Plantejament
Han arribat factures corresponents al servei de recollida d’animals, servei que actualment no es troba en licitació. Tot i que hi ha consignació pressupostària, la suma d’aquestes factures supera el llindar del contracte menor.
Davant d’ aquesta situació, sorgeix el dubte sobre com s’ ha de procedir a la seva fiscalització: si n’ hi ha prou amb emetre el corresponent OFI mitjançant resolució de l’ alcaldia, o si, per contra, caldria tramitar un reconeixement extrajudicial de crèdit per poder aixecar el repar.
En definitiva, es planteja quin és el procediment adequat per regularitzar aquesta situació.
Resposta
D’acord amb l’article 28 del RD 424/2017, de 28 d’abril, pel qual es regula el règim jurídic del control intern en les entitats del Sector Públic Local -RCI:
«En els casos en què la funció interventora preceptiva s’ hagués omès, no es podrà reconèixer l’ obligació, ni tramitar el pagament, ni intervenir favorablement fins que es conegui i resolgui aquesta omissió en els termes previstos en l’ esmentat article.»
En aquests casos, l’òrgan interventor haurà de posar-ho de manifest i emetre informe per tal que «pugui el President de l’Entitat Local decidir si continua el procediment o no i altres actuacions que si s’escau, procedeixin.»(art. 28.2 RCI).
Conforme a l’article 28 del RD 424/2017, l’informe d’Intervenció, que no té naturalesa de fiscalització, haurà de posar de manifest, com a mínim:
«a) Descripció detallada de la despesa, amb inclusió de totes les dades necessàries per a la seva identificació, fent constar, almenys, l’ òrgan gestor, l’ objecte de la despesa, l’ import, la naturalesa jurídica, la data de realització, el concepte pressupostari i exercici econòmic al qual s’ imputa.
- b) Exposició dels incompliments normatius que, a judici de l’ interventor informant, es van produir en el moment en què es va adoptar l’ acte amb omissió de la preceptiva fiscalització o intervenció prèvia, enunciant expressament els preceptes legals infringits.
- c) Constatació que les prestacions s’ han dut a terme efectivament i que el seu preu s’ ajusta al preu de mercat, per a la qual cosa es tindran en compte les valoracions i justificants aportats per l’ òrgan gestor, que haurà de recaptar els assessoraments o informes tècnics que resultin precisos amb aquesta finalitat.
- d) Comprovació que hi ha crèdit pressupostari adequat i suficient per satisfer l’ import de la despesa.
- e) Possibilitat i conveniència de revisió dels actes dictats amb infracció de l’ ordenament, que serà apreciada per l’ interventor en funció de si s’ han realitzat o no les prestacions, el caràcter d’ aquestes i la seva valoració, així com dels incompliments legals que s’ hagin produït. Per a això, es tindrà en compte que el resultat de la revisió de l’ acte es materialitzarà acudint a la via d’ indemnització de danys i perjudicis derivada de la responsabilitat patrimonial de l’ Administració com a conseqüència d’ haver-se produït un enriquiment injust en el seu favor o d’ incomplir l’ obligació al seu càrrec, per la qual cosa, per raons d’economia processal, només seria pertinent instar aquesta revisió quan sigui presumible que l’import d’aquestes indemnitzacions fos inferior al que es proposa.»
L’ expedient d’ omissió de funció interventora vindria a ser un substitutiu de la revisió d’ ofici que, en supòsits de nul·litat de ple dret, haurà de ser seguit, un cop resolt, pel ple a través del corresponent expedient de reconeixement extrajudicial de crèdits.
En aquest sentit recomanem la lectura de la consulta «Diferència entre l’expedient d’omissió de fiscalització i reconeixement extrajudicial de crèdits».
Tal com ens diu l‘informe del TCu 1315/2019:
«La utilització de l’article 60.2 del RD 500/90 habilita, mitjançant la figura del reconeixement extrajudicial de crèdits, la imputació de despeses d’exercicis anteriors al pressupost en vigor. No obstant això, aquesta excepcionalitat al principi de temporalitat dels crèdits no resulta admissible per convalidar els actes nuls, havent de tenir-se en compte que en cap cas esmena les irregularitats o vicis que fossin la causa de nul·litat.
En tot cas, per evitar l’ enriquiment injust de l’ Administració, les factures corresponents a un servei fet han de ser pagades al tercer afectat.
(…)
La utilització del reconeixement extrajudicial de crèdits per imputar despeses d’exercicis anteriors al pressupost en vigor, si bé evita l’enriquiment injust de l’Administració -les factures corresponents a un servei fet han de ser pagades al tercer afectat-, no convalida els actes nuls, en tant, en cap cas, esmena per les irregularitats o vicis que fossin la causa de nul·litat ni depura les responsabilitats a què hi hagués lloc.»
L’ aprovació d’ un reconeixement extrajudicial de crèdit en cap cas esmena per si mateixa els defectes que hi ha hagut en un expedient dels quals deriva la nul·litat d’ aquest. El reconeixement extrajudicial no és sinó l’instrument que habilita la imputació al pressupost de l’obligació del pagament de la indemnització a qui materialment ha realitzat de bona fe les prestacions en favor de l’Administració, tant si es tramita la revisió d’ofici, com si, per concórrer les circumstàncies que l’exclouen, conforme als arts. 110 LPACAP i 28.2.e) del RD 424/2017, s’ opta pel pagament directe de les prestacions materialment realitzades.
Conclusions
1a. Davant l’existència de despeses realitzades sense la preceptiva fiscalització prèvia, com passa en serveis prestats sense cobertura contractual, resulta d’aplicació l’article 28 del RD 424/2017, havent de tramitar-se necessàriament el corresponent expedient d’omissió de la funció interventora, amb informe específic d’Intervenció, abans de qualsevol reconeixement de l’obligació o tramitació del pagament.
2a. L’expedient previst a l’article 28 del RD 424/2017 té caràcter previ i no convalida els actes nuls, constituint un mecanisme substitutiu de la revisió d’ofici. En supòsits de nul·litat de ple dret, com els derivats de la prestació de serveis sense contracte i superant el llindar del contracte menor, s’haurà de culminar el procediment mitjançant l’aprovació, pel ple, d’un reconeixement extrajudicial de crèdits.
3a. El reconeixement extrajudicial de crèdits habilita únicament la imputació pressupostària i el pagament de les prestacions efectivament realitzades de bona fe, evitant l’ enriquiment injust de l’ Administració, sense que això suposi la convalidació dels actes nuls ni la depuració de les responsabilitats que, si s’ escau, procedeixin.
Font: El Dret Local
