Plantejament
En relació amb la consulta «Aplicació de l’increment retributiu del RDley 14/2025 a situacions d’incapacitat temporal del personal al servei de l’entitat local», s’ha plantejat el dubte sobre l’abonament dels endarreriments corresponents a situacions d’incapacitat temporal, concretament el subsidi per malaltia i el complement voluntari de baixa, com a conseqüència de la pujada salarial del 2,5 %.
Per això, demanem orientació que permeti fonamentar adequadament la resposta al recurs de reposició presentat pel treballador. Es prega que aquesta orientació es basi en jurisprudència o sentències recents, seguint els arguments exposats en la consulta de referència, i tenint en compte que aquest ajuntament, en ocasions anteriors, ha procedit sempre excloent aquests conceptes en els diferents endarreriments aprovats per llei.
Resposta
El RD llei 14/2025, de 2 de desembre, pel qual s’aproven mesures urgents en matèria de retribucions en l’àmbit del sector públic, disposa que l’any 2025 les retribucions del personal al servei del sector públic podran experimentar un increment global màxim del 2,5% respecte a les vigents a 31 de desembre de 2024, increment retributiu que s’ ha de considerar en termes d’ homogeneïtat per als dos períodes de la comparació, tant pel que fa a efectius de personal com a l’ antiguitat d’ aquest i tindrà efectes econòmics des de l’ 1 de gener de 2025. La massa salarial del personal laboral podrà incrementar-se en el percentatge màxim establert en l’ apartat 1 de l’ article en qüestió, havent de mantenir-se l’ homogeneïtat entre els dos períodes objecte de comparació. Aquesta homogeneïtat es refereix tant als efectius de personal com a l’ antiguitat del mateix.
Respecte a l’any 2026, s’estableix que les retribucions del personal al servei del sector públic podran experimentar un increment global màxim de l’1,5% en comparació amb les retribucions vigents a 31 de desembre de 2025. En aquest càlcul s’ inclou l’ increment retributiu aprovat prèviament en el Reial decret llei, i es manté la referència a l’ homogeneïtat entre els períodes comparats, tant pel que fa a la plantilla com a l’ antiguitat dels empleats. Aquest increment tindrà efectes econòmics a partir de l’ 1 de gener de 2026. Addicionalment, i amb efectes des de l’1 de gener de 2026, es contempla la possibilitat d’aplicar un increment retributiu addicional i consolidable del 0,5%, sobre les retribucions vigents a 31 de desembre de 2025, incloent l’increment retributiu aprovat en el reial decret llei, sempre que la variació de l’IPC l’any 2026 sigui igual o superior a l’1,5%. En cas de complir-se aquesta condició, l’abonament d’aquest increment es realitzarà en el primer trimestre de 2027.
Quant a l’ efectivitat de l’ increment retributiu, assenyala l’ art. 3.1 que:
«1. Les Administracions públiques establiran el calendari d’abonament dels imports i endarreriments corresponents a l’exercici 2025, en el marc corresponent de la negociació sindical de cada àmbit d’administració. Aquest abonament es podrà distribuir durant els exercicis 2026, 2027 i 2028 o fer-se efectiu en el mes de desembre de 2025.»
Com ja vam exposar en la consulta de referència, durant la situació d’ incapacitat temporal no es perceben pròpiament retribucions derivades de la prestació de serveis, sinó una prestació econòmica substitutòria, eventualment complementada per l’ Administració.
En la jurisprudència, la sentència del TS de 18 de desembre de 2024, estableix que durant les situacions d’incapacitat temporal no es perceben retribucions, sinó «una prestació econòmica substitutòria d’elles i que obeeix a una finalitat protectora que assumeix l’Estat, que ostenta la titularitat de les prestacions del règim de Seguretat Social, davant determinades contingències i situacions en compliment de les previsions de l’article 41 de la Constitució Espanyola», que es fixa «en funció de les retribucions del mes immediat anterior a la situació de baixa, podent ser completada per l’Administració pública competent en determinats percentatges i franges temporals»; i que no és possible reconèixer «el dret a percebre amb efectes retroactius al moment de la meritació l’import econòmic derivat del reconeixement d’un nou trienni durant la situació d’incapacitat temporal».
Per la qual cosa es nega la possibilitat de traslladar efectes retroactius a conceptes retributius que neixen o es modifiquen durant la situació d’ incapacitat temporal, quan la prestació queda referenciada a un moment anterior i no es veu alterada per increments posteriors.
Aquest mateix criteri, per exemple, es manté per la sentència del Jutjat Social de Toledo de 19 de novembre de 2025 que, aplicant la doctrina del TS, assenyala que «encara que el dret a la percepció del trienni neixi en la situació d’IT, la seva quantia no pot afectar la quantia de la prestació econòmica substitutòria» i, en conseqüència, conclou que no procedeix reconèixer l’ abonament dels mesos demanats pel recurrent.
Així, i a la vista d’aquesta doctrina, l’increment retributiu del 2,5% previst en el RD llei 14/2025, no resultaria aplicable a les quantitats percebudes durant la situació d’incapacitat temporal (ni al subsidi per malaltia ni al complement voluntari de baixa), ni procedeix l’abonament d’endarreriments per aquests conceptes, en tractar-se d’una prestació econòmica substitutòria determinada conforme a les retribucions del mes anterior a la baixa.
Conclusions
1a. L’increment retributiu del 2,5% previst en el RD llei 14/2025 no resulta aplicable a les percepcions econòmiques derivades de la situació d’incapacitat temporal, ni procedeix l’abonament d’endarreriments pels esmentats conceptes, en tractar-se d’una prestació econòmica substitutòria fixada conforme a les retribucions del moment anterior a l’inici de la baixa.
2a. Aquest criteri és sostingut per la jurisprudència, per exemple, en sentències com la del TS de 18 de desembre de 2024 o la del Jutjat Social de Toledo de 19 de novembre de 2025.
Font: El Dret Local
