Plantejament
Es presenta declaració tributària per a liquidació de l’ IIVTNU per la venda un immoble. No s’ aporten títols d’ adquisició de l’ immoble ni es demana la determinació de la base imposable ni pel mètode objectiu ni pel real. L’ ajuntament aplica el mètode objectiu i notifica la liquidació tributària resultant. Els contribuents presenten al·legacions contra ella i insten la determinació pel mètode real per ser més favorable i presenten per a la seva justificació els títols d’adquisició.
Tenint en compte que és el contribuent qui ha de demanar l’ aplicació del sistema real de càlcul en el període de presentació de la declaració tributària i tenint en compte l’ art. 119.3 LGT diu:
«Les opcions que segons la normativa tributària s’ hagin d’ exercitar, demanar o renunciar amb la presentació d’ una declaració no podran rectificar-se amb posterioritat a aquell moment, llevat que la rectificació es presenti en el període reglamentari de declaració».
Cal rectificar la liquidació per aplicació de sistema de real de determinació de la base imposable?
Resposta
Hem d’acudir a la regulació de les liquidacions tributàries en la normativa general, això és, la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària -LGT-, com a conseqüència de la remissió efectuada en l’article 12.1 del RDLeg 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals -TRLRHL-:
«1. La gestió, liquidació, inspecció i recaptació dels tributs locals es realitzarà d’acord amb el previngut en la Llei General Tributària i en les altres lleis de l’Estat reguladores de la matèria, així com en les disposicions dictades per al seu desenvolupament».
En primer lloc, respecte a si l’ escrit s’ ha de considerar una sol·licitud de rectificació de declaració, l’ art. 128 LGT:
«1. Quan la normativa del tribut així ho estableixi, la gestió del mateix s’iniciarà mitjançant la presentació d’una declaració per l’obligat tributari en la qual manifesti la realització del fet imposable i comuniqui les dades necessàries perquè l’Administració quantifiqui l’obligació tributària mitjançant la pràctica d’una liquidació provisional.
- L’Administració tributària podrà iniciar de nou aquest procediment per a la liquidació del tribut dins del termini de prescripció quan el procediment iniciat mitjançant declaració hagués acabat per caducitat».
Com ens pronunciem en la consulta «IIVTNU. Presentació d’ escriptura de compra original un cop practicada la liquidació per l’ ajuntament. ¿Procedeix estimar el recurs si aquesta documentació podria haver-la aportat en termini?», a diferència del que succeeix en el cas de les autoliquidacions, en les quals l’obligat tributari podrà instar la rectificació de l’esmentada autoliquidació d’acord amb el procediment que es reguli reglamentàriament, aquesta circumstància no es contempla en el cas de les liquidacions ni en l’article 119 LGT ni en els posteriors preceptes, que regulen els aspectes relatius a les liquidacions. Per tant, entenem que, un cop practicada la liquidació, no seran admissibles documents complementaris.
Així, si acudim a l’ art. 122 LGT, aquest es refereix a declaracions, autoliquidacions i comunicacions complementàries o substitutives de la següent manera:
«1. Els obligats tributaris podran presentar autoliquidacions complementàries, o declaracions o comunicacions complementàries o substitutives, dins el termini establert per a la seva presentació o amb posterioritat a la finalització de l’esmentat termini, sempre que no hagi prescrit el dret de l’Administració per determinar el deute tributari. En aquest últim cas tindran el caràcter d’ extemporànies.
- Les autoliquidacions complementàries tindran com a finalitat completar o modificar les presentades amb anterioritat i es podran presentar quan d’elles resulti un import a ingressar superior al de l’autoliquidació anterior o una quantitat a retornar o a compensar inferior a l’anteriorment autoliquidada. En els altres casos, cal atenir-se al que disposen els apartats 3 i 4 de l’ article 120 d’ aquesta Llei.
(…)
- Els obligats tributaris podran presentar declaracions o comunicacions de dades complementàries o substitutives, fent constar si es tracta d’una o altra modalitat, amb la finalitat de completar o reemplaçar les presentades amb anterioritat».
D’altra banda, la regulació realitzada en l’article 118.2 del RD 1065/2007, de 27 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament General de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desenvolupament de les normes comunes dels procediments d’aplicació dels tributs, indica que:
«2. En els supòsits previstos en l’article 128 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, només es podran presentar declaracions complementàries o substitutives amb anterioritat a la liquidació corresponent a la declaració inicial. En aquest cas, la liquidació que es practiqui prendrà en consideració les dades completades o substituïdes.
Amb posterioritat a la liquidació, l’ obligat tributari que pretengui modificar el contingut d’ una declaració anteriorment presentada haurà de demanar la rectificació de la mateixa conforme a l’ establert en l’ art. 130 d’ aquest reglament. De la quota tributària resultant de la rectificació es deduirà l’ import de la liquidació inicial».
El desenvolupament del que preveuen els anteriors preceptes, es preveu en l’article 130 RD 1065/2007 en el qual s’estableix que:
«1. Una vegada que l’Administració tributària hagi dictat una liquidació provisional en el cas de les declaracions regulades en l’article 128 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, o hagi acordat la devolució o dictat la resolució denegatòria en els casos de comunicacions de dades o de sol·licituds de devolució, l’obligat tributari podrà sol·licitar la rectificació de la declaració, comunicació de dades o sol·licitud de devolució presentada amb anterioritat, quan consideri que el seu contingut ha perjudicat de qualsevol manera els seus interessos legítims o quan pogués procedir una liquidació per import superior o una menor devolució.
Quan l’ Administració tributària hagi practicat una liquidació provisional, l’ obligat tributari podrà demanar la rectificació únicament si la liquidació provisional ha estat practicada per consideració o motiu diferent del que s’ invoqui en la sol·licitud de l’ obligat tributari. Es considerarà que entre la sol·licitud de rectificació i la liquidació provisional concorre consideració o motiu diferent quan la sol·licitud de rectificació afecti elements de l’obligació tributària que no hagin estat regularitzats mitjançant la liquidació provisional.
- Quan de la rectificació resulti una quantitat a ingressar, s’exigiran els interessos de demora que corresponguin en cada cas. A efectes del càlcul dels interessos de demora no es computarà el temps transcorregut des de la presentació de la declaració inicial fins a la finalització del termini de pagament en període voluntari corresponent a la liquidació que es va practicar amb relació a l’ esmentada declaració inicial.
- En les sol·licituds de rectificació a què es refereix aquest article s’aplicaran les normes establertes en els articles 126 a 128″.
Per tant, dels articles esmentats, podem arribar al finiment que l’obligat tributari podrà presentar dades complementàries que suposin el reemplaçament dels anteriors, sempre que no estigui realitzada la liquidació per l’ajuntament, llevat que es donin els supòsits previstos a l’article 130 RD 1065/2007, entenem que no és el supòsit. En el cas plantejat, l’empresa ha presentat escrit de rectificació amb posterioritat a la liquidació ferma no recorreguda, per la qual cosa, no podria concedir-se la sol·licitud de rectificació al·legada pel contribuent.
És a dir, com que la liquidació hauria adquirit fermesa, com ens hem pronunciat en la consulta «Taxa d’escombraries. Devolució d’ ingressos indeguts per error en el subjecte passiu», contra una liquidació ferma no hi cap qualsevol tipus de recurs. El contribuent només podrà sol·licitar la nul·litat de ple dret de la liquidació, promoure la seva revocació, o iniciar el procediment de rectificació d’errors materials, de fet o aritmètics. En aquest cas, aquests procediments de revisió es troben en els arts. 216 i ss. LGT. Per tant, no procediria una rectificació de la declaració com s’indica a la LGT i el RD 1065/2007.
Recomanem la lectura de la consulta «Diferències quant al sistema de liquidació o autoliquidació de l’IIVTNU pel que respecta a la seua rectificació».
Conclusions
1a. En el supòsit d’ autoliquidacions, l’ interessat podrà demanar la rectificació de l’ autoliquidació, amb devolució de l’ ingrés indegut realitzat, sempre que no hagi prescrit el dret.
2a. En el cas de liquidacions fermes i consentides, no és possible demanar la rectificació de la liquidació practicada.
3a. Per tot això, en el supòsit exposat, com ens trobem davant d’ una liquidació de plusvàlua ferma, no és possible accedir a la rectificació demanada pel contribuent.
Font: El Dret Local
