Plantejament
L’art. 34.b i c del nostre conveni regula la maternitat/paternitat en 18 setmanes. En concret, assenyala que:
- «En el cas de naixement la mare biològica tindrà dret a una llicència de divuit setmanes, de les quals les sis setmanes immediates posteriors al part seran en tot cas de descans obligatori i ininterrompudes. Aquesta llicència s’ ampliarà en 20 dies més en el supòsit de discapacitat del fill o filla i, per cada fill o filla a partir del segon en els supòsits de part múltiple. En cas de mort de la mare, l’ altre progenitor o l’ altra progenitora podrà fer ús de la totalitat o, en el seu cas, de la part que resti de la llicència»
Amb les modificacions del RD llei 9/2025, quantes setmanes i de quin tipus té el personal? És a dir, com es conjuguen els dos textos?
Resposta
El RDL 9/2025, de 29 de juliol, pel qual s’amplia el permís de naixement i cura, mitjançant la modificació del text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, el text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, i el text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre, per completar la transposició de la Directiva (UE) 2019/1158 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny de 2019, relativa a la conciliació de la vida familiar i la vida professional dels progenitors i els cuidadors, i per la qual es deroga la Directiva 2010/18/UE del Consell té la seva raó de ser en la necessitat que l’Estat espanyol transposés al nostre ordenament la Directiva (UE) 2019/1158 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny de 2019, pel que fa al permís parental regulat en el seu art. que estableix el següent:
- «Permís parental
Els estats membres:
- Adoptaran les mesures necessàries per garantir que cada treballador tingui un dret individual a gaudir d’un permís parental de quatre mesos que s’ha de gaudir abans que el fill assoleixi una determinada edat, com a màxim vuit anys, que s’especificarà per cada Estat membre o pels convenis col·lectius. Els Estats membres o els interlocutors socials determinaran aquesta edat de manera que es garanteixi que cada progenitor pugui exercir efectivament el seu dret a un permís parental de manera efectiva i en condicions equitatives.
- S’asseguraran que dos dels mesos de permís parental no puguin ser transferits.
- Establiran un termini raonable de preavís que ha de complir el treballador de cara a l’ocupador en exercir el seu dret al permís parental. Per a això, tindran en compte les necessitats tant dels ocupadors com dels treballadors.
- S’ asseguraran que en la sol.licitud de permís parental del treballador s’ indiqui la data prevista d’ inici i de fi del període de permís.
- Podran supeditar el dret a gaudir del permís parental a un període de treball o a una antiguitat que no podrà excedir d’un any. Quan existeixin successius contractes de durada determinada d’acord amb el que disposa la Directiva 1999/70/CE del Consell (14) amb el mateix ocupador, s’haurà de tenir en compte la suma de tots ells per al càlcul del període de treball.
- Podran definir les circumstàncies en les quals un ocupador, després de dur a terme consultes de conformitat amb la legislació, els convenis col·lectius o els usos nacionals, pot ajornar la concessió d’un permís parental per un període raonable al·legant com a causa que el gaudi del permís parental en el període sol·licitat alteraria seriosament el bon funcionament de l’empresa. Els ocupadors hauran de justificar per escrit qualsevol ajornament d’ un permís parental.
- Adoptaran les mesures necessàries per garantir que els treballadors també tinguin dret a sol·licitar el permís parental en formes flexibles. Els Estats membres podran especificar les modalitats per a la seva aplicació. Els ocupadors estudiaran i atendran les sol·licituds tenint en compte tant les seves pròpies necessitats com les dels treballadors. Els ocupadors hauran de justificar la denegació de qualsevol sol·licitud per escrit i en un termini raonable des de la seva presentació.
- Adoptaran les mesures necessàries per garantir que, en examinar les sol·licituds de permís parental a temps complet, els ocupadors, abans d’aplicar qualsevol ajornament de conformitat amb l’apartat 5, ofereixin, en la mesura del possible, formes flexibles de gaudir el permís parental de conformitat amb l’apartat 6.
- Avaluaran la necessitat d’adaptar les condicions d’accés i les modalitats detallades de l’aplicació del permís parental a les necessitats dels progenitors adoptius, els progenitors amb una discapacitat i els progenitors que tinguin fills amb una discapacitat o amb una malaltia de llarga durada.»
En efecte, com a conseqüència d’ aquest incompliment, es troba en tramitació contra el nostre país un procediment d’ infracció. En particular, el termini per procedir a la transposició de sis de les vuit setmanes retribuïdes va expirar el dia 2 d’agost de 2022. La Comissió Europea demanà per aquesta causa a Espanya davant el TJUE el dia 7 de febrer de 2024, sol·licitant la imposició d’una multa a tant alçat fins al moment en què es transposi íntegrament la Directiva, així com una multa coercitiva diària per dia de retard en la transposició des de la sentència del TJUE fins al moment de la transposició completa de la directiva.
En relació amb les dues setmanes restants, el termini de transposició va concloure el dia 2 d’agost de 2024. Això ha donat lloc al fet que la Comissió hagi iniciat nou procediment d’ infracció per mitjà de carta d’ emplaçament de 25 de setembre de 2024.
El RDL 9/2025 modifica, en el seu article segon, el text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre (TREBEP). En concret, i pel que afecta la nostra consulta, la lletra a) de l’ art. 49, queda redactada de la manera següent:
- «a) Permís per naixement per a la mare biològica: tindrà una durada de dinou setmanes.
- En el supòsit de monoparentalitat, per existir una única persona progenitora, el permís serà de trenta-dues setmanes.
- En els casos de part prematur i en aquells en què, per qualsevol altra causa, el nounat hagi de romandre hospitalitzat a continuació del part, aquest permís s’ ampliarà en tants dies com el nounat es trobi hospitalitzat, amb un màxim de tretze setmanes addicionals.
- En el supòsit de mort del fill o filla, el període de durada del permís no es veurà reduït, llevat que, una vegada finalitzades les sis setmanes de descans obligatori, es demani la reincorporació al lloc de treball.
- Aquest permís s’ ampliarà per a ambdós progenitors en dues setmanes més en el supòsit de discapacitat del fill o filla i, per cada fill o filla a partir del segon en els supòsits de part múltiple, una per a cadascun dels progenitors.
- En cas de mort de la mare, l’ altre progenitor podrà fer ús de la totalitat o, en el seu cas, de la part que resti de permís.
- El permís per tenir cura de menor es distribueix de la manera següent:
- 1r Sis setmanes ininterrompudes immediatament posteriors al part, seran obligatòries i hauran de gaudir-se a jornada completa.
- 2n Onze setmanes, vint-i-dos en el cas de monoparentalitat, que podran distribuir-se a voluntat de la mare, en períodes setmanals a gaudir de forma acumulada o interrompuda i exercitar-se des de la finalització del descans obligatori posterior al part fins que el fill o la filla compleixi dotze mesos.
- 3r Dues setmanes, quatre en el cas de monoparentalitat, per tenir cura del menor que podran distribuir-se a voluntat de la mare, en períodes setmanals de forma acumulada o interrompuda fins que el fill o la filla compleixi els vuit anys.
- Aquest permís, constitueix un dret individual de la mare biològica, sense que se’ n pugui transferir l’ exercici.
- El permís previst en els apartats 2n i 3r podrà gaudir-se a jornada completa o a temps parcial, quan les necessitats del servei ho permetin, i en els termes que reglamentàriament es determinin, conforme a les regles establertes en el present article.
- En el cas del gaudi interromput del permís es requerirà, per a cada període de gaudi, un preavís d’ almenys quinze dies i es realitzarà per setmanes completes.
- En el cas de les setmanes a què es refereix el paràgraf 3r, quan concorrin en ambdues persones progenitores, adoptants, o acollidores, pel mateix subjecte i fet causant, i el període demanat alteri seriosament el correcte funcionament de la unitat de l’ administració en la qual ambdues prestin serveis, aquesta podrà ajornar la concessió del permís per un període raonable, justificant-ho per escrit i després d’ haver ofert una alternativa de gaudi més flexible.
- Durant el gaudi d’ aquest permís, un cop finalitzat el període de descans obligatori, es podrà participar en els cursos de formació que convoqui l’ Administració.
- (…)
- Als efectes del que disposa aquest apartat, el terme de mare biològica inclou també les persones trans gestants.»
Per al cas del personal laboral, la modificació del text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors, aprovat pel RDLeg 2/2015, de 23 d’octubre -ET/15-, es duu a terme en l’article primer del RDL 9/2025, en termes similars als indicats, només que en aquest cas el que procedeix és la suspensió del contracte de treball de la mare biològica i el del progenitor diferent de la mare biològica durant 19 setmanes.
La nova regulació millora substancialment l’ anteriorment vigent, segons la qual aquests permisos, per a ambdós progenitors, arribaven a les 16 setmanes retribuïdes.
En aquest marc anterior, el conveni col·lectiu de l’entitat consultant contenia una condició més beneficiosa per al personal d’aplicació (si bé era únicament aplicable a les mares biològiques i no als progenitors diferents de la mare biològica), ja que establia una llicència de 18 setmanes. En aquest sentit, hem de recordar que l’article 3.1 c) ET/15 preveu, en el sistema de drets i obligacions concernents a la relació laboral, o que coneixem com a «condició més beneficiosa», de tal manera que s’asseguri sempre que les condicions favorables obtingudes al llarg de la relació laboral es mantinguin, llevat que s’acordi el contrari o s’estableixi una normativa posterior més favorable.
Justament això és el que passa en el cas que es consulta: s’ha aprovat una norma posterior al conveni col·lectiu, més favorable. I en aquest sentit ha estat clar el nostre TS en declarar que:
- «És evident que la finalitat del pactat en el conveni col·lectiu no era altra que la de millorar el règim d’aquell permís i que i no es pot considerar que la comuna voluntat de les parts pogués ser el manteniment d’aquest dret al permís de paternitat un cop desaparegut i integrat en aquella nova causa de suspensió del contracte de treball» (STS de 5 d’abril de 2022, EDJ 2022/538143) En efecte, és clar el nostre TS ( en doctrina aplicable al nostre cas ) en argumentar, en aquesta sentència, que la supressió del permís retribuït de dos dies per naixement de fill en l’article 37.3 b) de l’Estatut dels Treballadors, després de l’entrada en vigor del Reial decret llei 6/2019, que equipara la suspensió del contracte de tots dos progenitors a setze setmanes, elimina la base legal sobre la qual es fonamentava la millora convencional. En el nostre cas, el que ha ocorregut és que la millora que tenia l’Ajuntament s’ha millorat, encara més, pel legislador estatal. I, en aquest sentit, també han assegut els nostres tribunals que «com expressa el Suprem en la seva sentència, amb invocació de la doctrina constitucional, » de l’article. 37.1 CE (EDL 1978/3879) no emana ni deriva la suposada intangibilitat o inalterabilitat del conveni col·lectiu davant la norma legal, fins i tot encara que es tracti d’una norma sobrevinguda …, insistint el Tribunal en el context d’aquesta declaració, en què, en virtut del principi de jerarquia normativa, és el conveni col·lectiu el que ha de respectar i sotmetre’s no només a la llei formal, sinó, més genèricament, a les normes de major rang jeràrquic i no al contrari.»Sentència del Jdo. Social Burgos núm. 2, de 13 gener de 2023
Per tant, des de l’entrada en vigor del RDL9/2025 el 31 de juliol d’enguany, s’ha d’entendre inaplicable aquest article del conveni col·lectiu, ja que estableix unes condicions menys favorables per a les mares biològiques que les contingudes per la norma estatal. A més, l’ article del conveni únicament es refereix a les mares biològiques. Es desconeix si el conveni conté alguna previsió per al progenitor diferent de la mare biològica, però, si no la conté, s’ ha de tenir en compte que també se li aplica la reforma operada al juliol.
Conclusions
1a. L’entitat consultant compta amb un conveni col·lectiu que, abans de l’entrada en vigor del RDL9/2025, establia unes condicions més beneficioses quant als permisos de maternitat per a les mares biològiques en aquesta entitat local, que les disposades, tant per l’ET com pel TREBEP.
2a. Després de l’aprovació del RDL 9/2025, la norma més beneficiosa per a les persones treballadores no és el conveni col·lectiu ressenyat, sinó, segons el cas, l’ET o el TREBEP, sent aquestes les normes que ha d’aplicar l’entitat consultant.
Font: El Dret Local
