Una funcionària interina de l’Ajuntament d’Alacant, denúncia la seva situació laboral després de més de 12 anys prestant serveis de manera ininterrompuda a l’Administració.
La recent Sentència 252/2020 de 8 de juny de 2020 (Recurs 813/2019) dictada pel Jutjat contenciós administratiu núm. 4 d’Alacant va estimar el recurs plantejat per una funcionària interina de llarga durada. Imposant a l’Ajuntament d’Alacant el reconeixement de la funcionària interina com a empleada pública fixa.
Després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), i tenint en compte el marc normatiu de la Directiva Comunitària 1999/70/CE, que obliga els Estats membres a establir mesures per a la prevenció de la utilització abusiva de successius contractes de caràcter temporal, el TJUE va reconèixer la condició d’empleat públic fix.
Obtenint així, el règim d’igualtat amb els funcionaris de carrera en estabilitat i permanència del lloc de treball que actualment exerceix. Equiparant d’aquesta manera els drets entre tots dos, però sense l’adquisició de la condició.
De fet, i segons l’article 10 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat públic, “són funcionaris interins els que, per raons expressament justificades de necessitat i urgència, són nomenats com a tals per a l’acompliment de funcions pròpies de funcionaris de carrera” però, sempre que es doni alguna de les següents circumstàncies:
- L’existència de places vacants quan no sigui possible la seva cobertura per funcionaris de carrera
- La substitució transitòria dels titulars
- L’execució de programes de caràcter temporal, de durada inferior a tres anys, ampliable fins a dotze mesos més per les lleis de Funció Pública que es dictin en desenvolupament d’aquest Estatut
- L’excés o acumulació de tasques per termini màxim de sis mesos, dins d’un període de dotze mesos
L’Ajuntament d’Alacant, va incomplir el següent exposat:
- Realització de tasques i responsabilitats pròpies del personal fix havent superat el període de temps màxim
- No convocatòria de processos selectius per a la cobertura de les places ocupades per personal temporal amb personal fix o de carrera
o Les places ocupades per funcionaris interins han de publicar-se en l’Oferta d’Ús de l’any de nomenament, o en el següent
Tenint en compte aquests paràmetres, podem considerar abús de la contractació temporal perquè infringeix la normativa interna i, per consegüent, és incompatible amb la Directiva 199/70/CE (LA LLEI 7675/1999).
No obstant això, de la mateixa manera que s’estableix una sèrie de mesures de prevenció a adoptar pels Estats membres, no existeixen sancions concretes per l’existència d’abusos tal com assenyala la Sentència del TJUE de 19 de març de 2020, amb cita al seu torn de la Sentència del TJUE de 21 de novembre de 2018. On s’expressa la necessitat d’aplicar alguna mesura que protegeixi als treballadors, i determina que l’aplicació de la sanció correspon als jutjats.
A Espanya, no existeix cap indemnització per a la sanció d’aquesta mena d’abusos, com tampoc una normativa que multi a les administracions o a les autoritats responsables. De fet, el nostre Ordenament Jurídic no preveu ni estableix cap indemnització a favor dels treballadors públics en cas d’abús de temporalitat. A més, seria difícil calcular perquè haurien de reflectir-se els anys de serveis prestats, la pèrdua d’oportunitats, danys morals, entre altres.
Així mateix, la sanció més idònia i equilibrada que plantegen amb la condició de donar compliment als fins de la Directiva comunitària i, segons la pròpia Resolució del Parlament Europeu de 31 de maig de 2018 (2018/2600 RSP) és transformar la relació laboral de caràcter temporal en fixa. D’aquesta manera, compensen els danys oferint un contracte indefinit i el reconeixement dels seus drets.
Arribats a aquest punt, ens trobem en el moment de valorar, si s’ajusta realment, la solució jurídica a l’Ordenament Jurídic intern. Com que en article 62 i següents recollits en l’Estatut Bàsic de l’Empleat públic i l’article 20 de la Llei 55/2003 (LA LLEI 1904/2003) prohibeixen l’obtenció de la condició de funcionari de carrera o estatuari fix o laboral fix si no s’ha superat un procés de selecció. Així com també ho prohibeix la Sentència TJUE de 19 de març de 2020 “la transformació en personal fix està exclosa categòricament en virtut del Dret Espanyol”.
No obstant això, insistim que la recurrent prové d’una borsa d’ocupació i va superar un procés de selecció per a ocupar la plaça. En definitiva, no existeix cap mesura de prevenció alternativa que sigui prou eficaç i dissuasiva.
