El Govern ha aprovat la regulació bàsica del treball a distància per a un total de 2,5 milions d’empleats públics de totes les administracions, després de les negociacions amb les principals organitzacions sindicals del sector públic.
Aquesta normativa en matèria de treball a distància en les Administracions Públiques està recollida en el Reial decret llei 29/2020, de 29 de setembre. Regula una nova manera d’organització i estructuració en les administracions amb la finalitat de prestar un millor servei i assegurar el seu funcionament. A més de fomentar l’ús de les noves tecnologies i el desenvolupament de l’administració digital. Així mateix, cada comunitat autònoma procedirà al desenvolupament normatiu que consideri oportú, per al que disposen de sis mesos.
Acord entre Govern i agents socials
Carolina Darias, ministra de Política Territorial i Funció Pública, ha explicat que el passat 11 de juny, en la reunió de la Conferència Sectorial d’Administració Pública es va acordar impulsar la reforma del Text Refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat públic amb l’objectiu d’adaptar-lo a les necessitats actuals relatives al teletreball, en ser considerat “absolutament necessari” ja que fins ara era una modalitat, però no tenia una regulació de caràcter legal.
Després de l’agraïment a la predisposició i el treball de sindicats i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), Darias ha subratllat que la nova norma permet continuar avançant cap a “una Administració pública del segle XXI” que forma part d’una de les deu polítiques palanques del Pla de Reconstrucció, Transformació i Resiliència que ultima el Govern i un “punt d’inflexió” en els canvis organitzatius i la millora de la prestació de serveis públics.
Voluntari, reversible i lligat a la norma de cada administració
L’acord suposarà tramitar la inclusió d’un nou article en l’Estatut Bàsic de l’Empleat públic, per tant, el personal de totes les administracions públiques comptarà amb unes bases comunes per a aportar seguretat jurídica mitjançant teletreball. Aquesta modalitat serà de caràcter voluntari i reversible, excepte en supòsits excepcionals.
El treball a distància no podrà suposar cap incompliment de la jornada i l’horari i de la normativa en matèria de protecció de dades de caràcter personal. A més, estableix que serà requisit previ la valoració de la possibilitat de realitzar-se mitjançant teletreball les tasques assignades al lloc i la formació en competències digitals.
La modalitat ordinària continuarà sent la presencial
D’altra banda, diu que la prestació de servei a distància mitjançant la modalitat de teletreball no serà considerada com a ordinària ni pot ser absoluta, sinó que serà en cada àmbit i en la normativa reguladora que es dicti per cada Administració competent on es determini la prestació de serveis que pot desenvolupar-se sota aquesta normalitat. De manera que la modalitat ordinària de treball continuarà sent la presencial.
El text defineix el treball a distància com aquella modalitat de prestació de serveis a distància en la qual el contingut competencial del lloc de treball pot desenvolupar-se fora de les dependències de l’Administració i s’estableix expressament que, en tot cas, aquesta modalitat haurà de contribuir a una millor organització laboral a través de la identificació d’objectius i l’avaluació del seu compliment.
La utilització del treball a distància haurà d’anar supeditada al fet que es garanteixi la prestació dels serveis públics, assegurant el compliment de les necessitats del servei, i també s’estableix expressament que la utilització d’aquesta modalitat de treball ha de ser “expressament autoritzada”.
Els funcionaris que s’acullin a aquesta modalitat tindran els mateixos deures i drets que la resta i l’Administració haurà de proporcionar i mantenir els mitjans tecnològics necessaris per a l’activitat. Així mateix, el dret a la intimitat o desconnexió digital haurà de ser garantida.
Finalment, el text assenyala que l’acompliment del teletreball es realitzarà en els termes de les normes de cada administració pública, “sent objecte de negociació col·lectiva en cada àmbit”, i que les administracions públiques que el requereixin podran disposar d’un període de sis mesos per a adaptar la regulació del teletreball en el seu àmbit competencial.
Aquest acord servirà de norma bàsica per a totes les administracions i per a tots els empleats públics, i haurà de desenvolupar-se sectorial i territorialment mitjançant la negociació col·lectiva.
Impacte econòmic i pressupostari neutre
Segons el Ministeri de Funció Pública, l’impacte econòmic i pressupostari resulta neutre perquè la normativa no produeix un increment en la despesa pressupostària, atès que no està vinculat a cap cost directe en termes de variació de la remuneració o condicions econòmiques dels empleats públics.
De fet, subratlla que els impactes per raó de gènere, infància i adolescència i família són positius, atès que afavoreix a la conciliació de la vida personal, familiar i professional per l’estalvi de despeses en transport i anàlegs.
Llei de treball a distància en àmbit privat
Abans de l’emergència sanitària, les diferents administracions públiques ja comptaven amb el treball a distància, entès com una modalitat voluntària i a temps parcial de prestació de serveis públics. La implantació del teletreball s’ha vist accelerada davant la crisi sanitària que el va configurar com a preferent, encara que amb caràcter temporal, en el Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per a fer front a l’impacte econòmic i social del Covid-19.
El Ministeri assenyala que la crisi sanitària ha generat un “escenari propici” per a la generalització de la pràctica del treball a distància, una experiència que s’ha fonamentat jurídicament en el sector privat, en l’article 13 de l’Estatut dels Treballadors, així com en el Reial decret llei 28/2020 sobre treball a distància.
La llei aprovada recentment pel Consell de Ministres per a l’àmbit privat establia que el treball a distància es considerarà de caràcter regular i, per tant, estarà regulat per aquesta nova llei, si aconsegueix almenys el 30% de la jornada o el percentatge equivalent en funció de la durada del contracte de treball, en un període de referència de tres mesos.
El treball a distància haurà de ser sufragat o compensat per l’empresa i el treballador no haurà d’assumir les despeses relacionades amb els equips, eines i mitjans vinculats al desenvolupament de la seva activitat laboral. En l’àmbit privat, els convenis o acords col·lectius podran establir el mecanisme per a determinar i abonar les compensacions de despeses corresponents.