En aquest article es fa referència a les retribucions complementàries del personal funcionari de l’administració pública. Després de trobar-se una col·lecció de complements retributius en múltiples nòmines després d’una auditoria en un ajuntament.
Els complements retributius aplicats en la nòmina dels funcionaris eren totalment heterogenis (complements de destí, específics i de productivitat). Sent diferent quant al seu caràcter brut/líquid i a les pagues extraordinàries. A més, els conceptes eren arbitraris i no corresponien amb la relació del lloc de treball, plantilla o document formal de reconeixement. D’igual manera, portaven aplicant-se durant un llarg període de temps.
Per a poder donar resposta al plantejament anterior:
Retribucions del personal funcionari
El sistema de retribucions gestiona i distribueix els fons de caràcter públic. Un règim que està basat en diferents normes i principis per a realitzar una bona gestió.
La nòmina d’un funcionari es compon de dos conceptes: un salari base segons el grup professional, i en la suma dels complements salarials que perceben en relació amb el seu lloc de treball. El salari base està fixat pel Govern, en els Pressupostos Generals de l’Estat. No obstant això, els complements retributius són específics de cada comunitat autònoma.
L’art. 93 de la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local, esmenta les diferències entre les retribucions bàsiques i les complementàries que més endavant s’exposen.
Retribucions bàsiques
Les retribucions bàsiques, com s’ha esmentat anteriorment, estan fixades en la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat, i estan compostes per:
- El sou corresponent a cada Subgrup o Grup professional.
- Els triennis, un increment corresponent per cada tres anys de servei. Aquest increment anirà en funció del grup al qual pertanyi el funcionari.
Retribucions complementàries del personal funcionari
Les retribucions complementàries del personal funcionari són aquelles que perceben d’acord amb el lloc de treball, la carrera professional o l’acompliment. Així com també són valorats el rendiment o els resultats aconseguits pel treballador de l’administració pública.
Aquests complements salarials són utilitzats per a compensar diferents circumstàncies personals del treballador o bé, per a premiar el seu esforç o compromís.
Segons l’Estatut Bàsic de l’Empleat públic estableix que les retribucions complementàries les planteja cada Administració Pública. Es diferencien entre complement de destí, complement específic i, finalment, complement de productivitat.
- El complement de destí va lligat a l’acompliment que mostra el treballador. Pel que contra major sigui la responsabilitat, major serà la retribució percebuda.
- D’altra banda, el complement específic s’atribueix a aquelles característiques o funcions específiques del treball a desenvolupar. Tenint en compte aspectes com la dificultat tècnica, la dedicació, la responsabilitat o les condicions en què s’exerceix l’activitat laboral.
En els casos anteriors, no es contempla la discrecionalitat administrativa. Referida als marges d’apreciació de l’administració en aquells supòsits no reglats. Per això, al no posseir cap normativa, és possible optar entre diverses possibilitats de caràcter just.
- Finalment, es coneix com a complement de productivitat a la iniciativa que posseeixi el treballador. Així com l’esforç, el grau d’interès i el rendiment o objectius aconseguits.
Una vegada exposades breument els tipus de retribució i la diferència entre, les bàsiques i les complementàries. Assenyalem que en el supòsit que s’ha plantejat, els complements retributius atribuïts són arbitraris. Pel que es podrien catalogar com a irregulars segons el sistema de retribucions dels funcionaris.
Per aquest motiu i amb la condició de regularitzar la situació, és necessari efectuar una valoració de la relació amb el lloc de treball dels empleats públics.
Relació dels llocs de treball (RPT)
La relació dels llocs de treball és una eina que regula les funcions individuals de cada lloc, responsabilitats o retribucions complementàries. Així ho estableix l’art. 74 Reial decret llei 5/2015, sobre l’ordenació dels llocs de treball.
D’aquesta manera, els ens públics poden estructurar la seva organització utilitzant aquesta eina o altres similars per a definir els llocs de treball, els grups de classificació, els cossos o escales, els sistemes de provisió, i les retribucions complementàries. Aquesta estructuració ajudarà a categoritzar als funcionaris segons el seu lloc i circumstàncies personals.
Quines retribucions són consolidables?
Els complements retributius poden ser consolidables o no ser-ho. Per a determinar-ho, haurem de veure els acords en la negociació col·lectiu o en el contracte individual. La pròpia negociació col·lectiva, en el moment d’acordar un determinat plus, establirà també si aquest plus es mantindrà en cas de modificació de les condicions.
L’Estatut dels Treballadors estableix que els complements consolidats estan subjectes a un acord entre els implicats i, deriven de circumstàncies personals del funcionari (com és el plus per idiomes). Per consegüent, si les funcions de l’empleat són modificades i el plus que percebia per idiomes, no és necessari. Igualment, continuarà mantenint el complement.
Per contra, els no consolidables estan relacionats amb el lloc de treball, la situació i els resultats de l’empresa. Així mateix, també estan subjectes a un acord entre les parts. Per tant, si es pacta la no consolidació d’un complement i la seva empresa li continua abonant el valor corresponent al complement, acabarà sent consolidat com a dret adquirit. Aquest dret adquirit resulta més beneficiós per al funcionari.
Conclusió
Relacionat amb la qüestió a tractar, i per la problemàtica prèviament exposada: complements heterogenis, conceptes arbitraris i al marge de la relació del lloc de treball.
És recomanable que els ens públics evitin generar conflicte entre funcionaris. La valoració del lloc de treball ha de ser d’igual aplicació per a tots els treballadors. De fet, serà necessari que l’administració publiqui i faciliti als funcionaris tota la informació pertinent (manual i fulles de classificació). Mostrant sempre la màxima transparència i claredat possible.
D’altra banda, la consolidació dels complements salarials, poden ser pactats tret que estiguin establerts per conveni o contracte individual. A més, el fet que un complement sigui considerat consolidable significa que: encara que la relació laboral o les tasques de l’empleat es modifiquin, el complement continuarà mantenint-lo a pesar que la causa que el va motivar deixi d’existir.
Finalment, els complements salarials pertinents de cada treballador hauran de ser valorats segons la relació al lloc de treball.
El contingut d’aquest article és informatiu, per a consultes sobre la relació de llocs de treball i les retribucions complementàries del personal funcionari, contacta amb els nostres assessors especialistes en Administració Pública.