El TS, mitjançant sentència de 14 de juliol de 2023, fixa com a doctrina jurisprudencial dues interessants qüestions:
– Un element essencial de la taxa, com és el tipus de gravamen, que s’ aplica sobre altres magnituds per al càlcul de la quota tributària, ha d’ aparèixer clarament determinat en la pròpia ordenança o en els annexos publicats juntament amb la mateixa, conforme a l’ art. 16.1.a) i art. 17.4 TRLHL.
L’ Alt Tribunal considera que la mera remissió a l’ informe en els termes que fa l’ ordenança fiscal no és equivalent a la publicació de l’ informe, que en aquest cas no s’ ha produït conforme exigeix l’ art. 16.1.a) TRLRHL, que imposa que els elements essencials del tribut, com és el tipus de gravamen, formin part de l’ ordenança, i que ha de ser objecte de publicació conforme a l’ art. 17.4 TRLHL.
– Partint de la dada certa que l’ ordenança no diferencia entre utilització privativa i aprofitament especial i que, per tant, tant una com altra forma d’ utilització del domini públic estan sotmeses als mateixos paràmetres, es vulnera l’ obligada diferenciació entre la determinació de la càrrega impositiva d’ acord amb la diferent intensitat que impliquen utilització privativa i aprofitament especial. Incideix l’ Alt Tribunal en la necessitat de distingir els supòsits d’ aprofitament especial i els d’ ús privatiu.
En aquest sentit, porta a col·lació la doctrina jurisprudencial declarada anteriorment, entre d’altres, en la Sentència del TS de 24 d’octubre de 2022, que assenyala:
“a) En els supòsits d’ aprofitament especial de béns del domini públic no es pot imposar un tipus de gravamen del 5 per 100 sobre la base de la taxa que prendrà, al seu torn, com a referència, la utilitat que reporti l’ aprofitament quan ens trobem irrefutablement davant d’ un cas d’ aprofitament especial, no d’ ús privatiu; y
b) L’Ordenança Fiscal -en els casos en què coincideixin aprofitament especial i ús privatiu- haurà de justificar la intensitat o rellevància de cadascun d’ells a l’hora de quantificar la taxa conforme a la legislació vigent, especialment tenint en compte l’article 64 de Llei 25/1998, de 13 de juliol , de modificació del Règim Legal de les Taxes Estatals i Locals i de Reordenació de les Prestacions Patrimonials de Caràcter Públic.”
Font: El Dret Local
