Plantejament
El fet que una empresa presenti la garantia definitiva d’un contracte mitjançant transferència bancària es pot considerar com a forma no vàlida de constitució de garantia definitiva en virtut de l’article 108 LCSP 2017? Quin tipus de pagament es pot considerar pagament en efectiu?
Resposta
L’article 108 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic -LCSP 2017-, regula els mitjans en els quals els participants en els processos de licitació o, si s’escau, els adjudicataris dels contractes del sector públic, poden aportar les garanties pels conceptes definits en els arts. 106 i 107 LCSP 2017, relatius a la garantia provisional i definitiva respectivament.
A aquests efectes, l’ art.108 LCSP 2017 disposa expressament:
«1. Les garanties definitives exigides en els contractes celebrats amb les Administracions Públiques podran prestar-se en alguna o algunes de les següents formes:
- a) En efectiu o en valors, que en tot cas seran de Deute Públic, amb subjecció, en cada cas, a les condicions establertes en les normes de desenvolupament d’ aquesta Llei. L’ efectiu i els certificats d’ immobilització dels valors anotats es dipositaran a la Caixa General de Dipòsits o a les seves sucursals enquadrades a les Delegacions d’ Economia i Hisenda, o a les Caixes o establiments públics equivalents de les Comunitats Autònomes o Entitats locals contractants davant les quals hagin de assortir efectes, en la forma i amb les condicions que les normes de desenvolupament d’ aquesta Llei estableixin, sense perjudici del que disposen els contractes que se celebrin a l’ estranger.
- b) Mitjançant aval, prestat en la forma i condicions que estableixin les normes de desplegament d’ aquesta Llei, per algun dels bancs, caixes d’ estalvis, cooperatives de crèdit, establiments financers de crèdit i societats de garantia recíproca autoritzats per operar a Espanya, que s’ haurà de dipositar en els establiments assenyalats en la lletra a) anterior.
- c) Mitjançant contracte d’ assegurança de caució, celebrat en la forma i condicions que les normes de desplegament d’ aquesta Llei estableixin, amb una entitat asseguradora autoritzada per operar en el ram. El certificat de l’ assegurança s’ haurà de lliurar als establiments assenyalats a la lletra a) anterior.
- Quan així es prevegi en els plecs de clàusules administratives particulars, la garantia definitiva en els contractes d’obres, subministraments i serveis, així com en els de concessió de serveis quan les tarifes les aboni l’administració contractant, podrà constituir-se mitjançant retenció en el preu. En el plec de clàusules administratives particulars es fixarà la forma i condicions de la retenció.
- L’acreditació de la constitució de la garantia definitiva podrà fer-se mitjançant mitjans electrònics.»
D’ acord amb el que s’ ha exposat, la normativa vigent autoritza expressament perquè la garantia a imposar en els processos de licitació tramitats conforme a aquesta pugui ser dipositada de diverses formes, inclosa la seva aportació en metàl·lic. Ara bé, es qüestiona en la consulta plantejada si aquesta garantia en metàl·lic pot ser dipositada mitjançant transferència bancària, entenent que aquesta s’hagués realitzat en un compte assenyalat a l’efecte per l’òrgan de contractació o, en altre cas, de titularitat de l’administració responsable de la licitació. La qüestió es planteja a causa que l’article 108.1a) LCSP 2017 fa referència expressa a que s’haurà de dipositar a la caixa o establiment similar de l’entitat contractant.
A aquests efectes, hem d’ entendre que la forma de gestió dels dipòsits és una qüestió que ha de definir la tresoreria de l’ administració corresponent, per la qual cosa pot definir en el procés de contractació corresponent que les imposicions en metàl·lic per aquest concepte siguin ingressades en un compte designat a l’ efecte, supòsit en el qual hem d’ estimar que l’ actuació del licitador o adjudicatari del contracte ha de ser admesa si la garantia hagués constituïda en la seva integritat i en el termini habilitat a l’ efecte. En aquest sentit, es posicionen consultes precedents com «Substitució de la modalitat de la fiança de metàl·lic a aval durant l’execució de contracte d’obres» i «Possibles inconvenients de la substitució per l’ajuntament de garantia en efectiu per aval bancari» i es pot apreciar en la pràctica de no poques entitats locals, podent citar com a exemple l’establert a aquests efectes per l’ajuntament de Majadahonda (Madrid) i que es desenvolupa en la seva portal de transparència conforme a la redacció literal següent:
«Constitució de Fiança en Metàl·lic: Quan la normativa ho permeti, es podrà constituir la fiança en metàl·lic a través del Portal Tributari d’aquest ajuntament, mitjançant targeta de crèdit o directament en les entitats financeres habilitades, presentant la carta de pagament de l’autoliquidació, que es podrà obtenir en l’esmentat portal. Una vegada al portal, s’haurà de seleccionar Organisme: ‘ajuntament de Majadahonda’ i com a Concepte: ‘Avals i Fiances'».
Per tant, hem d’ entendre que l’ abonament en efectiu de la garantia podrà ser admès en qualsevol mitjà pel qual es realitzi una disposició de fons a favor de l’ administració contractant, tant en una caixa pública de la seva titularitat com en algun dels comptes oberts a aquests efectes en les entitats financeres que li prestin serveis d’ aquesta naturalesa i, en aquest cas, siguin designades expressament a aquests efectes.
Conclusions
1a. L’article 108 LCSP 2017 estableix els mitjans en què els participants en els processos de licitació dels contractes públics poden formalitzar les garanties que, en cada cas, siguin requerides.
2a. A aquests efectes, s’ autoritza per aquest precepte l’ aportació de la garantia en metàl·lic, que haurà de ser formalitzada conforme als sistemes habilitats en cada cas per l’ administració contractant.
3a. En tot cas, hem d’ entendre que l’ administració contractant podrà admetre la imposició d’ aquesta garantia mitjançant transferència de fons, en el compte de l’ entitat o entitats que siguin expressament designades per l’ òrgan de contractació.
Font: El Dret Local
