Plantejament
Aquest ajuntament es troba en un moment en què preveu dificultats per complir amb les regles fiscals establertes per la LOEPSF. És pràcticament segur que no complirem la regla de despesa ni l’estabilitat pressupostària en els exercicis 2024 i 2025.
Cal tenir en compte que l’ajuntament disposa de 2,2 milions d’euros en tresoreria.
Tenint en compte que entrarem en un Pla Econòmic-Financer (PEF), l’equip de govern vol executar dues obres l’any vinent: la construcció d’una nau per a la brigada municipal per valor d’1 milió d’euros, i la reurbanització de tres carrers del nucli antic per un valor de 500.000 euros.
S’han fet consultes i l’equip de govern planteja diferents alternatives per tal de no deixar de realitzar les dues inversions previstes. Són les següents:
- En el pressupost del 2025, s’inclourien els 1.500.000 euros corresponents al cost de la nau i la reurbanització dels carrers a les partides de despesa. Si no s’ obté cap subvenció que es pugui incloure en ingressos, es preveuria la contractació d’ un préstec per 1.500.000 euros per quadrar el pressupost i generar el crèdit necessari per a ambdues inversions, i a més, disposar d’ aquest crèdit a l’ inici de l’ any.
La idea és que el préstec finalment no es formalitzaria (tenint en compte que comptem amb 2,2 milions d’euros en tresoreria). Què implicaria això? Que el 2025 també incompliríem les regles fiscals, perquè tindríem les obligacions, però no els drets derivats del cobrament del préstec. Atès que ja estaríem sota el PEF, no tindria massa impacte el 2025.
- També es podria optar per no incloure això en el pressupost inicial i fer-ho via Modificació de Crèdit, tirant del romanent de tresoreria, però això implicaria haver d’esperar fins al març o abril, un cop realitzada la liquidació i coneixent el romanent disponible, cosa que no ens permeten fer abans. A més, en fer la modificació, en l’ informe d’ Intervenció hauria de constar que s’ incompliria l’ estabilitat i la regla de despesa, i estant sota un PEF, seria difícilment justificable.
Quina és la seva opinió jurídica al respecte? Hi ha altres alternatives?
Resposta
En el cas que es liquidi el pressupost de l’exercici 2024 amb incompliment d’alguna de les regles fiscals (regla de despesa i/o estabilitat pressupostària), de conformitat amb el que disposa l’article 21.1 de la LO 2/2012, de 27 d’abril, d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera -LOEPSF-, en cas d’incompliment de l’objectiu d’estabilitat pressupostària, de l’ objectiu de deute públic o de la regla de despesa, l’ Administració incomplidora formularà un pla economicofinancer que permeti l’ any en curs i el següent el compliment dels objectius o de la regla de despesa, amb el contingut i abast previstos en aquest article.
Per la qual cosa, efectivament, si s’ incompleix alguna de les regles fiscals esmentades, la corporació ha d’ aprovar un pla econòmic financer.
Al nostre judici, la primera qüestió que es planteja no és tècnicament adequada, perquè provoca la utilització indirecta i de forma fraudulenta del romanent de tresoreria, atès que un cop inclòs el préstec en el pressupost aquest no es concerta o, si s’ escau no es formalitza, però, es realitzen les despeses que es financen amb aquest préstec.
En el cas que no es formalitzi el préstec, al nostre judici no és possible que s’ utilitzin els crèdits que es financen amb aquest préstec, perquè els préstecs són recursos afectats a les despeses, de tal manera que si no s’ obté l’ ingrés no s’ haurien d’ utilitzar les despeses. Així sembla deduir-se de l’article 173.6 del RDLeg 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals -TRLRHL-, segons el qual la disponibilitat dels crèdits pressupostaris quedarà condicionada, en tot cas, a:
“a) L’ existència de documents fefaents que acreditin compromisos ferms d’ aportació, en cas d’ ajuts, subvencions, donacions o altres formes de cessió de recursos per tercers tinguts en compte en les previsions inicials del pressupost a l’ efecte del seu anivellament i fins a l’ import previst en els estats d’ ingressos en ordre a l’ afectació d’ aquests recursos en la forma prevista per la llei o, si s’ escau, a les finalitats específiques de les aportacions a realitzar.
- b) La concessió de les autoritzacions previstes a l’ article 53, de conformitat amb les regles contingudes al capítol VII del títol I d’ aquesta llei, en el cas que hi hagi previsions inicials dins el capítol IX de l’ estat d’ ingressos.”
I en un sentit semblant, la disp.adic.3.2 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic -LCSP 2017-, disposa que es podran tramitar anticipadament els contractes l’execució material dels quals hagi de començar en l’exercici següent o aquells el finançament dels quals depengui d’un préstec, un crèdit o una subvenció sol·licitada a una altra entitat pública o privada, sotmetent l’ adjudicació a la condició suspensiva de l’ efectiva consolidació dels recursos que han de finançar el contracte corresponent.
Podem observar de la legislació transcrita que la disponibilitat dels crèdits es pot veure afectada si no es formalitza el contracte, i fins i tot, en el cas d’aplicar la Disp.adic.3 LCSP 2017, l’adjudicació del contracte queda subjecta a la condició suspensiva de la consolidació dels recursos que han de finançar el contracte.
Per això concloem respecte a la primera qüestió plantejada, que si no es formalitza el préstec els crèdits que s’ hi financen no s’ han d’ utilitzar.
Respecte a la segona qüestió, això és, a la utilització del romanent de tresoreria per a despeses generals (RTGG) mitjançant modificació de crèdits, entenem que és la correcta, amb tots els matisos indicats pel consultant i sempre que es pugui utilitzar el RTGG, perquè recordem que l’article 32.1 LOEPSF, disposa que en el supòsit que la liquidació pressupostària se situï en superàvit, aquest es destinarà, en el cas de l’ Estat, comunitats autònomes, i corporacions locals, a reduir el nivell d’ endeutament net sempre amb el límit del volum d’ endeutament si aquest fos inferior a l’ import del superàvit a destinar a la reducció de deute.
Però entenem que l’única via és que s’inclogui en el pressupost inicial finançat amb recursos propis del pressupost municipal o bé s’utilitzi el RTGG mitjançant modificació de crèdit si és possible. No li veiem més alternatives legals, sens perjudici del que direm a continuació respecte a la possibilitat de finançar la reurbanització de carrers amb contribucions especials.
És cert que la realització de despeses no financeres sense que existeixi la contrapartida dels ingressos no financers perjudica el compliment de l’ estabilitat pressupostària. Però això passa no només quan es finança una despesa no financera amb el RTGG, sinó també quan es finança mitjançant préstec, perquè aquest és un recurs financer i no computa com a ingrés a efectes d’estabilitat pressupostària. I ambdós sistemes de finançament també perjudiquen per igual el compliment de la regla de despesa, ja que aquesta regla fiscal compara les despeses computables d’ un exercici amb l’ anterior, per la qual cosa dóna igual com es financi la despesa.
D’ altra banda el PEF es pot complir si ja s’ hi contempla la utilització del RTGG, adoptant altres mesures per assolir el compliment del PEF.
Respecte a les contribucions especials, l’article 28 del RDLeg 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals -TRLRHL-, disposa que constitueix el fet imposable de les contribucions especials l’obtenció pel subjecte passiu d’un benefici o d’un augment de valor dels seus béns com a conseqüència de la realització d’obres públiques o de l’establiment o ampliació de serveis públics, de caràcter local, per les entitats respectives.
Afegint l’ art.29.1.a) TRLRHL que tindran la consideració d’ obres i serveis locals:
- a) Els que realitzin les entitats locals dins l’ àmbit de les seves competències per complir els fins que els estiguin atribuïts, excepció feta dels que aquelles executin a títol de duels dels seus béns patrimonials.
La realització de les obres que s’indiquen en la mesura que es tracta d’obres en béns de domini públic (reurbanització de carrers) i es realitzen en l’àmbit de les competències municipals, poden ser objecte de contribucions especials perquè determinen el fet imposable en els termes en què es defineix en l’article 20.1 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària -LGT-, que disposa que el fet imposable com el pressupost fixat per la llei per configurar cada tribut i la realització del qual origina el naixement de l’obligació tributària principal.
La justificació del benefici particular de cada propietari ve definida pel fet de ser el propietari dels habitatges amb façana als carrers afectats per les obres que l’Ajuntament va a realitzar, perquè la realització de les obres incrementen el valor dels immobles amb façana als carrers afectats en dotar-los de majors i/o millors serveis dels quals disposaven fins aleshores.
Tot i que cal tenir en compte, que només es pot repercutir als subjectes passius el 90% del cost que l’Ajuntament suporti (art.31.1 TRLRHL). De tal manera que si el cost és de 500.000 euros, només pot repercutir 450.000 euros (500.000 x 90%), havent d’assumir l’ajuntament la resta (50.000 euros).
Conclusions
1a. Al nostre judici, la primera qüestió que es planteja no és tècnicament adequada, perquè provoca la utilització indirecta i de forma fraudulenta del romanent de tresoreria.
2a. La segona qüestió és correcta, tot i que pot ser que no satisfaci les expectatives de la corporació.
3a. L’única alternativa que se’ns ocorre, és que per al finançament de la reurbanització dels carrers, s’utilitzin contribucions especials.
Font: El Dret Local
