Resulta obligatori utilitzar els sistemes d’accés de la nova Llei 20/2021?
El RD-llei 14/2021 va introduir el concurs-oposició com a sistema d’accés, sistema també recollit en l’art. 2 de la Llei 20/2021. També s’introdueix la possibilitat del concurs si la plaça està coberta abans del 01/01/2016.
En qualsevol cas, la qüestió a plantejar-se és si resulta preceptiu utilitzar els sistemes descrits, o seria possible, a decisió motivada de cada entitat, realitzar un altre sistema. Per exemple, una oposició, o un concurs-oposició amb una valoració de mèrits inferior al 40% o amb una valoració de l’experiència inferior al 50%.
En la nostra opinió, en el marc del joc de competència bàsica i el seu desenvolupament i execució per les diferents administracions, així com el principi d’ autonomia, no resulta possible imposar els sistemes descrits.
Hauria de ser cada administració, previ diagnòstic de la seva situació interna i dels punts de partida, la que decideixi la forma que consideri més adequada per a l’ accés a la seva ocupació pública, podent establir solucions diferents en funció dels cossos o escales i de les responsabilitats i capacitat, prèvia negociació.
Sobre el necessari marge que la normativa bàsica ha de deixar a les competències de la resta d’administracions es pot veure la sentència del TC 142/2017 de 12 desembre (EDJ 2017/512599), sobre l’art. 48 TREBEP, o la forma de regular la jornada establerta a la Disp. Addic. 144a LPGE 2018.
Tanmateix, s’hauria d’acreditar que l’opció elegida per cada administració (sigui l’oposició, el concurs-oposició amb major o menor amplitud fins al 40%, o el concurs si es reuneixen els requisits de la Llei 20/2021), no impedeix el compliment dels terminis previstos en la norma (tots els processos han de finalitzar abans del 31/12/2024) i de la reducció de la temporalitat estructural per sota del 8%.
No ens oblidem que un concurs també pot ser molt complicat de gestionar, en estar ampliat el seu àmbit pel compliment del principi de llibertat de concurrència.
Disposició addicional sisena de la Llei 20/2021: taxa d’estabilització “qualificada” o de més de cinc anys. Novetats
La novetat de la Disp. Addic. 6a de la Llei 20/2021 és que, aparentment, les places ocupades amb anterioritat a 1 de gener de 2016 (5 anys anteriors a 2021) han de ser objecte de convocatòria pel sistema de concurs.
Exactament diu la Llei:
“Les Administracions Públiques convocaran, amb caràcter excepcional i d’acord amb el previst a l’ article 61.6 i 7 del TREBEP, pel sistema de concurs, aquelles places que, reunint els requisits establerts a l’ article 2.1, haguessin estat ocupades amb caràcter temporal de forma ininterrompuda amb anterioritat a 1 de gener de 2016.”
Això no s’ ha d’ entendre com un mandat preceptiu sinó com una possibilitat, en el marc de l’ autonomia de cada entitat i administració a organitzar l’ accés de la seva ocupació pública de la forma que consideri. És a dir, tenim la norma amb rang de Llei que exigeix l’ art. 61.6 TREBEP, norma bàsica que permet ser utilitzada per qualsevol administració, però l’ obligació està a realitzar la convocatòria, no el sistema.
No només per la imposició, sinó també pels dubtes sobre la justificació de la “excepció” per la seva reiteració en diferents moments històrics, tot i que estarà més justificat si es tracta de llocs de naturalesa laboral que ja tenien aquest sistema habilitat en l’art. 61.7 TREBEP.
No està de més recordar que un concurs pot ser tan complicat de gestionar com el concurs-oposició o l’oposició, ja que poden presentar-se més aspirants (resulta més senzill presentar-se a un concurs de mèrits amb una simple valoració dels mateixos, que a una oposició el que implica preparar unes proves) sobretot com més gran sigui l’administració (millora de condicions), sense que sigui possible limitar la concurrència. I la possibilitat d’ un litigi probablement sigui més gran, ja que, si s’ aconsegueix acreditar una millor puntuació, s’ obtindrà la plaça directament.
Possibilitat de modificar la jornada o altres característiques essencials en ocasió del procés d’estabilització
Teòricament, l’ estabilització s’ ha de realitzar sobre cada plaça tal com està configurada en aquests moments. Resulta complicat justificar l’ estabilització per modificar la seva naturalesa actual.
Sobretot perquè es pot realitzar modificar en un futur canviant el “contingut dels llocs” de manera “singular i excepcional” (art. 19.Set LPGE 2022 i anteriors).
Tinc en compte que, si es tracta de personal laboral, la modificació haurà de tramitar-se pel procediment de modificació substancial de les condicions de treball (art. 41 del RDLeg 2/2015, de 23 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors -ET/15-, EDL 2015/182832) excepte si existeix acord amb l’empleat, i llevat que estiguessin recollides en el conveni col·lectiu. I que la transformació d’un contracte a temps parcial en un a major jornada parcial o a temps complet, i viceversa, s’ha de realitzar amb acord voluntari de l’empleat o empleada (art. 12 ET/15).
Font: El Derecho.
