Plantejament
Des de fa uns dos anys, un treballador personal laboral fix ve sent retribuït amb un complement de productivitat per realitzar funcions de categoria superior a la seva.
Ara, el treballador demana, en base a la doctrina de les sentències del TS de 25 de juny de 2025, dictada per la Sala Contenciosa Administrativa (Secció Quarta), i 2 d’octubre de 2025, dictada per la Sala Social, que se li aboni aquest complement en les pagues extraordinàries meritades el 2024 i 2025.
Entenent que la reclamació corresponent a l’exercici 2024 estaria prescrita (en haver-se formulat el 2026), ¿respecte a l’exercici 2025 seria d’aplicació la jurisprudència citada?
Resposta
En matèria de retribucions del personal laboral, disposa el 27 del RDLeg 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic -TREBEP-, que:
«Les retribucions del personal laboral es determinaran d’ acord amb la legislació laboral, el conveni col·lectiu que sigui aplicable i el contracte de treball, respectant en tot cas l’ establert a l’ article 21 del present Estatut.»
Respecte a les retribucions del personal laboral, en defecte de regulació en conveni col·lectiu, cal partir del principi d’equiparació retributiva amb el personal funcionari, per la qual cosa el concepte retributiu que podria utilitzar-se en aquest cas seria el complement de productivitat, regulat en l’article 5 del RD 861/1986, de 25 d’abril, pel qual s’estableix el Règim de les Retribucions dels funcionaris d’Administració Local, el qual està destinat a retribuir l’ especial rendiment, l’ activitat extraordinària i l’ interès i iniciativa amb què el funcionari exerceix el seu treball.
L’article 5 del RD 861/1986 disposa que el complement de productivitat està destinat a retribuir l’especial rendiment, l’activitat extraordinària i l’interès i iniciativa amb què el funcionari desenvolupa el seu treball, i l’apreciació de la productivitat s’ha de realitzar en funció de circumstàncies objectives relacionades directament amb l’acompliment del lloc de treball i objectius assignats al mateix, i en cap cas les quanties assignades per complement de productivitat durant un període de temps poden originar cap tipus de dret individual respecte a les valoracions o apreciacions corresponents a períodes successius.
El complement de productivitat constitueix un incentiu eminentment personal, encara que la seva determinació i quantificació es realitzi per òrgan competent en funció de les circumstàncies objectives relacionades directament amb l’ acompliment del lloc de treball i objectius assignats al mateix, podent-se distingir dos aspectes dins del concepte:
– d’ una banda, l’ increment del rendiment, activitat extraordinària o l’ assoliment de majors o millors resultats. És a dir, es compensa l’ obtenció d’ un resultat major al normal, en el que podríem denominar una política d’ assoliment d’ objectius;
– d’ altra banda, es pot també compensar el major interès de l’ empleat, demostrat a través d’ una motivació superior a la mitjana o la iniciativa a través de la proposta o consecució de millores tècniques o mètodes innovadors en el seu treball; és a dir, la implicació amb el treball.
Existeixen circumstàncies objectives lligades al lloc de treball en les quals la jurisprudència ha admès la utilització indistinta del complement de productivitat o del complement específic, com passa amb la nocturnitat o la festivitat. Aquesta caracterització determina la seva inclusió en les pagues extraordinàries quan es configura com a complement específic, com recorda la sentència del TS d’1 octubre de 2020, mentre que no resulta possible integrar-la en les pagues si es caracteritza com a productivitat.
La sentència del TS de 25 de juny de 2025 estableix que la retribució per nocturnitat i festivitat en règim de torns constitueix una retribució fixa i periòdica integrada en el complement específic, havent d’abonar-se també durant vacances i altres absències retribuïdes, quan respon a l’acompliment ordinari del lloc. Per la seva banda, la sentència del TS de 2 d’octubre de 2025, que també citen, es refereix a un supòsit específic relatiu al complement de formació del personal resident, configurat per la seva normativa aplicable com a mínim indisponible integrant de les pagues extraordinàries (el RD 1146/2006, de 6 d’octubre, que regula la relació laboral especial de residència per a la formació d’especialistes en Ciències de la Salut, expressament assenyala que l’ import de cada paga extraordinària serà, com a mínim, d’ una mensualitat del sou i del complement de grau de formació), la qual cosa limita la seva aplicació al present cas.
Hem de precisar que la qualificació d’ un complement no depèn només de la seva denominació formal, sinó de la seva naturalesa i funció que compleix. El complement de productivitat, per la seva pròpia configuració, no es vincula al lloc de treball, té caràcter personal, mancant de caràcter consolidable, com sabem. Fins i tot si s’ utilitza per compensar la realització de funcions de superior categoria, això no determina per si mateix la seva integració en el salari ordinari, podent respondre a necessitats organitzatives o situacions concretes sense alterar la seva naturalesa.
Per tant, perquè procedís la seva inclusió en les pagues extraordinàries, no n’hi ha prou amb acreditar la seva percepció continuada en el temps, sinó que cal que hagi perdut la seva vinculació amb el rendiment o amb circumstàncies específiques (major interès, activitat extraordinària, etc.), passant a retribuir de forma objectiva, fixa i periòdica el lloc que es desenvolupa. Però si el complement continua responent a l’efectiu acompliment de funcions addicionals, a la valoració del rendiment, etc., haurà de mantenir-se la seva naturalesa com a tal complement variable el que exclou la seva integració en les pagues extraordinàries (en cap cas les quanties assignades per complement de productivitat durant un període de temps originaran cap tipus de dret individual respecte a les valoracions o apreciacions corresponents a períodes successius).
En definitiva, respecte a l’exercici 2025 (doncs quant a l’exercici 2024 hauria prescrit, en tot cas, tenint en compte l’article 59.2 del RDLeg 2/2015, de 23 d’octubre, pel qual s’aprova el nou Text Refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors -ET/15-,només procedirà la inclusió del complement en les pagues extraordinàries si s’acredita que presenta caràcter fix, periòdic i estructural. I en absència d’ aquesta acreditació, s’ ha de concloure que conserva la seva naturalesa de complement variable, no integrat en el salari ordinari, sense que procedeixi la seva inclusió en les pagues extraordinàries, per tant.
Conclusions
1a. El complement de productivitat té caràcter personal, variable i no consolidable, vinculat al rendiment o a la major implicació amb el treball, per la qual cosa la seva percepció continuada o la seva utilització per retribuir funcions de superior categoria no determina per si sol la seva integració en el salari ordinari ni la seva inclusió en les pagues extra.
2a. Només procedirà incloure el complement de productivitat en les pagues extraordinàries si s’ acredita que ha perdut la seva naturalesa variable i consisteix en una retribució fixa, periòdica i estructural lligada al lloc que s’ exerceix. En cas contrari, s’ ha de mantenir la seva naturalesa de productivitat, quedant exclòs de la seva integració en les pagues extra.
Font: El Dret Local
