És competent l’ajuntament per a convocar subvencions a favor dels veïns del municipi que estan en ERTO?
Resposta
La regulació en matèria de subvencions d’aplicació a les entitats locals ve determinada bàsicament per la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions -LGS- i RD 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions -RLGS-, sense perjudici de l’existència de normativa d’aplicació de les comunitats autònomes.
La possibilitat d’adaptació d’aquesta normativa a la pròpia organització de cada entitat local, és recollida com a element, no només convenient sinó obligatori en l’art. 17.2 LGS, que es refereix a la necessitat d’aprovació d’una ordenança general o específica de subvencions.
En primer lloc, i quant a la competència municipal, les subvencions que es pretenen poden emmarcar-se dins de la recollida en l’art. 25.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local -LRBRL-:
- “El Municipi, per a la gestió dels seus interessos i en l’àmbit de les seves competències, pot promoure activitats i prestar els serveis públics que contribueixin a satisfer les necessitats i aspiracions de la comunitat veïnal en els termes previstos en aquest article.”
Indicant l’apartat 2.e), com a competència pròpia, la de:
- “e) Avaluació i informació de situacions de necessitat social i l’atenció immediata a persones en situació o risc d’exclusió social.”
Així doncs, si es justifica prou que la situació d’expedient de regulació temporal d’ocupació -ERTO- pot donar lloc a un risc d’exclusió social, serà possible plantejar ajudes o subvencions a aquestes persones o unitats familiars, emparant-se en el citat art. 25.2.e) LRBRL, però, i precisament per això, no pot quedar fonamentat o plantejar el seu objecte en el només fet d’estar en ERTO, sinó en les conseqüències que aquesta situació pot provocar en alguna o totes les persones en tal situació.
Referent a això, la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local -LRSAL-, que modifica la LRBRL, confessa el propòsit d’aclarir les competències locals i avançar en el principi “una Administració una competència”, tractant d’evitar els problemes de solapaments competencials entre Administracions fins ara existents.
En aquest sentit, s’enumera un llistat de matèries en què els municipis han d’exercir, en tot cas, competències pròpies, establint-se una reserva formal de llei per a la seva determinació, així com una sèrie de garanties per a la seva concreció i exercici. Les entitats locals no han de tornar a assumir competències que no els atribueix la llei i per a les quals no comptin amb el finançament adequat.
Per tant, només podran exercir competències diferents de les pròpies o de les atribuïdes per delegació quan no es posi en risc la sostenibilitat financera del conjunt de la Hisenda municipal, i no s’incorri en un supòsit d’execució simultània del mateix servei públic amb una altra Administració Pública.
Ara bé, l’àmbit d’actuació pretès per l’ajuntament i la competència al·ludida no és, en veritat, exclusiva de les entitats locals, declarant-se igualment la competència en els Estatuts de les comunitats autònomes per a aquestes i per al propi Estat.
Per part seva, la LRBRL recull la “coordinació” com a principi d’actuació de les entitats locals per a la gestió dels assumptes d’interès compartits amb altres Administracions; coordinació que, en tot cas, serà compatible amb l’autonomia de les entitats locals. Així, l’art. 6.1 indica que:
- “Les Entitats locals serveixen amb objectivitat els interessos públics que els estan encomanats i actuen d’acord amb els principis d’eficàcia, descentralització, desconcentració i coordinació, amb sotmetiment ple a la llei i al Dret.”
Així mateix, l’art. 7.2 determina el següent:
- “Les competències pròpies dels Municipis, les Províncies, les Illes i altres Entitats Locals territorials només podran ser determinades per Llei i s’exerceixen en règim d’autonomia i sota la pròpia responsabilitat, atenent sempre la deguda coordinació en la seva programació i execució amb les altres Administracions Públiques.”
Així també, l’art. 10.2 preveu que procedirà la coordinació de les competències de les entitats locals entre si i, especialment, amb les de les restants Administracions Públiques, quan les activitats o els serveis locals transcendeixin l’interès propi de les corresponents entitats, incideixin o condicionin rellevantment els d’aquestes Administracions o siguin concurrents o complementaris dels d’aquestes.
Finalment, l’art. 57 LRBRL estableix que:
- “La cooperació econòmica, tècnica i administrativa entre l’Administració Local i les Administracions de l’Estat i de les Comunitats Autònomes, tant en serveis locals com en assumptes d’interès comú, es desenvoluparà amb caràcter voluntari, sota les formes i en els termes previstos en les lleis, podent tenir lloc, en tot cas, mitjançant els consorcis o convenis administratius que subscriguin.”
D’altra banda, la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic -LRJSP-, ve a sistematitzar el seu marc legal i tipologia, establint els requisits per a la seva validesa i eficàcia, entre els quals estan els següents:
Les Administracions Públiques, els seus organismes públics i entitats de dret públic vinculats o dependents i les universitats públiques, en l’àmbit de les seves respectives competències, podran subscriure convenis amb subjectes de dret públic i privat, sense que això pugui suposar cessió de la titularitat de la competència.
- La subscripció de convenis haurà de millorar l’eficiència de la gestió pública, facilitar la utilització conjunta de mitjans i serveis públics, contribuir a la realització d’activitats d’utilitat pública i complir amb la legislació d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.
Per part seva, l’art. 8 LGS disposa que la gestió de les subvencions a què es refereix aquesta llei es realitzarà d’acord amb els següents principis:
- Publicitat, transparència, concurrència, objectivitat, igualtat i no discriminació.
- Eficàcia en el compliment dels objectius fixats per l’Administració atorgant.
- Eficiència en l’assignació i utilització dels recursos públics.
Conclusions
- Entenem que l’ajuntament té competència per a la tramitació d’unes bases reguladores i convocatòria destinades a l’auxili dels veïns, sempre que es fonamenti i justifiqui que la conseqüència de l’ERTO provoca aquesta situació de necessitat d’auxili, i sempre que es compleixin els principis generals per a totes les concessions, establerts en l’art. 8 LGS.
- Considerant les especialíssimes circumstàncies per les quals travessa el país, seria aconsellable la realització d’un esforç de col·laboració i coordinació interadministrativa que permetés eliminació de duplicitats i una major eficiència en la utilització dels recursos públics per a un mateix fi.
Font: Derecho Local
Us informem que per a consultes sobre les subvencions locals per a persones en ERTO, contactin amb els nostres assessors especialistes en Administració Pública.
