Que hagin estat qualificats com a indefinits no fixos després d’una sanció a l’Administració per la utilització abusiva de la contractació temporal, no modifica la naturalesa d’aquests contractes, que es poden extingir quan l’Administració cobreixi la plaça.
Un treballador que va estar vinculat a la Universitat de Barcelona per diversos contractes de treball de durada determinada va presentar demanda perquè es declarés la seva condició d’«empleat públic fix» i, amb caràcter subsidiari, que la seva relació laboral era «indefinida no fixa». El Jutjat va considerar que la Universitat de Barcelona va recórrer de manera abusiva a la utilització de successius contractes de durada determinada i que la sanció ha de ser la conversió de la relació en «indefinida no fixa», però malgrat això, va elevar la qüestió que ara resol el TJUE per dubtes sobre l’aplicabilitat de l’Acord Marc a una relació laboral que la jurisprudència nacional qualifica d’«indefinida no fixa».
El jutjat raona que la conversió d’un contracte de durada determinada en «indefinit no fix» es produeix quan l’Administració Pública recorre a la contractació temporal de manera abusiva, però apunta que contràriament al que passa en el sector privat, no és possible convertir la relació laboral que es tracta en una relació laboral fixa, perquè l’ accés a l’ ocupació pública es realitza mitjançant sistemes selectius públics que en tot cas han de respectar els principis d’ igualtat, publicitat, mèrit i capacitat.
I assenyalava que en la mesura que el contracte de treball indefinit no fix continua sotmès a una condició, vinculada a l’obligació de l’Administració Pública de cobrir la plaça segons el procediment reglamentari, amb la conseqüència que, en el moment en què es cobreixi la plaça, s’extingeix el contracte, quan per abús de la contractació temporal la relació laboral es converteix en «indefinida no fixa» és comparable a la de un treballador que ha celebrat un contracte d’ interinitat, que és, per la seva pròpia naturalesa, temporal.
Indefinit no fix
El TJUE declara que un treballador que ha estat vinculat al seu ocupador del sector públic mitjançant successius contractes de treball de durada determinada i la relació laboral dels quals pot convertir-se, com a sanció, en «indefinida no fixa», sí que està comprès en l’àmbit d’aplicació de l’Acord Marc sobre el Treball de Durada Determinada.
Exposa que l’Acord Marc s’aplica a tots els treballadors les prestacions dels quals siguin retribuïdes en el marc d’una relació laboral de durada determinada que els vinculi al seu ocupador, – sempre que el vincle establert sigui un contracte o una relació de treball en el sentit del Dret nacional-, i amb l’única excepció del marge d’apreciació que confereix als Estats membres la clàusula 2, apartat 2, de l’ Acord Marc quant a la seva aplicació a certes categories de contractes o de relacions laborals i de l’ exclusió dels treballadors posats a disposició per agències de treball temporal.
Atès aquest àmbit d’aplicació, el Tribunal de Justícia Europeu indica que és irrellevant que la relació laboral es converteixi, com a sanció, en «indefinida no fixa», i corregeix l’entesa del Jutjat espanyol que sembla considerar que el concepte de «treballador indefinit no fix» deu ser equivalent a l’indefinit/fix del sector privat.
El treballador indefinit no fix, tal com el defineix la jurisprudència nacional, està inclòs en realitat en la definició de treballador amb contracte de durada determinada que figura en l’ Acord Marc, ja que la relació laboral s’ extingeix per la producció d’ un fet o esdeveniment determinat, concretament la decisió de l’ Administració de cobrir la plaça de què es tracti, en particular mitjançant un procés selectiu, decisió que depèn exclusivament de la voluntat de la pròpia Administració.
En definitiva, la conversió de la relació laboral en «indefinida no fixa» és una sanció pel recurs abusiu a successius contractes de treball de durada determinada, però no modifica la pròpia naturalesa dels contractes.
Font: Noticias jurídicas