Sobre la nòmina d’un treballador es practiquen tots els mesos retencions per diversos embargaments judicials. En l’actualitat, aquest treballador sol·licita a l’Ajuntament una bestreta de dues nòmines a retornar en 18 mensualitats conforme al que es preveu en el conveni aplicable al personal funcionari. Es planteja el dubte de si, existint retencions i embargaments judicials, és compatible amb la concessió d’una bestreta de dues mensualitats i, en cas de ser viable, com s’hauria de procedir i quina seria la normativa aplicable.
Resposta
Les denominades bestretes de nòmina són realment préstecs a curt termini a retornar mitjançant retencions en les futures nòmines. La seva comptabilització pot ser tant pressupostària com no pressupostària. La bestreta reintegrable no és un concepte retributiu, sinó una prestació de caràcter social, limitada en la seva quantia i condicionada al crèdit pressupostari previst per a aquestes finalitats. Encara que la recepció de bestretes de retribucions són un dret propi dels funcionaris públics que apareix regulat per una vella normativa, encara vigent, regulant-se per als funcionaris de l’Estat en el RDLey 2608, de 16 de desembre de 1929 sobre bestretes als funcionaris públics i aplicables als funcionaris de l’Administració Local.
En aquest sentit l’art. 19 de la citada norma assenyala que «els beneficis atorgats per aquest Decret llei als funcionaris de l’Administració civil de l’Estat es fan extensius a tots aquells que depenguin de les Diputacions provincials i dels Ajuntaments.» Aquests beneficis estan definits en l’art. 1 que diu «els funcionaris públics de les diverses carreres i professions de l’Administració civil de l’Estat que tinguin els seus havers detallats en els pressupostos de despeses dels diferents Departaments ministerials tindran dret a percebre, com a bestreta, l’import d’una o dues pagues o mensualitats del seu haver líquid, quan ho necessitin per a atendre urgents necessitats de la seva vida».
Per part seva, en l’art. 2 es disposen una sèrie de condicions, de les quals ressaltem dues:
1ª.- L’assignació mensual del funcionari que sol·liciti una bestreta d’una o dues pagues serà regulada, per a concedir-lo, per l’haver líquid que gaudi com a remuneració del seu càrrec principal, sense l’acumulació, o augment de gratificacions, indemnitzacions, dietes o emoluents que li siguin acreditats per altres conceptes diferents (art. 2.1).
2ª.- Per a gaudir la bestreta caldrà que el funcionari atorgui un compromís en el qual ha d’obligar-se a reintegrar-lo en deu mensualitats quan es tracti d’una paga, o en catorze si es tracta de dues; sotmetent-se per a això al descompte corresponent, que ha de realitzar el seu habilitat personal al temps d’abonar-li els seus havers (art. 2.3).
Quant al cas comentat, en el qual la nòmina del funcionari té una reducció per ordre judicial, l’art. 6 recull aquest supòsit en dir que «La concessió d’una bestreta reintegrable podrà atorgar-se als funcionaris públics, encara que els seus havers estiguin subjectes a retenció anterior per ordre judicial o administrativa. En tals casos, si la suma d’aquesta retenció més el nou descompte voluntari al fet que s’hagi de sotmetre la paga dels empleats excedeix de la quarta part del seu haver mensual, el descompte total quedarà contingut en aquest límit, encara que per a obtenir el reintegrament de la bestreta calgui disminuir el descompte mensual i elevar el termini de la seva devolució a més de deu o catorze mensualitats, segons es tracti de la bestreta d’una o dues pagues».
Fuente: El Derecho
