Borsa de treball en entitat local: límits a la contractació temporal

Aquest article està relacionat amb la borsa de treball dins d’un ens local i la limitació de la contractació de caràcter temporal.

 

Plantejament

Aprovades les bases per a la creació d’una borsa de treball de tècnics d’inserció laboral, pel sistema de concurs oposició.

L’objectiu d’aquesta convocatòria és donar cobertura al conveni de col·laboració signat entre l’ajuntament i la Conselleria de Benestar Social. L’esmentat conveni recull com un dels conceptes subvencionats la figura d’un tècnic d’inserció laboral, Grup C1.

A més, estableix un termini de vigència a 31 de desembre de 2022, amb possibilitat de pròrroga de fins a 4 anys més. La borsa de treball que es troba en fase de constitució recull com a tipus de contracte a formalitzar «contracte de caràcter temporal».

 

Preguntes sobre la contractació

El tipus de contracte que correspondria seria un contracte d’obra o servei amb la peculiaritat que el temps de vigència del conveni pogués ser superior al màxim establert en l’art. 15 ET? O estaríem davant un contracte indefinit subjecte a programa o conveni? L’ajuntament pot fer aquest tipus de contracte? Quin seria el període de vigència i quins requisits s’han de complir?

Què ocorreria si fos seleccionada una persona que ja hagués estat treballant amb nosaltres i hagués esgotat el temps màxim establert per llei per als contractes temporals? Podria tornar a contractar-se una altra vegada sense risc que després demandés la seva situació d’indefinit no fix a l’ajuntament per contractació per període superior al legalment establert?

 

Resposta

L’art. 15.1 del RDLeg 2/2015, de 23 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors, assenyala que:

“El contracte de treball podrà concertar-se per un temps indefinit o per una durada determinada”.

Podran celebrar-se contractes de durada determinada en els següents suposats:

• Quan es contracti el treballador per a la realització d’una obra o servei determinats, amb autonomia i substantivitat pròpia dins de l’activitat de l’empresa i l’execució de la qual, encara que limitada en el temps, sigui en principi de durada incerta.

Aquests contractes no podran tenir una durada superior a tres anys ampliable fins a dotze mesos més. Bé per conveni col·lectiu d’àmbit sectorial estatal o bé per conveni col·lectiu sectorial d’àmbit inferior. Transcorreguts aquests terminis, els treballadors adquiriran la condició de treballadors fixos de l’empresa.

Els convenis col·lectius sectorials estatals i d’àmbit inferior, inclosos els convenis d’empresa, podran identificar aquells treballs o tasques amb substantivitat pròpia dins de l’activitat normal de l’empresa que puguin cobrir-se amb contractes d’aquesta naturalesa.

La consulta: “Possibilitat de satisfer les retribucions quan s’ha procedit a l’alta d’ofici per la Seguretat Social com a treballador municipal a un fals autònom a conseqüència de l’actuació d’una Inspecció de Treball”, existeix abundant jurisprudència del TS des de 1996 (vegeu a tall d’exemple la Sentència de 7 de juny de 1996), en la qual comença a aparèixer la figura del personal indefinit no fix.

De fet, és bastant constant la doctrina de la Sala social del TS (Sentències de 30 de maig de 2007, de 20 de gener de 1998, de 19 de gener de 1999, de 3 de febrer de 1999, de 25 de març de 1999, i les que en elles se citen) considera que:

1. Les meres irregularitats formals dels contractes temporals, no poden donar lloc a l’adquisició de la fixesa, perquè amb això es vulnerarien les normes de dret necessari sobre la limitació dels llocs de treball en règim laboral i la reserva general a favor de la cobertura funcionarial, així com les regles imperatives que garanteixen que la selecció ha de sotmetre’s als principis d’igualtat, mèrit i publicitat en l’accés a l’ocupació pública.
2. L’anterior no suposa que les Administracions Públiques quedin exemptes de sotmetre’s a la legislació laboral quan, actuant com a empresaris (art. 1.2 ET -art. 1.2 ET/15-), celebrin i quedin vinculades amb els seus treballadors per mitjà del contracte de treball, que haurà de regir-se en el seu naixement i en el seu desenvolupament ajustadament a la normativa laboral que li sigui aplicable. En definitiva, que no és possible per a les Administracions Publiques eludir l’art. 15 ET -art- 15 ET/15- i les altres normes reguladores del contracte de treball temporal i les seves limitacions com a fonts reguladores i generadores de drets i obligacions.
3. Per tal raó, només els incompliments especialment qualificats de les normes laborals de contractació temporal poden determinar el reconeixement com a indefinida d’una relació laboral.”

Així mateix, la consulta “Personal laboral temporal. Aplicació de l’art. 15.5 ET/15 sobre concatenació de contractes i consideració d’indefinits no fixos: còmput del termini de 24 mesos en període de 30”, assenyala rotundament que: “D’haver-hi només un contracte, el límit per a l’obra o servei determinat és el de «tres anys». En l’àmbit públic, que coneguem, no existeix conveni estatal ni sectorial que permeti l’ampliació per altres 12 mesos, per la qual cosa el límit és de tres anys.”

En igual sentit recomanem la lectura de la consulta “És possible l’ampliació del contracte d’obra o servei de treballador de l’Ajuntament una vegada aconsegueixi els 3 anys de durada?”.

No fent-se esment en la consulta que ara ens ocupa a conveni d’aplicació en el qual es prevegi una possible pròrroga del termini de tres anys indicat inicialment en l’art. 15.1.a) ET/15, hem de concloure que sent possible la contractació temporal referida en la pròpia consulta la mateixa no podria superar en cap cas el termini de tres anys referit, perquè això podria comportar la consideració de la relació com a indefinida de conformitat amb el que s’estableix en l’art. 15.3 ET/15.

No hi hauria la possibilitat de celebrar un contracte indefinit, sense perjudici sobre els possibles límits a aquesta contractació, subjecte a “programa o conveni”. Al nostre entendre, aquesta subjecció suposaria reconèixer la temporalitat de la relació laboral. Per aquest motiu, resulta contrari considerar la mateixa com a indefinida. L’opció que entenem més ajustada a dret és la contractació temporal ex art. 15.1.a) ET/15, respectant en tot cas el límit temporal de 3 anys.

Quant a la possibilitat de contractar una persona que ja hagués esgotat el temps màxim de contractació temporal i l’eventual reclamació que aquesta persona pogués arribar a plantejar perquè se’l considerés com a indefinida no fixa, hem de partir del contingut l’art. 15.5 ET/15, segons el qual:

• “Sense perjudici del que es disposa en els apartats 1.a), 2 i 3, els treballadors que en un període de trenta mesos haguessin estat contractats durant un termini superior a vint-i-quatre mesos, amb o sense solució de continuïtat, per al mateix o diferent lloc de treball amb la mateixa empresa o grup d’empreses, mitjançant dues o més contractes temporals, sigui directament o a través de la seva posada a disposició per empreses de treball temporal, amb les mateixes o diferents modalitats contractuals de durada determinada, adquiriran la condició de treballadors fixos.”

En aquest particular, resulta interessant la citada consulta “Personal laboral temporal. Aplicació de l’art. 15.5 ET/15 sobre concatenació de contractes i consideració d’indefinits no fixos: còmput del termini de 24 mesos en període de 30”, en la qual s’indica el següent:

“La resposta a la primera qüestió plantejada ha de ser literal, d’acord amb el citat precepte del ET/15, que estableix una sèrie de condicions per a considerar al treballador com a indefinit no fix, és a dir, per a entendre que ha existit un frau de llei (això és, que no s’ha complert amb algun dels requisits interpretats per la jurisprudència):

• S’ha de partir que no ha existit un frau de llei previ, és a dir, que els contractes tenen una causa justificada i s’adeqüen al que s’estableix en ells, i estan dins dels paràmetres de la Llei (art. 15.3 ET/15). Per exemple, incomplir els límits del contracte eventual per acumulació de tasques (o més de 6 mesos, o el límit de 6 mesos en un any, o una interinitat sense vacant o sense reserva de lloc).
• L’indicat en l’art. 15.5 ET/15 «no serà aplicable a la utilització dels contractes formatius, de relleu i interinitat, als contractes temporals celebrats en el marc de programes públics d’ocupació-formació, així com als contractes temporals que siguin utilitzats per empreses d’inserció degudament registrades i l’objecte d’aquests contractes sigui considerat com a part essencial d’un itinerari d’inserció personalitzat».

En la pràctica, redueix les possibilitats de l’aplicació del límit de contractes d’obra o serveis determinats, i al de circumstàncies del mercat, acumulació de tasques o excés de comandes.

• Nombre de contractes: mitjançant dos o més contractes temporals, sigui directament o a través de la seva posada a disposició per empreses de treball temporal. D’haver-hi solament un contracte, el límit per a l’obra o servei determinat és el de “tres anys”. En l’àmbit públic, que coneguem, no existeix conveni estatal ni sectorial que permeti l’ampliació per altres 12 mesos, per la qual cosa el límit és de tres anys.
• Tipologia dels contractes: amb les mateixes o diferents modalitats contractuals de durada determinada.
• Traça temporal dels contractes: «amb o sense solució de continuïtat».
• Tasques: «per al mateix o diferent lloc de treball».
• Ocupador: «amb la mateixa empresa o grup d’empreses», amb el que han d’anar amb compte si tenen organismes autònoms, empreses públiques, consorcis on tenen una posició dominant…
• Termini temporal a tenir en compte per a evitar l’adquisició de la condició d’indefinit no fix: «en un període de trenta mesos haurien estat contractats durant un termini superior a vint-i-quatre mesos».

Tenint en compte tots els factors anteriors, sobretot el de contractes per a diferents llocs o tasques, o el de contractes amb altres unitats del seu «perímetre de consolidació» (grup d’empreses), el límit temporal que ha de donar-se durant tota la vida de cada contracte ha de ser l’indicat «24 mesos en un període de 30 mesos».

(..) Del que es tracta és de no excedir d’aquesta regla durant tota la durada del nou contracte (per la seva naturalesa, una pròrroga és el mateix contracte), tant al principi (cosa fàcil de preveure), com al final (cosa més complicada ja que existeixen obres o serveis de durada incerta, possibles pròrrogues de subvencions, etc.).

En qualsevol cas, tret que l’hagin establert en les bases del Pla d’Ocupació Local, tinguin en compte que no resultaria legal no procedir a la contractació (i contractar un altre treballador), o procedir a l’extinció d’un contracte formalitzat, solament per a evitar l’adquisició de condició d’indefinit no fix.

I no es pot evitar que els mateixos treballadors accedeixin per diferents bosses o programes a diferents tasques o llocs.

En definitiva, considerem que depassant-se el límit temporal indicat en el citat art. 15.5 ET/15 no seria possible una nova contractació de la persona que hagués depassat aquest límit sense que la mateixa hagués de considerar-se com a indefinida.

 

Conclusions

1. Sent possible la contractació temporal referida en la pròpia consulta, la mateixa no podria superar en cap cas el termini de tres anys referit, perquè això podria comportar a la consideració de la relació com a indefinida de conformitat amb el que s’estableix en l’art. 15.3 ET/15.
2. No hi hauria la possibilitat de celebrar un contracte indefinit, sense perjudici sobre els possibles límits a aquesta contractació, subjecte a “programa o conveni” perquè, al nostre entendre, aquesta subjecció suposaria reconèixer de facto la temporalitat de la relació laboral, la qual cosa resulta contrari a considerar la mateixa com a indefinida.
3. L’opció que entenem més ajustada a dret és la contractació temporal ex art. 15.1.a) ET/15, respectant en tot cas el límit temporal de 3 anys.
4. Depassant-se el límit temporal indicat en el citat art. 15.5 ET/15 no seria possible una nova contractació de la persona que hagués depassat aquest límit sense que la mateixa hagués de considerar-se com a indefinida.

 

Font: El Derecho Local