Plantejament
Aquesta intervenció ha rebut per a la seva fiscalització prèvia una justificació d’ una subvenció directa, atorgada a favor d’ una entitat per a la realització d’ una sèrie d’ inversions en matèria sanitària, el 21 de novembre de 2016. Aquesta subvenció establia inicialment com a termini per a la seva execució i justificació un any des de la data de la notificació de l’ acord, la qual es va efectuar el 6 de desembre de 2016, per la qual cosa el termini finalitzava el 6 de desembre de 2017.
En data 23 d’octubre de 2017, va ser acordada per l’òrgan concedent una pròrroga per a l’execució i justificació de l’actuació objecte de subvenció, en la qual es fixava com a nova data límit per a l’execució i justificació el 6 de desembre de 2018.
De la documentació obrant en l’expedient de la justificació, es constata que el beneficiari va justificar l’actuació de forma extemporània, el 28 de gener de 2019. Així mateix, consta també que, després de la primera comprovació de la documentació rebuda, el centre gestor, va detectar documentació justificativa o incorrecta, per la qual cosa la va sol·licitar al beneficiari (sense constància del requeriment per escrit), la qual va ser rebuda en el registre general en data 17 de maig de 2019 i 20 d’octubre de 2020.
En data 17 de febrer de 2021 es va efectuar una primera fiscalització de la justificació, de la qual es va formular un repar suspensiu, entre altres motius, per manca de documentació justificativa. Arran d’aquest repar, el centre gestor va sol·licitar novament al beneficiari la documentació justificativa (novament sense constància del requeriment per escrit), la qual va tenir entrada en el registre general el 20 d’abril de 2021.
Posteriorment, l’ expedient va ser tramès a Intervenció per a la seva fiscalització en dues ocasions més, essent retornat al centre gestor perquè completés la documentació d’ aquest, sense que fos necessària l’ aportació de més documentació justificativa per part del beneficiari.
Atès que la nostra entitat té aprovat el règim de fiscalització limitada prèvia de requisits bàsics, un cop rebut l’expedient ja complet, se’ns planteja la següent qüestió en relació amb el compliment relatiu a l’adequació del crèdit pressupostari (obligacions a contreure nascudes i no prescrites):
– Es pot considerar que la documentació entrada per registre per part del beneficiari al maig de 2019, octubre de 2020 i abril de 2021, a resultes d’una petició de documentació per part del centre gestor, de la qual no es té constància del seu requeriment per escrit, interrompria la prescripció de l’obligació, encara que aquesta documentació complementi aquella que inicialment hauria d’haver estat presentada amb la primera justificació?
Resposta
A efectes de la prescripció, l’article 39.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions -LGS-, disposa que prescriurà als quatre anys el dret de l’Administració a reconèixer o liquidar el reintegrament. Encara que el precepte només es refereixi al dret de l’Administració a practicar el reintegrament d’una subvenció, entenem que el termini de quatre anys continua sent el termini de prescripció a tots els efectes, perquè l’article 25.1 de la Llei 47/2003, de 26 de novembre, General Pressupostària LGP, disposa que, llevat de l’establert per lleis especials, prescriuran als quatre anys:
- a) El dret al reconeixement o liquidació per la Hisenda Pública estatal de tota obligació que no s’ hagués demanat amb la presentació dels documents justificatius. El termini es comptarà des de la data en què es va concloure el servei o la prestació determinant de l’ obligació o des del dia en què el dret va poder exercitar-se.
- b) El dret a exigir el pagament de les obligacions ja reconegudes o liquidades, si no fos reclamat pels creditors legítims o els seus drethavents. El termini es comptarà des de la data de notificació, del reconeixement o liquidació de la respectiva obligació.
Afegint l’ apartat 2 de l’ esmentat art. 25 LGP que, amb l’ expressada excepció en favor de lleis especials, la prescripció s’ interromprà conforme a les disposicions del Codi Civil.
Per la seva banda, l’article 1973 del Codi Civil -CC-, disposa que la prescripció de les accions s’interromp pel seu exercici davant els Tribunals, per reclamació extrajudicial del creditor i per qualsevol acte de reconeixement del deute pel deutor.
Aquest precepte és interpretat pel TS, mitjançant sentència de 20 d’ octubre de 1988, recollida en altres sentències, entre elles per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en sentència de 22 de març 2001, en el sentit que:
“a) Que és tasca d’ aquesta Sala a través de la seva doctrina i com indica entre d’ altres en la S 15 juliol 1988, la unificació de criteris judicials per tal de completar en la mesura del possible l’ ordenament jurídic, realitzant a aquests efectes una tasca de sincronització entre el dret positiu i la realitat social del moment històric en què el pressupost fàctic a resoldre es presenta.
- b) Que a aquests efectes, la doctrina d’aquest Tribunal, abandonant la rigidesa de la interpretació estrictament dogmàtica de la prescripció que venia seguint-se fins aproximadament l’últim decenni i inspirant-se en uns criteris hermenèutics de caràcter lògic-sociològic, sempre més dúctils i acomodables a les exigències de la vida real, criteris que l’art. imposa, ha assenyalat com a idea bàsica per a l’exègesi dels arts. 1969 i 1973 CC (EDL 1889/1) el que sent la prescripció una institució no fundada en principis d’estricta justícia sinó en els d’abandonament o deixadesa en l’exercici del propi dret i en el de la seguretat jurídica, la seva aplicació pels Tribunals no ha de ser rigorosa sinó cautelosa i restrictiva (SS 8 octubre 1981,31 gener 1983, 2 febrer i 16 juliol 1984, 9 maig i 19 setembre 1986 EDJ 1986/5582 , i 3 febrer 1987).
- c) Que aquesta construcció finalista de la prescripció, veritable “alma mater” o “peça angular” de la mateixa, té la seva raó de ser tant en la idea de sanció a les conductes d’abandonament en l’exercici del propi dret o de les pròpies facultats, com en consideracions de necessitat i utilitat social.
- d) Conseqüència de tot això és que té igualment declarat aquesta Sala reiteradament en la seva indicada darrera fase o etapa interpretativa de la prescripció, quan la cessació o abandonament en l’ exercici dels drets no apareix degudament acreditada i sí, per contra, ho està l’ afany o desig del seu manteniment o conservació, l’ estimació de la prescripció extintiva es fa impossible llevat de subvenir les seves essències.”
El fet que s’ hagi anat requerint a l’ interessat que justifiqui la subvenció, encara que no consti a l’ expedient un requeriment formal, entenem que suposa el reconeixement de l’ existència de la subvenció. Sense que el beneficiari hagi fet deixadesa del seu dret, perquè, encara que sigui amb poc encert, ha anat intentant justificar la subvenció concedida.
Finalment, no podem oblidar la doctrina jurisprudencial del TS, en la qual declarava com ja es va dir en les sentències de 6 de març de 2018, escau declarar que l’acte del beneficiari d’una subvenció atorgada per acte ferm de l’Administració pel qual es justifica el compliment de l’activitat a què es va obligar amb l’atorgament de la subvenció, constitueix una actuació a la qual aquell ve obligat, que no inicia un procediment administratiu subjecte a un termini màxim de resolució conforme a l’article 43.2 LPAC (art. 21.3 de la Llei 39/2015, de Procediment Administratiu Comú -LPACAP-). L’ Administració ve obligada a l’ abonament de la subvenció concedida o la quantitat parcial pendent, un cop verificada que està completa la justificació presentada, comprovació per a la qual disposa del termini fixat a les bases reguladores de la subvenció, sense que pugui resultar d’ aplicació, per a aquesta limitada actuació de comprovació de la justificació, el termini de prescripció de l’ acció de reintegrament o declaració de la pèrdua del dret a la subvenció que regula l’ art. 39 LGS.
Conclusions
1a. El termini de prescripció d’ una subvenció és de quatre anys.
2a. Aquest termini s’ interromp per reclamació extrajudicial del creditor i per qualsevol acte de reconeixement del deute pel deutor.
3a. Al nostre judici, la documentació presentada per registre per part del beneficiari de la subvenció al maig de 2019, octubre de 2020 i abril de 2021, a resultes d’una petició de documentació per part del centre gestor, tot i que no consti el requeriment en l’expedient, interromp la prescripció de l’obligació, encara que aquesta documentació complementi aquella que inicialment hauria d’haver estat presentada amb la primera justificació.
Font: El Dret Local
