En relació amb la imputació a l’IRPF de les quantitats percebudes per un funcionari municipal corresponents a les hores extraordinàries reconegudes mitjançant sentència, la DGT assenyala que s’han d’imputar al període impositiu en què la resolució judicial adquireixi fermesa.
Per això, el contribuent ha de presentar una autoliquidació complementària, sense sanció ni interessos de demora ni cap recàrrec.
Indica el consultant (funcionari de l’Ajuntament de Granada) que a la nòmina de novembre de 2021 ha percebut el pagament d’hores extres dels anys 2018, 2019 i 2020. El pagament és conseqüència d’una sentència a favor d’un jutjat contenciós -administratiu, en què es condemna a l’Ajuntament al pagament d’endarreriments d’hores extres que li devia.
Des de la qualificació com a rendiments del treball que, d’acord amb el que disposa l’article 17.1 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques i de modificació parcial de les lleis dels impostos sobre societats , sobre la Renda de no Residents i sobre el Patrimoni, publicada al BOE del dia 29— procedeix atorgar als endarreriments per hores extres objecte de consulta, per determinar sobre la seva imputació temporal cal acudir a l’article 14 de la Llei de l’Impost , article que a l’apartat 1 estableix com a regla general per als rendiments del treball la seva imputació “al període impositiu en què siguin exigibles pel seu perceptor”.
Ara bé, juntament amb aquesta regla general l’apartat 2 del mateix article inclou unes regles especials d’imputació temporal, regles de les quals cal esmentar aquí la recollida al paràgraf b), on s’estableix el següent:
“Quan per circumstàncies justificades no imputables al contribuent, els rendiments derivats del treball es percebin en períodes impositius diferents d’aquells en què van ser exigibles, s’imputessin a aquests, practicant-se, si escau, autoliquidació complementària, sense sanció ni interessos de demora ni recàrrec algun. Quan concorrin les circumstàncies previstes al paràgraf a) anterior, els rendiments es consideren exigibles en el període impositiu en què la resolució judicial adquireixi fermesa.
L’autoliquidació es presentarà en el termini que intervingui entre la data en què es percebin i el final de l’immediat següent termini de declaracions per l’impost”.
L’aplicació de la normativa exposada al supòsit plantejat ens porta a considerar que la imputació dels rendiments analitzats la realitzarà al període impositiu respectiu de la seva exigibilitat, exigibilitat que vindrà determinada pel moment en què el perceptor en pugui reclamar el pagament, d’acord amb les normes o pactes existents. Així, en relació amb les retribucions per les hores extres realitzades, cal deduir que l’exigibilitat del pagament es correspon amb els períodes impositius (2018, 2019 i 2020) en què s’han realitzat les hores extraordinàries que retribueixen, per la qual la imputació correspondrà a aquests períodes.
Pel que fa al que assenyala el paràgraf anterior, cal aclarir que la regla especial d’imputació temporal de l’apartat 2:a) del mateix article 14 —“Quan no s’hagi satisfet la totalitat o part d’una renda, per trobar-se pendent de resolució judicial la determinació del dret a la seva percepció o la seva quantia, els imports no satisfets s’imputaran al període impositiu en què aquella adquireixi fermesa”—, no resulta operativa, ja que en aquest cas els rendiments del treball de les hores extres no depenien del reconeixement judicial, els rendiments es devien per l’ocupador i així ho havia reconegut aquest davant de la seva reclamació pel consultant.
Alhora, en percebre’s els rendiments en períodes impositius posteriors als de la seva exigibilitat, resultarà operativa la regla especial d’imputació recollida a l’article 14.2.b) abans transcrita, és a dir: imputació als períodes d’exigibilitat—se suposa com ja s’ha indicat que aquesta s’ha produït el 2018, 2019 i 2020 amb la pràctica d’autoliquidacions complementàries d’aquests períodes en els termes d’aquest article: “L’autoliquidació es presentarà en el termini que hi ha entre la data en què es percebin i el final de l’immediat següent termini de declaracions per l’impost”.
Font: El Dret Local