Plantejament
En relació a l’article 12 de l’Ordre HFP/1030/2021, de 29 de setembre, per la qual es configura el sistema de gestió del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i en el cas de les entitats locals i resta de participants, el secretari o càrrec que exerceixi funcions anàlogues certificarà el resultat que reculli l’informe de gestió conforme a la documentació administrativa i comptable relativa al subprojecte executat per les corresponents àrees o regidories de l’ entitat local.
Així, en el seu Annex I, es determina que:
«Òrgan gestor: Òrgan que en l’ àmbit de l’ Entitat executora és responsable de l’ elaboració, signatura i tramitació de l’ Informe de gestió del Projecte o Subprojecte. L’ Òrgan gestor signarà també els Informes de previsions i els Certificats de compliment de les fites i objectius crítics i no crítics del Projecte o Subprojecte.
(…)
En el cas de les Entitats Locals i resta de participants el Secretari o càrrec que exerceixi funcions anàlogues certificarà el resultat que reculli l’ informe de gestió conforme a la documentació administrativa i comptable relativa al Subprojecte executat per les corresponents àrees o regidories de l’ entitat local. Addicionalment, serà responsable d’ elaborar la planificació operativa i de subministrar la informació de previsió, seguiment i compliment dels diferents elements del Projecte o Subprojecte.»
Davant les noves funcions atribuïdes al secretari general d’ aquesta administració i tenint en compte que el lloc en la seva valoració del lloc de treball té la major puntuació possible seguint els criteris aprovats, com seria possible abonar-li les noves funcions encomanades? Quins criteris es podrien seguir per quantificar econòmicament l’increment de responsabilitat i funcions assignades?
Resposta
Com hem exposat en ocasions anteriors, l’organització dels recursos humans en l’administració pública espanyola descansa en la figura de la relació de llocs de treball, RLT, així es va determinar en el seu moment a través de la Llei 30/1984, de 2 d’agost, de mesures per a la Reforma de la Funció Pública, i és l’esquema organitzatiu que s’ha anat mantenint amb posterioritat. La seva regulació és escarida i es troba dispersa en el RDLeg 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic -TREBEP-, la normativa aplicable en matèria de funció pública de la Comunitat Autònoma corresponent i també en la regulació de règim local, com veiem en la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local -LRBRL-. La LRBRL preveu que les entitats locals formaran la relació de tots els llocs de treball existents en la seva organització, en els termes previstos en la legislació bàsica sobre funció pública, i que correspon a l’Estat establir les normes d’acord amb les quals hagin de confeccionar-se, la descripció de llocs de treball tipus i les condicions requerides per a la seva creació (art. 90.2 LRBRL).
S’ emmarca en les potestats d’ autoorganització i per tant de les facultats de l’ administració local per dissenyar la correcta planificació dels recursos humans que calen per al compliment dels fins municipals. Això passa per l’ adequada creació i gestió dels instruments que la llei ofereix per a això, que en síntesi són la plantilla, la relació de lloc de treball i l’ oferta d’ ocupació, elements que estan estretament vinculats al pressupost, però tenint en compte la seva diferent relació amb aquest.
D’ altra banda, aquest sistema organitzatiu a més de buscar l’ optimització dels recursos humans, té una finalitat retributiva, ja que a través de la RLT es defineix cada lloc indicant no només la descripció de qui pot ocupar-lo i de les funcions que ha de desenvolupar sinó també que retribucions hi van aparellades.
Els arts. 22 i ss del RDLeg 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic -TREBEP-, regulen el sistema retributiu establint en el seu art. 24 TREBEP que la quantia i estructura de les retribucions complementàries dels funcionaris s’establiran per les corresponents Lleis de cada administració pública. Per tant, hem de partir de la normativa relativa a les retribucions dels funcionaris de l’administració local que s’integra pel RD 861/1986, pel qual s’estableix el règim retributiu dels funcionaris de l’Administració Local.
En l’art. 4 RD 861/1986 disposa que:
«El complement específic està destinat a retribuir les condicions particulars d’ alguns llocs de treball en atenció a la seva especial dificultat tècnica, dedicació, incompatibilitat, responsabilitat, perillositat o penositat. En cap cas podrà assignar-se més d’ un complement específic a cada lloc de treball, encara que en fixar-lo podran prendre’ s en consideració conjuntament dues o més de les condicions particulars esmentades que puguin concórrer en un lloc de treball.»
En definitiva, amb aquesta introducció pretenem reflectir que la retribució que es refereix a les funcions que comporta l’ocupació d’un lloc es materialitzen en el complement específic i de la mateixa manera que s’hi recullen les peculiaritats del lloc (dedicació, responsabilitat, torns, horaris, prefectura…) s’ha de corregir quan existeixin canvis en el mateix.
És cert que a partir de l’execució dels fons PRTR i en concret l’esmentada Ordre HFP/1030/2021, de 29 de setembre, s’ha incrementat la responsabilitat dels titulars de la Secretaria General, cosa que d’altra banda no és una novetat per als funcionaris de l’esmentada Escala ja que amb cada vegada més freqüència se li encomanen noves responsabilitats relacionades amb altres administracions, ja sigui per justificar o remetre informació a l’ Estat principalment.
No sempre aquestes noves funcions van acompanyades de noves retribucions ja que això dependrà de cada ajuntament i de la forma en què tinguin dissenyada la RLT, la valoració corresponent de cada lloc i sobretot la forma en què es valora que sol estar recollida en el manual que utilitza l’ ajuntament. El problema és que, si el lloc de secretaria ja contempla entre les seves funcions valorades, les que determini la normativa vigent, la qual cosa inclou a més de les pròpies del RD 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració Local amb habilitació de caràcter nacional -RJFHN-, altres relatives com l’ordre que ens ocupa, caldria entendre que en el complement específic ja s’ inclou la retribució d’ aquesta responsabilitat. El fet que el lloc ja tingui assignat el màxim, impedeix al nostre judici, el que se li incrementi la retribució, per aconseguir-ho caldria modificar el mètode de valoració amb nous criteris per incloure aquestes responsabilitats.
En la consulta «És possible fer una nova valoració del complement específic del lloc de Secretaria-Intervenció en base a l’assumpció de més funcions sense que això afecti els límits de la massa salarial i increment establert en la LPGE 2021?» (EDE 2021/706926) indicàvem que la via més correcta per assolir aquesta retribució, és mitjançant una nova valoració del complement específic podent afegir com a nou factor retributiu el de la prestació de noves funcions, que en el cas de la consulta es referien a les de Tresoreria.
Per analogia a la solució proposada en aquesta consulta, l’ opció seria com dèiem incloure un altre factor, si és que no està ja contemplat en l’ actual valoració, que es referís a l’ actuació com a òrgan gestor dels fons PRTR, però tenint en compte que només estarà justificat si això suposa major càrrega, en el sentit que no s’ hagin eliminat altres tasques en compensació, i sempre que es limiti la inclusió del complement a la vigència de la de la gestió dels fons esmentats. Per desgràcia és freqüent que s’estableixin complements justificats en situacions que amb posterioritat desapareixen.
Conclusions
1a. L’assumpció de noves funcions pel titular del lloc de Secretaria derivades d’exigències normatives vinculades a la gestió dels fons PRTR, han de ser retribuïdes en la mesura que suposin una major càrrega de treball i de responsabilitat, si bé qualsevol modificació del complement específic requereix prèviament que s’efectuï una valoració de les noves tasques del lloc de treball de conformitat amb els criteris assenyalats en l’art. no una mera cita a una imposició normativa.
2a. Per a això s’ ha de valorar el lloc i fixar el nou complement específic, però modificant prèvia negociació, els criteris de valoració existents.
3a. Per a això es podria incloure un nou factor retributiu relatiu el de la prestació de funcions assignades per normativa dels fons PRTR.
4a. L’ increment del complement específic de la Secretaria, s’ ha de limitar en el temps a la durada de la gestió d’ aquests fons.
Font: El Dret Local
