Plantejament
Durant la pandèmia, una funcionària auxiliar administrativa vinculada a l’àrea de padró i urbanisme d’aquest ajuntament, va estar de baixa, no cobrint-se el seu lloc transitòriament, per la qual cosa els altres tres auxiliars es van distribuir el seu treball, assumint noves funcions i treballant més hores de les previstes en la jornada laboral, encara que sense quantificar.
L’alcaldia els va prometre una retribució complementària. Avui se’m planteja com determinar-la ja que, en haver realitzat tots ells funcions de la mateixa escala i categoria, no es pot aplicar la diferència de complements específics i de destinació. Com considerar, si és possible, una retribució justa?
Resposta
Els arts. 22 i ss del RDLeg 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic -TREBEP-, regulen el sistema retributiu establint en el seu art. 24 que la quantia i estructura de les retribucions complementàries dels funcionaris s’establiran per les corresponents lleis de cada Administració Pública atenent, entre d’ altres, als serveis extraordinaris prestats fora de la jornada normal de treball.
Per tant, hem de partir de la normativa relativa a les retribucions dels funcionaris de l’Administració Local, que s’integra pel RD 861/1986, pel qual s’estableix el règim retributiu dels funcionaris de l’Administració Local. D’ ell deduïm el concepte de gratificació recollit a l’ art. 6:
- “3. Les gratificacions, que en cap cas podran ser fixes en la seva quantia ni periòdiques en la seva meritació, hauran de respondre a serveis extraordinaris realitzats fora de la jornada normal de treball.”
Això és, ha de respondre als treballs que es desenvolupen més enllà de l’ horari, per la qual cosa només correspondrà als que efectivament prestin el servei, no d’ una forma fixa i periòdica al marge de l’ acompliment real del treball.
Concepte diferent és la productivitat que, de la mateixa manera que les gratificacions, no pot ser fixa ni periòdica però que s’ ha de contemplar en un complement preestablert i que regula l’ art. 5, les notes més singulars del qual són que està destinat a retribuir l’ especial rendiment, l’ activitat extraordinària i l’ interès i iniciativa amb què el funcionari desenvolupa el seu treball.
L’ apreciació d’ aquesta productivitat s’ ha de fer en funció de circumstàncies objectives relacionades directament amb l’ acompliment del lloc de treball i objectius assignats a aquest.
En cas que es pretengui retribuir les peculiaritats d’ un lloc en el qual es treballi a torns partits, amb alteració d’ horaris, etc., s’ ha de contemplar en el complement específic, que està destinat a recollir la forma de retribuir determinades singularitats. En l’esmentat RD 861/86 el seu art. 4 disposa que:
- “El complement específic està destinat a retribuir les condicions particulars d’ alguns llocs de treball en atenció a la seva especial dificultat tècnica, dedicació, incompatibilitat, responsabilitat, perillositat o penositat. En cap cas podrà assignar-se més d’ un complement específic a cada lloc de treball, encara que en fixar-lo podran prendre’ s en consideració conjuntament dues o més de les condicions particulars esmentades que puguin concórrer en un lloc de treball. “
En el cas que ens ocupa, en no estar contemplat en cap complement els esmentats treballs extraordinaris, i no ser possible com ens indiquen l’ abonament de diferències retributives per assignar funcions superiors, la solució seria la gratificació. Atès que ens indiquen que aquest sobreesforç va suposar no només assumir tasques de l’Administrativa sinó que es van realitzar fora de la jornada habitual, tindria cabuda en el concepte de gratificació que estem analitzant.
Com dèiem en la nostra consulta “Abonament de gratificacions extraordinàries per l’acompliment de funcions no previstes per a llocs de treball a l’ajuntament amb factor de plena disponibilitat”, en casos justificats o en casos com el plantejat en el qual es pretén l’assignació de funcions que no corresponen al titular de determinat lloc de treball, considerem procedent l’abonament d’aquestes “hores extra” o “gratificacions”, ja que es tractaria de funcions no previstes en la valoració del lloc, i l’acompliment del qual ha de ser, al nostre judici, objecte de la deguda retribució.
D’altra banda, el RD 861/86 estableix límits a les quantitats globals que es poden destinar a les retribucions complementàries en el seu art.
- “1. Els crèdits destinats a complement específic, complement de productivitat, gratificacions i, si s’escau, complements personals transitoris, seran els que resultin de restar a la massa retributiva global pressupostada per a cada exercici econòmic, exclosa la referida al personal laboral, la suma de les quantitats que al personal funcionari li corresponguin pels conceptes de retribucions bàsiques, ajuda familiar i complement de destinació.
- 2. La quantitat que resulti, d’acord amb el que disposa el número anterior, es destinarà:
- a) Fins a un màxim del 75 per 100 per a complement específic, en qualsevol de les seves modalitats, incloent-hi el de penositat o perillositat per a la Policia Municipal i Servei d’ Extinció d’ Incendis.
- b) Fins a un màxim del 30 per 100 per a complement de productivitat.
- c) Fins a un màxim del 10 per 100 per a gratificacions.”
Així s’analitza en la consulta “Repars de l’interventor municipal a la concessió de productivitats i gratificacions per superar els límits previstos en el RD 861/1986”.
Conclusions
1a. En casos justificats, com el plantejat, amb el desenvolupament de funcions que no corresponen al titular de determinat lloc de treball, considerem procedent l’abonament d’aquests serveis com a gratificacions conforme a l’article 6 del RD 861/86.
2a. Cal tenir en compte els límits globals que preveu per a aquests crèdits l’article 7 del RD 861/1986.
Font: El Dret Local
