La Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública, regula els processos d’estabilització de personal en les Administracions Públiques, mesura excepcional (que no novedosa, ja que es van regular així mateix en art. 19 LPGE 2017 i 19 LPGE 2018, i el RD-llei 14/2021 ) que té com a finalitat bàsica disminuir la temporalitat en l’ ocupació pública. En aquest sentit, es plantegen no pocs dubtes o qüestions relatives a la tramitació d’ aquests processos d’ estabilització, que tractarem de resoldre a continuació:
S’estabilitza la plaça, el lloc o la persona empleada?
Resulta important diferenciar els conceptes teòrics de plaça i lloc de treball perquè, encara que s’ utilitzen com a sinònims, no són coincidents.
La plaça fa referència al “cos, escala, categoria o equivalent de què es tracti”, és a dir, és una referència abstracta a un conjunt de funcions, tasques o capacitats que potencialment poden realitzar les persones que hi pertanyen. Per exemple, subescala d’ auxiliar administratiu, de l’ escala d’ administració general d’ una entitat local; o oficial de manteniment.
El lloc fa referència al concret, identificat a la RLT, en el qual es realitzen totes o algunes de les tasques del cos, escala o categoria. Per exemple, l’ auxiliar administratiu pot estar en urbanisme, intervenció, personal, o en un museu o biblioteca. Fins i tot poden existir llocs o comandaments intermedis amb una classificació diferent (cap de secció o negociat).
Lògicament, tota plaça també és un lloc (i una persona que l’ocupa), però una plaça (cos, escala o categoria) pot correspondre a llocs diferents. I un lloc pot ser ocupat per empleats de diferents cossos o categories si la RLT ho permet.
L’accés a l’ ocupació pública s’ ha de realitzar des de la perspectiva de la plaça, i no del lloc. S’ accedeix a oficial de manteniment, i no a capatàs o cap de la brigada.
L’art. 2 de la Llei 20/2021 així ho estableix quan regula els mèrits “es tindrà en compte majoritàriament l’experiència en el cos, escala, categoria o equivalent de què es tracti”, i com a requisit per estar inclòs en el procés cita en el seu art. 2 a les “places de naturalesa estructural”. També la Disp. Addic. 6a i la Disp. Addic. 8a fan referència a “places”.
Per tant, el requisit per estar inclòs en el procés l’ha de tenir la plaça, essent possible que aquesta hagi estat ocupat temporalment per diferents persones en el temps.
La “plaça” ha d’estar formalment ocupada, no servint sistemes interns temporals com l’atribució temporal de funcions o assignació de tasques. Cal acreditar que existeix un “augment” d’efectius traduït en ocupació temporal, com ocorre amb la comissió de serveis interadministrativa (empleats d’altres administracions públiques que, temporalment, han ocupat un lloc vacant de forma única o successiva més de tres anys).
Què succeeix amb les convocatòries de les taxes d’estabilització anteriors, pendents de publicació?
L’apt. 1 de l’art. 2 de la Llei 20/2021 estableix que “seran incloses dins del procés d’estabilització descrit en el paràgraf anterior…”, és a dir, el de la Llei 20/2021.
Per tant, les convocatòries no aprovades ni publicades derivades del torn d’estabilització de la LPGE 2017, de la LPGE 2018 i del RD-llei 14/2021, s’inclouran en una convocatòria única juntament amb la derivada de la Llei 20/2021.
Com resulta un mandat de la llei, no cal modificar les OEP anteriors per a això. L’únic requisit és que la convocatòria no hagi estat aprovada ni publicada abans del 30/12/2021.
I amb les convocatòries anteriors ja publicades?
Les convocatòries derivades de les OEP que incloïen places pels tres torns d’estabilització anteriors (LPGE 2017 i LPGE 2018, i el RD-llei 14/2021), si ja estan publicades, han de continuar la seva tramitació en aplicació dels principis de seguretat jurídica i de vinculació de les bases de cada convocatòria.
El mateix precepte anterior, l’apt. 1 de l’art. 2 de la Llei 20/2021 establia com a condició per a la seva inclusió en la convocatòria única dels quatre torns d’estabilització que les convocatòries “… no haguessin estat convocades, o havent estat convocades i resoltes, hagin quedat sense cobrir”.
L’ aplicació dels principis de seguretat jurídica i de vinculació de les bases de la convocatòria aprovada i publicada, exigeixen continuar amb el procediment, criteri que amb claredat estava recollit a la Disp. Trans. 1a del RD-llei 14/2021 (“seguiran executant-se d’acord amb les previsions de les respectives convocatòries”), però s’arriba a la mateixa conclusió amb una interpretació sistemàtica del dret.
Una convocatòria tan sols pot ser modificada per les causes i procediment establert en la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques -LPACAP- (EDL 2015/166690), acreditant la possible causa de nul·litat de ple dret o d’anul·labilitat en què hagin incorregut. Cap tatxa d’il·legalitat té unes bases vàlides segons l’ordenament vigent en el moment de la seva aprovació.
Resulta necessari que les places i llocs estiguin inclosos en la RPT i plantilla?
Tant el RD-llei 14/2021 com la Llei 20/2021 aclareixen en el seu art. 2 que els requisits mínims per estar inclosos en els processos d’estabilització són:
- tractar-se de “places de naturalesa estructural”, la qual cosa implica un estudi previ sobre aquesta consideració en cada administració.
No tots els llocs coberts de forma prolongada i temporal tenen aquesta consideració, i alguns podrien ser objecte de supressió o amortització, motivadament, seguint el procediment de l’ acomiadament objectiu en el cas de places de naturalesa laboral.
Com més gran sigui el període temporal, més gran haurà de ser la motivació de la innecessari de la plaça, no servint la mera al·legació a la pèrdua d’una subvenció (Sentència del TS de 26 setembre de 2018, EDJ 2018/580594).
- que “hagin estat ocupades de forma temporal i ininterrompudament almenys en els tres anys anteriors a 31 de desembre de 2020”, tot i que s’admeten petites excepcions mentre es nomena l’empleat substitut.
- que “estiguin o no dins de les relacions de llocs de treball, plantilles o una altra forma d’organització de recursos humans”.
Per tant, per incloure’ls a l’OEP pel torn d’estabilització de la Llei 20/2021 no resulta necessari que estiguin incloses en la RPT o instrument alternatiu (catàleg, annex de personal o pressupostari).
Ara bé, per a la seva convocatòria sí que resulta necessari, la qual cosa implica obrir una fase de negociació per a la seva inclusió tant en la plantilla com en l’ annex pressupostari, i si es tracta d’ un lloc nou, en la RPT aprovant la classificació corresponent prèvia valoració del lloc. En els tres casos, prèvia negociació a la MGN.
Font: El Derecho.