Plantejament
L’ajuntament va aprovar el 2020 un pla de racionalització de recursos humans per al període 2021-2022, en el qual es contempla la percepció de primes per jubilació voluntària per edat, tal com està previst en els articles 95 i 96 de l’acord regulador de les condicions de treball dels funcionaris, aplicable a aquesta entitat local. Un dels requisits exigits per aquest pla per percebre la prima és que l’ empleat públic acrediti que patirà una reducció en l’ import de la pensió que percebria en cas de jubilar-se a l’ edat ordinària de jubilació forçosa; aquesta reducció es produiria com a conseqüència de la seva jubilació a una edat anticipada respecte a aquesta edat ordinària.
D’acord amb aquestes previsions, un empleat públic s’ ha jubilat de forma voluntària i anticipada, i se li ha de demanar que acrediti aquest menyscabament en la pensió a percebre.
Tenint en compte la reiterada jurisprudència del TS sobre les primes per jubilació anticipada, ¿resulta conforme a Dret el pla de racionalització de recursos humans de l’ajuntament? Si la resposta fos negativa, caldria procedir a la seva revisió d’ofici?
Caldria procedir a la suspensió dels articles de l’acord que regulen aquestes primes?
Es podria concedir la prima per jubilació anticipada si l’empleat públic demostra la reducció en la seva pensió?
Resposta
Hem de començar assenyalant que la possibilitat de reconèixer beneficis o ajudes socials en les entitats locals com la formulada en el plantejament de la consulta ha plantejat una certa complexitat, ja que es tracta d’ una qüestió caracteritzada per una elevada dispersió normativa i per la manca, al nostre entendre, d’un model coherent que proporcioni, a més, seguretat jurídica a les mateixes entitats locals i als seus empleats, la qual cosa s’ ha traduït en pronunciaments judicials de criteris dispars.
En un primer moment, els tribunals de justícia van anar anul·lant els acords de condicions de treball dels funcionaris públics locals que incloïen en el seu articulat preceptes que concedien millores voluntàries i fins i tot ajudes d’acció social, en tractar-les com a conceptes retributius no reconeguts legalment als funcionaris públics de les entitats locals, de conformitat amb l’article 93 de la Llei 7/1985, en tractar-les com a conceptes retributius no reconeguts legalment als funcionaris públics de les entitats locals, de conformitat amb l’article 93 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de Bases de Règim Local -LRBRL- i amb l’art. 153 del RDLeg 781/1986, de 18 d’abril, Text Refós de les disposicions legals vigent de Règim Local -TRRL-, que remeten al sistema retributiu contingut en la normativa bàsica estatal de funció pública, i com a tals serien “retribucions atípiques” que infringien la legalitat vigent.
No obstant això, no tots els pronunciaments han estat idèntics ni s’ han justificat per iguals motius legals, concedint cert marge de permissibilitat als ajuts voluntaris per raons de política social de cada entitat local. Tant és així que el TS en Sentència de 20 de desembre de 2013 determina la legalitat d’ aquest tipus d’ ajuts de caràcter social; vegem alguns extractes de la mateixa:
“(…) L’Advocat de l’Estat impugna els articles (…) 60 (Jubilació anticipada ) per entendre que infringeixen el que estableixen els articles 93 LRBRL i 153 del Reial Decret Legislatiu 781/1986 pel qual s’aprova el Text Refós de Disposicions Vigents en matèries de Règim Local que estableixen que “els funcionaris d’Administració local només seran remunerats per les Corporacions respectives, pels conceptes establerts en l’article 23 L 30/1984 de 2 agost” i que “en virtut d’això, no podran participar en la distribució de fons de cap classe ni percebre remuneracions diferents a les compreses en l’esmentada llei ni, fins i tot, per confecció de projectes, o direcció o inspecció d’obres, o pressupostos, assessories o emissió de dictàmens i informes” i en la Disposició Addicional Quarta de la Llei 11/1.960, modificada per la Disposició Addicional del Decret 781/1.986, al tenor de la qual “les Corporacions Locals no podran en endavant concedir aportacions, subvencions o ajudes de qualsevol gènere per a finalitats de previsió dels seus funcionaris. Seran nuls els crèdits que es concedeixin amb infracció d’ aquest precepte i el seu pagament engendrarà les responsabilitats pertinents”.
L’Ajuntament de València i les altres parts demandades consideren que aquesta impugnació de l’Advocat de l’Estat, constitueix una aplicació errònia dels articles 153 del TRRL i 23 de la LMRFP, així com una inaplicació de l’article 32.1.f) de la Llei 3/1987, de la Disposició Final Segona LBRL i de l’article 21 del Text Refós de la Llei de Seguretat Social dels Funcionaris Civils de l’Estat aprovat per Reial Decret Legislatiu 4/2000 de 23 de juny; i citen en suport de la seva tesi les Sentències de la Secció 7a de la Sala 3a del Tribunal Suprem de dates 28 de juliol de 2006 i 25 de juny de 2007.
I l’ argument adduït per a això és que els beneficis funcionarials reconeguts en aquests articles de l’ Acord no mereixen la consideració de retribucions i que el seu reconeixement es justifica pel que disposen els preceptes que citen”.
“(…) La tesi de les parts demandades mereix acolliment ja que és el cert que en les prestacions previstes en aquests articles són aportacions econòmiques de l’Ajuntament que estan destinades a atendre determinades necessitats i no són una mera contraprestació econòmica de l’acompliment professional que es merita necessàriament i amb regularitat periòdica; i, per això, manca de justificació atribuir a aquests desemborsaments la consideració de “retribucions” i és més adequat qualificar-les de assistencials. Al que cal afegir que quan l’ article 60 de l’ Acord regula la Jubilació voluntària incentivada i ho fa mitjançant la previsió d’ una quantitat variable, fixada en funció del temps que li falti al funcionari per assolir l’ edat de 65 anys, que es lliurarà als qui decideixin jubilar-se voluntàriament entre els 60 i 65 anys d’ edat, no contradiu els preceptes que cita l’Advocat de l’Estat ja que tampoc no es pot parlar de retribució i perquè la Disposició Addicional Vint-i-unè LMRFP habilita les Corporacions locals per establir incentius a la jubilació anticipada com a sistema de racionalització dels seus recursos humans.”
En sentit oposat a aquest posicionament favorable a la negociació i l’existència dels premis de jubilació trobem la Sentència del TS de 20 de març de 2018, la qual estableix que el premi de jubilació previst en un acord municipal sobre condicions de treball, retribucions i prestacions socials del seu personal funcionari, suposa una alteració del règim retributiu dels funcionaris de les Administracions Locals que manca de cobertura legal i de justificació i vulnera els preceptes legals que regulen les retribucions dels funcionaris públics locals. En aquesta sentència es conclou que:
“Es tracta de remuneracions diferents de les previstes per als funcionaris de les corporacions locals per la legislació bàsica de l’ Estat. S’ ha de reparar en què aquests premis no responen a una contingència o infortuni sobrevinguts, sinó que es meritan simplement per l’ extinció de la relació de servei funcionarial quan s’ assoleix l’ edat de la jubilació forçosa o la necessària per obtenir la jubilació anticipada. No s’adreguen doncs a compensar circumstàncies sobrevingudes de la naturalesa de les que inspiren les mesures assistencials -això és, determinants d’una situació de desigualtat- sinó que associen a un supòsit natural, conegut i inevitable de la relació funcionarial, per la resta no específic de l’Ajuntament (…) sinó comú a tota la funció pública, una gratificació.
Suposen, doncs, una alteració del règim retributiu dels funcionaris de les Administracions Locals que no té cobertura legal i de justificació i vulnera els preceptes invocats pel Govern de les Canàries: els articles 93 de la Llei reguladora de les bases del règim local, 153 del Reial decret legislatiu 781/1986, i 1.2 del Reial decret 861/1986. Així, doncs, el motiu ha de ser estimat i la sentència recorreguda anul·lada”.
En idèntic sentit es pronuncien les Sentències del TS de 29 de setembre de 2021 i de 14 de març de 2019.
Per això, recordant el caràcter no pacífic de l’ assumpte, però tenint en compte la jurisprudència més recent del TS, en nombroses consultes hem conclòs que els esmentats premis de jubilació forçosa o anticipada per a funcionaris són contraris a la llei.
En aquest sentit, vegeu la consulta “Acord de funcionaris que estableix un premi de jubilació al personal funcionari: és correcta la seva aplicació?” .
Així mateix, recomanem la lectura de les següents:
– Viabilitat del premi de jubilació del personal laboral de l’ ajuntament
– Canàries. Legalitat dels premis de jubilació del personal laboral de l’ ajuntament
– Abonament de premis per jubilació a empleats públics municipals: és legal?
– Premis per jubilació anticipada al personal laboral de l’Ajuntament: ¿cotitza a la Seguretat Social? ¿Tributa en l’IRPF?
– És possible negociar i establir premis per jubilació anticipada per l’Ajuntament?
– Ajudes per jubilació anticipada de membres de Policia Local després del RD 1449/2018: inviabilitat en virtut de STS de 20 de març de 2018
– És possible, després de la Sentència del TS de 20 de març de 2018, atorgar a funcionaris locals premis per jubilació forçosa previstos en Acords de condicions de treball?
Conclusions
1a. La possibilitat de reconèixer beneficis o ajuts socials en les entitats locals com la formulada en el plantejament de la consulta ha plantejat tradicionalment una certa complexitat, la qual cosa s’ ha traduït en pronunciaments judicials de criteris dispars.
2a. De conformitat amb la doctrina del TS més recent, els ajuts de jubilació anticipada constitueixen una retribució no permesa per l’ ordenament, per la qual cosa els recomanem que informin desfavorablement l’ abonament dels premis de jubilació tal com els tenen configurats, considerant inaplicables els preceptes del referit pla de racionalització; igualment recomanem instar la modificació del pla prèvia negociació amb la representació sindical.
Font: El Dret Local