·licitant l’adscripció a un lloc de naturalesa laboral mentre es produeix el procés selectiu, i mentre aquest procediment no sigui ferm transcorregudes totes les instàncies administratives i judicials (social), si no supera el procés selectiu, el cessament de produir-se seria qualificat com a nul amb la conseqüència inherent al mateix, amb la probable opció pel reingrés i abonament de salaris deguts.
En la nostra opinió, per tant, en el supòsit que examinem, la millor opció és que l’estabilització la realitzin a places de naturalesa laboral, sense perjudici que en un futur intentin, de resultar possible, un procés de funcionarització o fins i tot de promoció interna a l’empara de la disp. trans. 2a del RDLeg 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic -TREBEP-, encara que no els ocultem que existeixen dubtes sobre la seva aplicabilitat en relacions laborals posteriors a la seva vigència.
Respecte de la segona qüestió plantejada, quan es refereixen a que “dues places exerceixen funcions d’administratiu, si bé en la nòmina apareix com a categoria professional A2 i grup de cotització 2”, cal tenir en compte que s’estabilitzen places estructurals (“cos, escala, categoria o equivalent”), i no el lloc exercit.
Si el lloc pertany a la mateixa plaça genèrica, és la plaça la que ha de ser objecte d’estabilització si reuneix els requisits previstos en la Llei 20/2021, de 28 de desembre. Si es tracta de diferent plaça, això és, diferent “cos, escala, categoria o equivalent“, l’expressada en el contracte que l’efectivament ocupada, haurien de valorar quin d’elles reuneix els requisits per entrar dins del procés d’estabilització, tenint en compte que únicament pot entrar-ne una, ja que d’aquests processos d’acord amb l’article 2 de la Llei 20/2021 “( …) no podrà derivar-se, en cap cas, increment de despesa ni d’ efectius, havent d’ oferir-se en aquests processos, necessàriament, places de naturalesa estructural que es trobin exercides per personal amb vinculació temporal”.
Com també hem assenyalat en consultes anteriors, el que importa són les funcions que es desenvolupen en la corresponent “plaça”, amb independència de com apareix en el contracte, nòmina i en la TGSS del treballador temporal que l’ocupa, ja que la falta d’adequació a la realitat pot justificar-se en una omissió material. Amb la qual cosa, si les tasques realitzades amb caràcter principal són d’administratiu, i no amb la categoria professional A2, l’estabilització s’ha de realitzar en aquest sentit com a plaça d’administratiu, havent de modificar en conseqüència la plaça en la plantilla (en la RLT ens indiquen que manquen d’ella).
Sí que s’haurà de complir, a més, segons l’article 2.5 de la Llei 20/2021, que:
“De la resolució d’ aquests processos no podrà derivar-se, en cap cas, increment de despesa ni d’ efectius, havent d’ oferir-se en aquests processos, necessàriament, places de naturalesa estructural que es trobin exercides per personal amb vinculació temporal.”
En aquest sentit, l’ esmentada Resolució de la Secretaria d’ Estat de Funció Pública d ‘ 1 d’ abril de 2022, encara que no sigui exactament el supòsit plantejat, recull el criteri següent:
“Dins de les diferències en la gestió d’aquests processos en cada Administració, poguessin existir àmbits en els quals en els tres anys anteriors al 31 de desembre de 2020 hagi existit personal interí o temporal que no ocupés lloc amb dotació referenciada, però la prestació de serveis dels quals respongués a necessitats estructurals i existeixi la dotació pressupostària necessària, també serà computat a efectes d’ aquest procés.
En el moment del nomenament s’ han d’ assignar llocs concrets, ja sigui utilitzant vacants preexistents, ja sigui donat d’ alta nous llocs.”
Conclusions
1a. La Llei 20/2021 parla de places i no de llocs. Si les places han estat cobertes temporalment i ininterrompudament durant el termini temporal que estableix l’esmentada norma, entren en el seu àmbit d’ aplicació amb independència de la naturalesa jurídica que els hagin donat o dels avatars que hagi tingut la seva classificació.
2a. La qüestió principal és que en aquests moments han de resoldre l’estabilització de personal laboral irregular, i amb independència que ocupin una plaça que es correspongui a naturalesa funcionarial, l’estabilització s’ha de realitzar sobre la plaça que ha vingut sent ocupada temporalment i ininterrompudament almenys en els tres anys anteriors a 31 de desembre de 2020, tal com exigeix l’article 2.1 de la Llei 20/2021, per la qual cosa si la plaça es correspon amb empleats contractats laboralment, les places a incloure en l’oferta d’ocupació pública han de ser laborals.
3a. La inclusió en el procés d’estabilització va referida, per tant, a places de naturalesa estructural, ocupades temporalment i ininterrompudament almenys en els tres anys anteriors a 31 de desembre de 2020.
Si les tasques realitzades en aquesta plaça amb caràcter principal són d’administratiu, l’estabilització s’ ha de realitzar en aquest sentit, i amb independència del que digui el contracte i la nòmina del treballador que l’ ocupa temporalment. En aquest cas, hauran de modificar, així mateix, en conseqüència, la plaça a la plantilla (a la RLT ens indiquen que no en tenen), com a administratiu.
Font: El Derecho.
