Plantejament
En virtut de l’aclariment de la JCCA en relació al al qual és preceptiu l’informe de secretaria en tots els contractes (disp. addic. 3a LCSP 2017), també en els menors, prèviament a l’acord d’autorització de la despesa, independentment de la quantia, ens sorgeixen alguns dubtes.
Sent que l’emissió de l’informe de secretaria és un imperatiu legal, també en els contractes menors, ja estigui aquest tràmit contemplat o no ho estigui en requisits bàsics addicionals (en la normativa de control intern de l’ens local), procedeix emetre repar si s’incompleix aquest tràmit en l’expedient d’un contracte menor? Sembla clar que si es recull com a requisit bàsic addicional sí que s’ha d’emetre repar per incompliment.
Però fins i tot no recollint-se com un requisit bàsic, procedeix exercir control concomitant i emetre repar en ser incompliment d’un precepte legal?
El fet que en bases d’execució s’assenyale que els contractes menors no s’informaran per secretaria, seria suficient per evitar l’emissió d’un repar, tot i que les bases d’execució contravinguessin la LCSP 2017 i l’informe de la JCCA?
Resposta
Dues qüestions hem de comentar al respecte: la primera d’elles en relació amb els aspectes a fiscalitzar en el contracte menor i, la segona, la naturalesa dels informes de la junta consultiva de contractació.
Respecte a la fiscalització dels contractes menors, recordem que l’article 219.1 del RDLeg 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals -TRLRHL-, i l’article 17.b) del RD 424/2017, de 28 d’abril, pel qual es regula el règim jurídic del control intern en les entitats del Sector Públic Local -RCI-, expressament exoneren de la fiscalització prèvia els contractes menors.
Com ja hem assenyalat en anteriors consultes i en article “El fraccionament dels contractes menors i la seva no fiscalització : conseqüències penals “, l’Audiència de Comptes de Canàries, en els Dictàmens nº 2/2013, de 15 d’octubre, i 3/2013, de 19 de desembre, sobre la interpretació de l’art. entre d’ altres, l’ existència de crèdit pressupostari i que el proposat és l’ adequat, que les obligacions es generen per òrgan competent, que el reconeixement de l’ obligació respon a una despesa aprovada i la incorporació a l’ expedient de la factura corresponent que reuneixi els requisits reglamentàriament establerts.
I conclou que l’ exempció de fiscalització prèvia dels contractes menors abasta les fases d’ autorització i disposició de despesa i, per tant no s’ estén a la fase de reconeixement de l’ obligació.
És interessant que en el Dictamen nº 2/2013 de l’Audiència de Comptes de Canàries, en interpretar l’article 219.1 TRLRHL, considera que queda subjecte a intervenció prèvia el reconeixement de l’obligació també en els supòsits de l’art. I en el supòsit que s’hagi procedit a l’acumulació de les fases de despesa, mitjançant l’elaboració d’un document ADO (Autorització-Corporació-Reconeixement de l’obligació), l’exercici de la funció interventora es referirà al reconeixement de l’obligació sense que s’exerceixi sobre l’autorització i disposició de la despesa. En conseqüència, l’ exercici de la funció fiscalitzadora queda doncs reduït, en aquest cas, al reconeixement de l’ obligació.
I conclou que la fiscalització prèvia és la modalitat d’ exercici de la funció interventora que es realitza sobre els actes, documents o expedients susceptibles de generar obligacions; per tant, s’ exercita sobre propostes d’ autoritzacions de despeses i sobre propostes de disposicions dels mateixos. Per la qual cosa l’ exempció en els supòsits de l’ art. 219.1 TRLRHL, abasta les fases d’ autorització i disposició de despesa i, per tant, no s’ estén a la fase de reconeixement de l’ obligació. En conseqüència, resta subjecte a intervenció prèvia el reconeixement de l’ obligació en el procediment ordinari de gestió de la despesa.
En aquest sentit, recomanem la lectura de les següents consultes:
- Catalunya. Fiscalització prèvia limitada en el reconeixement de l’ obligació d’ un contracte menor. Elements a comprovar i supòsits en què no són contractes menors
- No subjecció a fiscalització prèvia del contracte menor. Efectes d’il·legalitat detectada en el reconeixement de l’obligació
- Despeses repetitives de petita quantia en Entitats Locals: poden ser objecte de contracte menor?
Per tant, com dèiem en les consultes indicades, no estant subjectes a fiscalització prèvia en els contractes menors la fase “A” (autorització de la despesa) ni la fase “D” (disposició o compromís), serà en el reconeixement de l’obligació el que l’interventor fiscalitzi.
I, tenint en compte el que s’ha dit per l’Audiència de Canàries, els articles 13.2 i 19 RCI i l’Apartat Primer de la Resolució de 25 de juliol de 2018, de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat, per la qual es publica l’Acord del Consell de Ministres de 20 de juliol de 2018, pel qual es dóna aplicació a la previsió dels articles 152 i 147 de la Llei General Pressupostària, respecte a l’ exercici de la funció interventora en règim de requisits bàsics en l’ àmbit dels contractes del sector públic i encàrrecs a mitjans propis, en el reconeixement de l’ obligació d’ una factura d’ un contracte menor s’ haurà de comprovar:
a) L’ existència de crèdit pressupostari i que el proposat és l’ adequat i suficient a la naturalesa de la despesa o obligació que es proposi contreure.
En els casos en què el crèdit pressupostari doni cobertura a despeses amb finançament afectat es comprovarà que els recursos que els financen són executius, acreditant-se amb l’ existència de documents fefaents que acreditin la seva efectivitat.
S’ entendrà que el crèdit és adequat quan financi obligacions a contreure o nascudes i no prescrites a càrrec a la tresoreria de l’ Entitat Local que compleixin els requisits dels arts. 172 i 176 TRLRHL.
b) Que les despeses o obligacions es proposen a l’ òrgan competent per a l’ aprovació, compromís de la despesa o reconeixement de l’ obligació.
c) La competència de l’ òrgan de contractació i en general del que dicti l’ acte administratiu, quan aquest òrgan no tingui atribuïda la facultat d’ aprovació, compromís de la despesa o reconeixement de l’ obligació de què es tracti.
d) Que la factura compleix els requisits exigits per la legislació vigent. En tot cas, en la documentació haurà de constar:
-
- Identificació del creditor.
- Import exacte de l’ obligació.
- Les prestacions, serveis o altres causes de les quals derivi l’ obligació del pagament.
Si el model fiscalització implementat a la corporació és el de fiscalització prèvia limitada són aquests els aspectes a comprovar i, en principi, no altres, llevat que així s’ hagi acordat pel ple. Ara bé, si el model de fiscalització és l’ordinari (fiscalització plena), s’han de fer totes les comprovacions que siguin possibles.
D’ altra banda, no és unànime en la doctrina la posició de la junta consultiva de contractació administrativa sobre la necessitat que la secretaria emeti informe en els contractes menors, hi ha molts secretaris que no coincideixen amb el plantejament de la junta consultiva, a la qual cosa cal afegir que els informes de la junta consultiva no són vinculants, tot i que després marquen uns criteris interpretatius que és aconsellable seguir, però quan la interpretació no és pacífica, resulta complicat sostenir un repàs per falta d’aquest informe, sobretot en la fiscalització prèvia limitada de requisits bàsics, on -com hem dit- només s’han de comprovar els extrems assenyalats; encara que sempre hem estat partidaris que la intervenció assenyali el seu criteri interpretatiu encara que sigui en observacions, que no suspenen la tramitació de l’expedient; però per realitzar un repàs entenem que l’incompliment normatiu ha de ser clar, taxatiu i no donar lloc a dubtes.
Al que s’ ha dit cal afegir que si les bases d’ execució expressament assenyalen que els contractes menors no s’ informaran per la secretaria, perquè, mentre les bases no es modifiquin o recaigui sentència sobre elles en aquest aspecte, s’ han d’ aplicar.
Conclusions
1a. Hi ha unanimitat en la doctrina sobre la interpretació que realitza la junta consultiva de contractació administrativa sobre la necessitat que la secretaria municipal, informi els contractes menors.
2a. D’ altra banda, si les bases d’ execució del pressupost expressament contemplen que la secretaria municipal no informarà els contractes menors, atesa la manca d’ unanimitat de la doctrina, mentre no es modifiquin les bases o recaigui sentència per aquest motiu, s’ han d’ aplicar.
3a. Entenem que en el cas que el model de fiscalització que tingui implementada la Corporació sigui el de fiscalització prèvia limitada, en la qual els contractes menors estan exempts de fiscalització en els termes exposats, no procedeix la realització d’ un repar per la manca d’ informe de secretaria.
Font: El Dret Local
