Plantejament
Han arribat a l’ajuntament dues factures, una al desembre de 2024 i una altra a l’abril de 2025, relatives a una mateixa prestació de servei per la mateixa empresa. Les factures conjuntes superen àmpliament el llindar del contracte menor. El servei ja està prestat. Com ha de procedir la intervenció davant d’aquesta situació?
Resposta
L’article 99.2 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic -LCSP 2017- prohibeix el fraccionament de l’objecte del contracte assenyalant que «No podrà fraccionar-se un contracte amb la finalitat de disminuir la quantia del mateix i eludir així els requisits de publicitat o els relatius al procediment d’adjudicació que corresponguin», supòsit que es dedueix del cas consultat, en els quals per la mateixa prestació es presenten dues factures.
Escau tramitar un expedient d’omissió de fiscalització prèvia, regulada en l’article 28 del RD 424/2017, de 28 d’abril, pel qual es regula el règim jurídic del control intern en les entitats del Sector Públic Local -RCI-, que assenyala:
«En els supòsits en què, d’ acord amb el que disposa aquest Reglament, la funció interventora fos preceptiva i s’ hagués omès, no es podrà reconèixer l’ obligació, ni tramitar el pagament, ni intervenir favorablement aquestes actuacions fins que es conegui i resolgui aquesta omissió en els termes previstos en el present article.»
Aquest precepte és aplicable a tots els supòsits en què s’ ha omès la funció interventora en el cas que aquesta sigui preceptiva; per la qual cosa es pot aplicar tant als supòsits en què existeix un expedient de contractació que no s’ha sotmès a fiscalització, com a aquells supòsits de fet (en els quals no existeix cap expedient o document) en els quals també la funció interventora era preceptiva i s’ha omès, com és el supòsit consultat.
L’ omissió de fiscalització té les característiques següents:
– No es podrà reconèixer l’ obligació, ni tramitar el pagament, ni intervenir favorablement aquestes actuacions fins que es conegui i resolgui aquesta omissió en els termes previstos en el precepte.
– Aquest informe d’ omissió de fiscalització prèvia preceptiva no tindrà naturalesa de fiscalització, per la qual cosa no ha de concloure amb una objecció de legalitat
– L’ informe d’ omissió de fiscalització prèvia preceptiva posarà de manifest, com a mínim, els extrems detallats a l’ art. 28 RCI.
– L’ interventor ha de posar de manifest l’ omissió de la fiscalització a l’ autoritat que hagués iniciat l’ expedient i emetrà alhora la seva opinió respecte a la factura presentada, perquè l’ alcalde pugui decidir si continua el procediment o no i altres actuacions que, si s’ escau, procedeixin.
Mitjançant la tramitació d’ aquest expedient i en relació amb l’ informe omès, es resol, a proposta de la intervenció:
– La revisió de l’ acte que es materialitzarà acudint a la via d’ indemnització de danys i perjudicis derivada de la responsabilitat patrimonial de l’ Administració com a conseqüència d’ haver-se produït un enriquiment injust a favor seu. Aquesta revisió té caràcter excepcional, i només seria pertinent instar aquesta revisió quan sigui presumible que l’ import d’ aquestes indemnitzacions fos inferior al que es proposa.
– Convalidació de l’ acte, en el qual la funció interventora s’ ha omès. Aquesta és la terminació habitual de l’ expedient, per raons d’ economia processal, màxim tenint en compte en el supòsit consultat que el que es pretén és el pagament d’ unes factures, per la qual cosa l’ import a indemnitzar no és inferior al de les factures.
Així, la possibilitat i conveniència de revisió dels actes dictats amb infracció de l’ ordenament, ha de ser apreciada per l’ interventor en funció de si s’ han realitzat o no les prestacions, el caràcter d’ aquestes i la seva valoració, així com dels incompliments legals que s’ hagin produït.
En aquest supòsit es dedueix que procedeix la convalidació de l’ acte, abonant les factures per aplicació de la teoria de prohibició de l’ enriquiment injust. Perquè es pugui aplicar aquesta teoria cal que es compleixin els requisits previstos en la sentència del TS de 12 de desembre de 2012, que assenyala:
«a) L’ enriquiment o augment del patrimoni de l’ enriquit, constituït per qualsevol avantatge o atribució patrimonial abocada a produir efectes definitius.
- b) L’ empobriment de qui reclama o d’ aquell en nom del qual es reclama, pecuniàriament apreciable, encara que entès en el seu més ampli sentit sempre, que no provingui directament del comportament de qui el pateix.
- c) La relació causal entre l’ empobriment i l’ enriquiment, de manera que aquest sigui l’ efecte d’ aquell. O, dit en altres termes que a l’enriquiment segueixi un correlatiu empobriment.
- d) La manca de causa o de justificació de l’ enriquiment i del correlatiu empobriment de prohibició de l’ enriquiment injust.»
Conclusions
1a. En el supòsit que s’ omet la funció interventora essent preceptiva procedeix tramitar l’ expedient previst a l’ art. 28 RCI.
2a. Tenint en compte que el servei s’ ha prestat i que es pretén el cobrament de les factures, escau proposar la convalidació de l’ acte, en aplicació de la teoria de prohibició de l’ enriquiment injust.
Font: El Dret Local
