Plantejament
A la vista de la sentència del Tribunal de Comptes relativa als lots de Nadal per als empleats públics del 2023 i la seva no procedència, es podria considerar com a condició més beneficiosa o dret adquirit perquè s’ha anat realitzant des de fa més de 30 anys, tant per a personal funcionari com laboral? El conveni no diu res al respecte.
Resposta
En primer lloc, de conformitat amb l’article 7.2 de la LO 2/2012, de 27 d’abril, d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera -LOEPYSF-:
“La gestió dels recursos públics estarà orientada per l’ eficàcia, l’ eficiència, l’ economia i la qualitat, per a la qual cosa s’ aplicaran polítiques de racionalització de la despesa i de millora de la gestió del sector públic”.
En conseqüència, les despeses en què incorri l’ entitat local fora de l’ exercici de les competències atribuïdes legalment, no tenen títol jurídic adequat, podent donar lloc fins i tot a responsabilitat comptable per realitzar despeses que no tenen justificació material, segons s’ ha assenyalat en diverses ocasions pel Tribunal de Comptes.
Referent a això, portem a col·lació la sentència del TCu de 16 de març de 2010, en la qual considera que:
“… no només són pagaments indeguts els que es realitzen sense títol que els justifiqui, sinó també els que se satisfan amb fonament en títols jurídicament insuficients o irregulars.
La mera existència material d’ un contracte, conveni, pacte, resolució o acord no implica necessàriament la correcció jurídica dels pagaments que se’ n deriven doncs, si aquests títols adonen de vicis jurídics rellevants, no podran constituir-se en causa legal justificativa de les sortides de fons que en siguin conseqüència”.
Així mateix, de conformitat amb la sentència del TCu de 5 de desembre de 2023:
“… l’adquisició dels lots d’empresa no es pot considerar una subvenció d’acord amb les exigències del que preceptua l’esmentada LGS, ni en el seu Reglament: no concorre el requisit previst a l’article 2.1.c) de la LGS, que exigeix que «el projecte, l’acció, conducta o situació finançada tingui per objecte el foment d’una activitat d’utilitat pública o interès social o de promoció d’una finalitat pública», i tampoc ha respost a cap dels procediments de concessió previstos en la norma esmentada i el seu Reglament 28.- Tota subvenció, així mateix, està subjecta al compliment d’ una obligació concreta per part del beneficiari que s’ ha d’ acreditar mitjançant la seva justificació davant l’ Administració concedent doncs la subvenció és una transferència patrimonial per al foment d’ una política pública, a diferència de la donació que transmet gratuïtament alguna cosa a una altra persona que disposa lliurement del donat: «La donació és un acte de liberalitat pel qual una persona disposa gratuïtament d’una cosa en favor d’una altra, que l’accepta», article 618 del Codi Civil (EDL 1889/1).
29.- Si acudim novament al relat de fets provats podem comprovar que el demandat va afirmar en aixecar el repar formulat per la interventora a l’ordre de pagament dels lots d’empresa que, respecte a la finalitat pública perseguida, el lliurament de les cistelles de Nadal es venia considerant com una condició més beneficiosa respecte als empleats públics, i com un reconeixement de l’Ajuntament a les tasques públiques realitzades en el municipi pels regidors, i altres personalitats i col·lectius «els llocs dels quals no són retribuïts per aquest Consistori però realitzen treballs en benefici dels veïns del municipi de Venturada (voluntaris de protecció civil, personal sanitari, Jutge de Pau,Guàrdia Civil, etc.)».
30.- Ara bé, tot i que la figura de la condició més beneficiosa (CMB) en les relacions laborals de les Administracions Públiques ha estat admesa en algunes ocasions pel Tribunal Suprem, també ha posat de manifest l’especial dificultat de la seva aplicació en aquest àmbit i, en la Sentència 3124/2017, de 13 de juliol, ha dut a terme un «replantejament de la qüestió». Sobre això, afirma que «… tot i que persistim ara a considerar teòricament admissible que es pugui generar una CMB en el si de relacions laborals amb l’Administració pública, però hem de fer al respecte algunes precisions que clarament modifiquen de manera significativa la nostra referida doctrina anterior, molt particularment amb l’exigència de requisits que fan dificultosa -excepcional, més aviat- la possibilitat d’adquirir una CMB davant l’Administració ocupadora», i és que el sotmetiment de les Administracions Públiques al principi de legalitat «… es qualifica amb el sobreafegit sotmetiment als específics principis de competència, d’igualtat i pressupostari, que exclouen la possible obtenció de CMB quan aquesta s’oposi a norma legal de Dret necessari o prohibició expressa de conveni col·lectiu, o quan -per part empresarial- es manqui de la deguda competència per atribuir-la…»”.
És a dir, seguint el criteri del TCu en relació amb aquest tipus de despeses, no existeix una finalitat pública que complir, per la qual cosa l’ ajuntament no ha de regalar una cistella o lot de nadal als empleats públics, encara que el seu cost no sigui significatiu.
Finalment, respecte a si podria considerar-se com a condició més beneficiosa o dret adquirit, al nostre judici, no podria considerar-se com a tal si no consta en el conveni expressament, ja que l’ interès públic que ha de defensar l’ ajuntament implica no reconèixer en via administrativa aquest dret, havent de la intervenció municipal efectuar el repar corresponent perquè no existeix una norma que empari ni respecte al personal funcionari ni respecte al laboral aquest dret; encara que s’hagi realitzat des de fa més de 30 anys.
En aquest sentit, recomanem la lectura de la consulta “Existeix empara legal per regalar cistelles de nadal al personal de l’ajuntament?”.
Conclusions
Al nostre judici, no podria considerar-se com a condició més beneficiosa o dret adquirit, encara que s’ hagi realitzat des de fa més de 30 anys, si el conveni no diu res al respecte.
Font: El Dret
