Plantejament
En aquest ajuntament se’ns planteja un dubte sobre com s’ha d’entendre el permís per hospitalització.
En el supòsit que existeixi hospitalització, l’ article 37 de l’ Estatut dels treballadors estableix:
«b) Cinc dies per accident o malaltia greus, hospitalització o intervenció quirúrgica sense hospitalització que precisi repòs domiciliari del cònjuge, parella de fet o parents fins al segon grau per consanguinitat o afinitat, inclòs el familiar consanguini de la parella de fet, així com de qualsevol altra persona diferent de les anteriors que convisqui amb la persona treballadora en el mateix domicili i que requereixi la cura efectiva d’ aquella.»
Suposem un cas en què l’hospitalització té una durada de 3 dies. Entenem que el permís ha de ser de 3 dies o s’estén igualment fins als 5 dies?
Així mateix, en cas que es requereixi cura domiciliària, un cop finalitzada l’hospitalització, començaria llavors un nou període de 5 dies o es considera inclòs dins del permís per hospitalització?
Concretem amb un exemple: un familiar dins del grau de consanguinitat previst en la norma roman ingressat 3 dies i posteriorment necessita cura domiciliària. Aquest període seria de 2 dies addicionals fins a completar els 5, o serien 5 dies complets des de l’alta hospitalària, de manera que el permís total ascendiria a 8 dies (3 per ingrés i 5 per cura domiciliària)?
Resposta
Respecte del personal laboral en general i, per tant, també de les administracions públiques llevat de conveni col·lectiu específic, diverses sentències han interpretat l’article 37 del RDLeg 2/2015, de 23 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors -ET/15-.
La sentència del TS de 13 de novembre de 2025, estableix amb rotunditat que els dies de permís s’han d’entendre laborables:
«7. Sobre això, si bé és cert que l’article 37.3 b) i b bis de l’ET res indiquen sobre la naturalesa natural o hàbil dels dies del permís d’hospitalització o el de mort, el cert és que, com es ve sostenint per aquesta Sala IV, el permís només és concebible si es projecta sobre un període de temps en què existeix obligació de treballar, doncs de el contrari mancaria de sentit que el seu principal efecte fos «absentar-se de la feina». Per això, el normal és que els permisos es refereixin a dies laborables i aquesta és la interpretació que s’ha de fer de l’ET, conforme a més a l’article 6 de la Directiva que així ho estableix expressament.»
De l’altra, la sentència del TS de 4 febrer de 2026, estableix sobre la forma de gaudir del permís:
«En definitiva, el que es deriva de tot el que es porta dit, és que els permisos per a cures de familiars a què es refereix l’ art. 37.3 b/ de l’ ET, no poden administrar-se de tal manera que el seu inici es vinculi necessàriament a l’ esdeveniment del qual depenen, sense deixar per això marge per a una distribució racional que permeti una assistència planificada i més eficaç de la persona amb necessitats en funció de les circumstàncies concurrents.
Importa assenyalar que la nostra decisió en aquest cas es limita al ja indicat, de manera coherent amb els termes del debat, sense prejutjar ni determinar per tant altres discrepàncies que poguessin plantejar-se sobre el desenvolupament d’aquests permisos.»
L’ esmentada sentència de 13 de novembre de 2025 també recull l’ assimilació a aquests efectes entre l’ alta hospitalària i l’ alta mèdica, reiterant un criteri anterior:
«Hem explicat que cal diferenciar entre l’alta hospitalària i l’alta mèdica. Aquest permís es pot gaudir després de l’ alta hospitalària sempre que el familiar no estigui curat. Segons el parer d’ aquesta Sala, el fraccionament del gaudi d’ aquest permís no evidencia que es pugui gaudir després de l’ alta mèdica. L’ ingrés hospitalari pot prolongar-se en el temps. Un cop cursada l’alta hospitalària sense alta mèdica, la cura del pacient al seu domicili durant la convalescència, també es pot prolongar. El treballador que gaudeix d’ aquest permís pot fraccionar-lo i tenir cura del seu familiar tant a l’ hospital com al seu domicili, sempre que no s’ hagi cursat l’ alta mèdica. El que no és admissible és que el familiar estigui curat, fins i tot reincorporat a la feina, i mentrestant el treballador continuï gaudint d’ un permís que no té justificació. Si el cònjuge o parent hospitalitzat o malalt també presta serveis laborals, la tesi de la sentència recorreguda suposaria que el cuidador seguiria gaudint del permís de cinc dies mentre que el familiar s’hauria reincorporat a la feina.»
Sobretot amb els criteris de l’última sentència, una hospitalització de 3 dies que suposi una alta mèdica (curació), únicament donaria dret a un permís de tres dies.
I si després de l’alta hospitalària no hi ha alta mèdica, sinó que continua una hospitalització domiciliària per a la curació de la mateixa dolència, es tractaria del mateix permís global (5 dies en total), fins a l’alta mèdica i amb el màxim de 5 dies, dies que no han de ser continuats necessàriament ni iniciar-se amb l’hospitalització.
Finalment, recomanem la lectura de la consulta relacionada «Abast del permís de treballador municipal per hospitalització en cas d’intervenció ambulatòria amb repòs domiciliari».
Conclusions
1a. Segons la jurisprudència citada, una hospitalització de 3 dies que suposi una alta mèdica (curació), únicament donaria dret a un permís de tres dies.
2a. I si després de l’alta hospitalària no hi ha alta mèdica, sinó que continua una hospitalització domiciliària per a la curació de la mateixa dolència, es tractaria del mateix permís global (5 dies en total), fins a l’alta mèdica i amb el màxim de 5 dies, dies que no han de ser continuats necessàriament ni iniciar-se amb l’hospitalització.
Font: El Dret Local
