Una recent sentència del Tribunal Suprem (Sentència 1508/2022, de 16 de novembre de 2022, rec. 7790/2020, Pte. Celsa Pico Lorenzo), ha determinat que la concessió de la reducció de jornada per a cura de fills menors de 12 anys als funcionaris de les corporacions locals ha de comportar la disminució de les seves retribucions, conforme l’article 48.h) del TREBEP.
La sentència del Jutjat contenciós administratiu núm. 2 d’Alacant va reconèixer el dret de la treballadora municipal a gaudir de la reducció de jornada d’una hora, sense pèrdua de retribució, amb condemna a l’Ajuntament a compensar-la pels dies no gaudits des de la reclamació en via administrativa.
El sentència d’instància acceptava la tesis plantejada per l’empleada pública, tenint en compte el disposat en l’article 142 del Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, i la normativa autonòmica (en aquest cas, el Decret 42/2019, de 22 de març, de la Conselleria d’Administracions Públiques), ja que entenia que es permet reconèixer la possibilitat de sol·licitar reduccions de jornada d’una hora diària, tal i com preveu la normativa autonòmica, sense disminució de retribucions, tenint en compte que no s’està alterant la jornada, que ja consta definida, sinó que atenent a una circumstància concreta (tenir a càrrec dos o més menors de 12 anys), es redueixi en una hora aquesta jornada ja existent i delimitada.
La qüestió amb interès cassacional es determina en el fet de determinar si procedeix o no la concessió de permisos que suposin la reducció de jornada sense disminució de retribucions als funcionaris públics de les Corporacions Locals, amb base en la normativa autonòmica, tenint en compte la regulació de l’article 48.h de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic.
El Tribunal indica que, tal i com es va indicar en una anterior sentència del mateix òrgan (Sentència de 29 de juny de 2022), en virtut de l’article 94 de la Llei reguladora de les bases del Règim Local indica que als funcionaris de l’Administració Local els són aplicables les mateixes normes sobre equivalència i reducció de jornada que als funcionaris de l’Administració de l’Estat. Així mateix, l’article 142 del RDL 781/1986 reconeix als funcionaris de l’Administració Local les recompenses, permisos, llicències i vacances retribuïdes previstes en la legislació autonòmica sobre funció pública, i supletòriament, la legislació en matèria de funcionaris de l’Administració de l’Estat.
Doncs bé, la legislació autonòmica (en aquest cas, la legislació valenciana sobre funció pública), no reconeix la reducció de jornada sense merma de retribució, a excepció del Decret 42/2019 mencionat. D’altra banda, l’article 94 LBRL manté en el pla estatal la qüestió, ja que la pauta que indica és la que als funcionaris locals els sigui atorgat el mateix tracte que als de l’Estat.
Tot i que l’article 142 TRRL faci una remissió a la legislació autonòmica, aquesta ha de respectar les normes bàsiques establertes per l’Estat, entre les quals, les del TREBEP (disposició final primera del mateix). Així, l’article 48.h del TREBEP indica que “per raons de guarda legal, quan el funcionari tingui la cura directa d’algun menor de dotze anys, de persona major que requereixi especial dedicació, o d’una persona amb discapacitat que no porti a terme activitat retribuïda, tindrà dret a la reducció de la seva jornada de treball, amb la disminució de les seves retribucions que correspongui”.
Per tant, cal entendre que el precepte reglamentari valencià aplicat s’oposa a la prescripció de l’article 48.h del TREBEP, i en conseqüència, és aquest últim el que ha de ser d’aplicació, fet pel qual s’estima el recurs de cassació.