Plantejament
En aquest ajuntament hi ha dues empreses que han estat prestant serveis de manera contínua. Pel que fa al servei de manteniment de l’enllumenat públic, no hi ha cap contracte formalitzat ni cap altre document que en cobreixi la prestació. Al voltant de 1.400 euros es facturen trimestralment per aquest manteniment i, a més, les obres d’il·luminació encarregades es realitzen directament, cosa que representa una despesa anual aproximada de 18.000 euros.
El secretari, tant en els últims pagaments com en l’exercici del control intern, ha declarat que aquesta situació no està d’acord amb el reglament i que cal tramitar el corresponent expedient de contractació. Tanmateix, l’alcalde sosté que l’empresa que ha estat prestant aquests serveis coneix perfectament les instal·lacions d’enllumenat públic, així que continuen actuant de la mateixa manera.
Hi ha anys en què l’import total facturat no supera els 15.000 euros. En aquest sentit, sorgeix el dubte sobre si aquest límit s’ha d’entendre com a un únic any pressupostari o si s’hauria de calcular tenint en compte un període de cinc anys.
Com es podria regularitzar aquesta situació? I, sobretot, hauria el secretari de fer objeccions a totes les factures? Si és així, com hauria d’actuar la intervenció?
Resposta
L’article 37.1 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, sobre Contractes del Sector Públic (LCSP 2017), estableix:
«Les entitats del sector públic no poden contractar verbalment, llevat que el contracte sigui, d’acord amb les disposicions de l’article 120.1, de caràcter d’emergència.»
En el cas plantejat, hi ha un servei periòdic, conegut i consentit pel consell municipal, remunerat mitjançant factures successives i sense expedient contractual, que implica l’existència d’una relació contractual de facto absolutament irregular.
El fet que el contractista sigui qui històricament ha realitzat el manteniment o coneix millor les instal·lacions municipals no pot justificar l’absència d’una licitació, així que la situació ha de cessar immediatament mitjançant la tramitació de l’expedient contractual corresponent.
Pel que fa al dubte plantejat sobre el càlcul del límit previst per a contractacions menors, hem de començar per l’art. 29.8 del LCSP 2017, que estableix:
«Els contractes menors definits al primer paràgraf de l’Article 118 no poden tenir una durada superior a un any ni estar subjectes a pròrroga».
D’altra banda, l’art. 99.2 LCSP 2017 estableix que:
«Un contracte no es pot dividir per tal de reduir l’import del contracte i així esquivar els requisits de publicitat o els relacionats amb el procediment corresponent d’adjudicació».
Per tant, atès que el manteniment de la il·luminació és una necessitat permanent, un contracte menor no es pot utilitzar sense el fet que en algun any la despesa anual no hagi superat els 15.000 euros, alteri la naturalesa continuïtat del servei o legitimi l’ús del contracte menor.
Per tal de regularitzar la situació, l’autoritat contractant ha d’iniciar immediatament l’expedient per licitar el servei de manteniment de l’enllumenat públic, determinant adequadament la seva finalitat, durada i valor estimat, assumint que els serveis essencials que continuïn realitzant-se ho faran fora del contracte, procedint posteriorment al reconeixement de les obligacions mitjançant el procediment corresponent, sense que això impliqui en cap cas la validació de la contractació irregular.
Pel que fa a la qüestió de si la secretaria ha de formular una reparació, les funcions de control corresponen a la intervenció, així que serà aquest últim qui haurà de formular la reparació corresponent d’acord amb els art. 215 i següents. de la RDLeg 2/2004, de 5 de març, que aprova el text revisat de la Llei de Regulació dels Tresors Locals.
Conclusions
1r. La continuïtat del servei de manteniment d’il·luminació pública sense un expedient contractual constitueix un contracte de facto contrari a la LCSP 2017 i ha de regularitzar-se mitjançant la licitació immediata del contracte corresponent.
2n. L’òrgan de control ha de registrar formalment la manca de cobertura contractual als arxius de despeses i actuar d’acord amb la normativa que regula la funció d’auditoria, sense el possible reconeixement d’obligacions derivades dels serveis prestats efectivament que impliquin la validació del contracte irregular.
Font: Dret Local
