Funció PúblicaObligació de treballar presencialment si ho determina l'Ajuntament

L’Ordre SND/399/2020, de 9 de maig, per a la flexibilització de determinades restriccions d’àmbit nacional, establertes després de la declaració de l’estat d’alarma en aplicació de la fase 1 del Pla per a la transició cap a una nova normalitat, en vigor des del passat 11 de maig, comporta la necessitat de què les Corporacions Locals comencin a adoptar les directrius necessàries per a la denominada «desescalada» que suposa l’obertura al públic de moltes de les seves instal·lacions i conseqüent reincorporació presencial dels empleats públics, havent de garantir la salut pública de ciutadans i treballadors públics.

Atès que la volta presencial del personal per a atenció al públic està prevista per a la Fase II del Pla de Transició cap a una nova normalitat, ja hi ha serveis com les biblioteques o serveis socials que s’engegaran en Fase I. Per a això els serveis de prevenció i les autoritats de les entitats locals han degut avaluar la seguretat sanitària dels diferents llocs de treball i prendre les mesures corresponents per al retorn físic als llocs de treball del seu personal. Per a això s’han pogut tenir en compte mesures com el retorn gradual i progressiu, instal·lació de mampares, equips de protecció individual concordes amb el risc d’exposició, torns de treball, distància de seguretat entre els llocs de treball, neteja i desinfecció freqüent o la necessitat de comptar amb cita prèvia.

Important

Recordem que l’article 5 de el Reial decret Llei 8/2020, de 17 de març, va determinar el caràcter preferent del treball a distància i amb això l’obligació de les empreses a adoptar les mesures oportunes si això era possible tècnica i raonablement, sempre que l’esforç fos proporcional, en despeses i en recursos. A més, a la vista de l’article 15 del Reial decret llei 15/2020, de 21 d’abril, de mesures urgents complementàries per recolzar l’economia i l’ocupació, la vigència de la preferència del teletreball s’estén ns a 3 mesos després de la nalització de l’estat d’alarma (atès que cal sumar al mes inicialment previst en la Disposició Final Desena del Reial decret llei 8/2020, la pròrroga de 2 mesos que s’estableix en el Reial decret llei 15/2020, de 21 d’abril).

I és la pròpia Ordre SND/399/2020, de 9 de maig, en el seu article 3 torna a remarcar que «sempre que sigui possible, es fomentarà la continuïtat del teletreball per a aquells treballadors que puguin realitzar la seva activitat laboral a distància». A més, estableix una prohibició expressa doncs no podran tornar als seus llocs de treball «les persones que presentin símptomes o estiguin en aïllament domiciliari a causa d’un diagnòstic per COVID-19, o que es trobin en període de quarentena domiciliària per haver tingut contacte estret amb alguna persona amb símptomes o diagnosticada de COVID-19».

En resum, tant en territoris que es trobin en Fase 0 com en la 1, la preferència per a la realització de la prestació de servei és mitjançant el teletreball (modalitat de treball a distància, però no l’única). Aquesta preferència, que constitueix un mandat a l’ocupador, només cedeix quan acrediti, d’una banda, que l’esforç a dur a terme el teletreball és desproporcional o excessiu i que, a més, és tècnicament inviable.

Obligacions de l’ocupador en el treball presencial

A l’ocupador se li atribueix una altra sèrie d’obligacions quan determini que el treball sigui presencial:

  1. Haurà de complir amb les normes sanitàries i de prevenció de riscos laborals, publicades per l’Institut Nacional de seguretat i salut en el treball, i concretament amb l’exposat per el «Procediment d’actuació per als serveis de prevenció de riscos laborals enfront de l’exposició al SARS-COV-2».
  2. Reforç de les mesures d’higiene personal en tots els àmbits de treball i enfront de qualsevol escenari d’exposició. Per a això es facilitaran els mitjans necessaris perquè les persones treballadores puguin endreçarse adequadament seguint aquestes recomanacions. En particular, es destaquen les següents mesures:

Higiene de mans com a mesura principal de prevenció i control de la infecció.

Etiqueta respiratòria: cobrir-se el nas i la boca amb un mocador en tossir i esternudar, i rebutjar-ho a una galleda d’escombraries amb tapa i pedal. Si no es disposa de mocadors emprar la part interna del colze per no contaminar les mans. Evitar tocar-se els ulls, el nas o la boca. Practicar bons hàbits d’higiene respiratòria.

Mantenir distanciament social de 2 metres: Qualsevol mesura de protecció ha de garantir que protegeixi adequadament al personal treballador d’aquells riscos per a la seva salut o la seva seguretat que no puguin evitar-se o limitar-se suficientment mitjançant l’adopció de mesures organitzatives, mesures tècniques i, en últim lloc, mesures de protecció individual. Totes les mesures anteriors es podran adoptar simultàniament si les condicions de treball així ho requereixen.

I torna a reiterar:

«A més de la higiene personal, es posaran els mitjans necessaris per garantir la higiene dels llocs de treball, que haurà d’intensi car-se en relació amb la pràctica habitual. Les polítiques de neteja i desinfecció de llocs i equips de treball, són importants mesures preventives. És crucial assegurar una correcta neteja de les superfícies i dels espais, tractant de què es realitzi neteja diària de totes les superfícies, posant l’accent en aquelles de contacte freqüent com a poms de portes, baranes, botons etc. Els detergents habituals són su cients. Es prestarà especial atenció a la protecció del personal treballador que realitzi les tasques de neteja».

Igualment, categoritzada l’exposició al risc, determina mesures organitzatives i de protecció personal i, molt particularment, el de les persones sensibles al contagi.

D’altra banda, l’Ordre SND/399/2020, de 9 de maig, ja citada, torna a insistir en el seu article 4 en la presa de mesures individuals i col·lectives per a la protecció del treballador i de tercers.

obligació treballar ajuntamentsNegatives del treballador a acudir al seu lloc de treball

Una vegada presa la decisió de què determinats emprats hagin de tornar a treballar i no s’hagin pres les mesures oportunes, pot un treballador negar-se a acudir al lloc de treball? Davant això, la resposta ha de ser negativa perquè l’abandó del lloc de treball solament està justificat quan es doni un risc imminent i greu, que comporti un risc per a la seva salut o la seva vida.

Això no obsta perquè l’empresari incorri en responsabilitat laboral i fins i tot en responsabilitat penal, per incompliment dels mitjans de prevenció de riscos

I així ho ha considerat la jurisprudència que ha manifestat: «La infracció de la qual parlem castiga la no adopció de mesures preventives que imposa la normativa sobre prevenció de riscos laborals, no requerint per tant que existeixi un resultat lesiu per a la vida o integritat dels treballadors, sinó que el simple incompliment de l’esmentada normativa sobre prevenció de riscos, al marge de si existeix o no resultat lesiu, prou per considerar produïda la infracció, la qual cosa signi ca que encara que no hagués tingut lloc l’accident del treballador, la infracció s’hauria comès igualment» (Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid de 13 juny de 2014, Rec. 916/2013)

I sobre el risc imminent i greu determina que «l’apreciació d’aquesta gravetat i inminencia no requereix de la producció d’un resultat lesiu, sinó que cal apreciar-ho exdavant de manera objectiva».

Tot el que s’ha dit no fa sinó inferir que solament si es compleixen aquestes condicions el treballador podrà abandonar el treballador el lloc de treball. Sense perjudici, s’insisteix, de què encara no donant-se la causes de risc imminent i greu, la no adopció de les mesures preventives i organitzatives facin incórrer a l’ocupador en responsabilitat.

En definitiva, el treballador no pot negar-se a complir l’ordre del seu ocupador. La conseqüències és un incompliment d’una ordre que podria donar lloc a una sanció que si és greu pel perjudici ocasionat, podria donar lloc a un acomiadament disciplinari.

Existeixen possibles causes que sí validin el rebuig a la volta presencial d’un treballador?

Considerem que aquí entraran en joc la valoració de les circumstàncies personals i la seva proporcionalitat amb la mesura de reincorporació. Existeixen lleres com l’adaptació o reducció de jornada per poder compaginar la vida personal i familiar amb les obligacions laborals, per la qual cosa, abans de «rebutjar» la reincorporació, han d’estudiar-se les possibilitats de conciliació previstes legalment. Qüestió diferent seria al·legar motius en matèria de prevenció de riscos laborals, com considerar que no s’han pres les mesures de seguretat necessàries per treballar i això suposi un incompliment de la parteix ocupadora.

Davant això cal tenir en compte el que es disposa per l’article 15.1.d) de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de Riscos Laborals (LPRL), segons el qual l’empresari aplicarà les mesures que integren el deure general de prevenció, conformement a una sèrie de principis generals, com l’establert en la lletra d), que indica que haurà de« adaptar el treball a la persona, en particular pel que fa a la concepció dels llocs de treball, així com a l’elecció dels equips i els mètodes de treball i de producció, amb mires, en particular, a atenuar el treball monòton i repetitiu i a reduir els efectes d’aquest en la salut».

Per tant, la opció del treball presencial haurà d’anar acompanyada de la implementació de totes la mesures de seguretat i higiene, individuals i col·lectives, exigides per les autoritats sanitàries, ja que en cas contrari el seu incompliment derivarà responsabilitats per a l’ocupador.

És per això que els empleats no podran negar-se a acudir al lloc de treball, doncs aquesta negativa podria donar lloc a sancions disciplinàries. Solament podrà abandonar el lloc de treball en cas de risc imminent i greu per a la seva salut.

I si es tracta d’una persona treballadora especialment sensible o vulnerable?

En tot cas, el Servei de Prevenció de l’Ajuntament haurà de valorar, amb base en criteris mèdics, la consideració de determinats emprats com a pertanyents a grups de risc. Aquestes persones han de ser les últimes a incorporarse al treball presencial per salvaguardar el màxim la seva salut i evitar riscos de contagi.

Però el fet de què determinats treballadors puguin ser qualificats pel metge del treball del Servei de prevenció com a personal sensible-vulnerable no significa que hagin de deixar de prestar serveis a l’Ajuntament i no acudir al seu lloc de treball o teletrabajar, sinó que hauran de reforçar-se les mesures de prevenció de què disposa l’Ajuntament amb la finalitat de protegir l’acompliment del lloc de treball d’aquests treballadors qualificats com a personal sensible per a la seva reincorporació futura.

Per tant, en funció de l’avaluació de riscos es prendran les mesures preventives i de protecció que siguin necessàries. En principi, l’obligació de treballar estarà, amb les degudes adaptacions del lloc de treball, bé teletrabajando o bé a distància.

 

FONT: espublico.

Deixa un comentari

La teva adreça electrònica no es publicarà. Required fields are marked *

Enviar comentari