Plantejament
Estic interessat a conèixer la seva opinió sobre les limitacions dels torns de la Policia Local i sobre la possible il·legalitat d’aplicar torns de 12 hores. Agrairia que, si és possible, m’indiquessin la jurisprudència i la doctrina administrativa rellevant al respecte.
Resposta
La qüestió que hem tractat en múltiples consultes, sent una de les més recents: «Poden els agents de policia local fer torns de 12 hores?», en la qual partint de la base que en el cas del personal funcionari, a diferència del personal laboral, no existeix una norma que fixi la durada màxima de la jornada diària o setmanal, no obstant cal tenir en compte la Directiva 2003/88/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 4 de novembre de 2003, relativa a determinats aspectes de l’ordenació del temps de treball, que preveu la seva aplicació tant al sector privat com al públic, preveient en el seu contingut l’existència d’excepcions per a la seva aplicació. L’art. 1.3 de la Directiva 2003/88/CE disposa que:
«3. La present Directiva s’aplicarà a tots els sectors d’activitat, privats i públics, en el sentit de l’art. 2 de la Directiva 89/391/CEE, sense perjudici del que disposen els arts. 14, 17, 18 i 19 de la present Directiva.»
Així doncs, l’al·ludit art. 2 de la Directiva 89/391/CEE, relativa a l’aplicació de mesures per promoure la millora de la seguretat i de la salut dels treballadors en el treball, determina que:
«1. La present Directiva s’aplicarà a tots els sectors d’activitats, públiques o privades (activitats industrials, agrícoles, comercials, administratives, de serveis, educatives, culturals, de lleure, etc.).
- La present Directiva no serà d’aplicació quan s’hi oposin de manera concloent les particularitats inherents a determinades activitats específiques de la funció pública, per exemple, en les forces armades o la policia, o a determinades activitats específiques en els serveis de protecció civil.
En aquest cas, caldrà vetllar perquè la seguretat i la salut dels treballadors quedin assegurades en la mesura del possible, tenint en compte els objectius de la present Directiva.»
D’altra banda, l’art. 3 de la Directiva 2003/88/CE disposa que:
«Els Estats membres adoptaran les mesures necessàries perquè tots els treballadors gaudeixin d’ un període mínim de descans diari d’ 11 hores consecutives en el curs de cada període de 24 hores.»
Així mateix, el seu art. 6 de la Directiva 2003/88/CE manifesta que els Estats membres adoptaran les mesures necessàries perquè, en funció de les necessitats de protecció de la seguretat i de la salut dels treballadors:
«a) es limiti la durada del temps de treball setmanal per mitjà de disposicions legals, reglamentàries o administratives o de convenis col·lectius o acords celebrats entre interlocutors socials;
- b) la durada mitjana del treball no excedeixi de 48 hores, incloses les hores extraordinàries, per cada període de set dies.»
Tanmateix, com diem, la mateixa Directiva 2003/88/CE preveu que hi hagi excepcions (arts. 17 i 18) i això suposa que per a casos com el de serveis destinats a seguretat no s’apliqui de manera íntegra, sent possible establir determinats marges a través de la negociació col·lectiva.
Aquesta qüestió l’hem analitzat en altres consultes, en les quals veiem com l’existència d’excepcions, sent possible, s’ha d’aplicar d’acord amb el previst per la pròpia jurisprudència del TJUE. Per això indicàvem que és cert que la Directiva accepta excepcions, admissibles sempre que puguin assolir-se en virtut de procediments legals o reglamentaris mitjançant convenis o acords entre els interessats, i exigeixen la concessió d’ una protecció o períodes de descans equivalents.
Això ens obliga a veure cada cas concret, i de la mateixa manera que hem manifestat que torns de 16 hores no estan justificats, hem de portar aquí a col·lació l’existència de jurisprudència nacional que avala determinats quadrants i, el que és millor, que ens recorda com s’ha d’aplicar la tantes vegades citada Directiva 2003/88/CE. Així, resulta especialment interessant i en l’àmbit territorial de l’entitat consultant, la sentència del TSJ Múrcia de 8 de març de 2018, en la qual s’accepta com a vàlid un quadrant que preveu un torn de nocturnitat de deu hores, per ser d’aplicació les excepcions dels arts. 17 i 18 de la Directiva 2003/88/CE:
«Pel que en aquest cas, la SALA comparteix el criteri de l’administració Local apel·lant quant a l’aplicació de les excepcions de l’article 17 i 18 de la Directiva, en estar aprovat l’horari de treball, per a una unitat de la policia local de l’Ajuntament de (…) per la Mesa de Negociació col·lectiva, l’Acord de Mesa General de Negociació de 2 de gener de 2014, fins i tot amb caràcter provisional i prorrogat fins a desembre de 2015, que era una Negociació col·lectiva aprovada i acceptada pel recurrent, fins a sol·licitar de forma individual la seva modificació d’horari per escrit de 21 de juny de 2015. Quadrant horari que s’aplica solament en determinades unitats de la Policia Local: atestats, medi ambient, i seguretat ciutadana, i la seva adscripció és voluntària pel que l’actor podria demanar el seu trasllat a una altra unitat on s’apliqui un règim de jornada diferent, i que com assenyala l’administració Local com així han fet alguns policies i se’ls ha concedit.»
Això és, no es discuteix l’ aplicació de la Directiva, sinó que s’ ha d’ aplicar en tota la seva extensió, i això inclou el propi règim d’ excepcions que la mateixa norma contempla. Això fa que en casos com el que ens ocupa, pel tipus de serveis i l’existència de negociació i l’adequat règim compensatori, pugui no existir un torn amb les mateixes hores que preveu, per exemple, l’article 8 de la Directiva sobre «Durada del treball nocturn».
En definitiva, essent clar que és aplicable la Directiva, s’ ha d’ estudiar si per al supòsit de l’ entitat consultant la distribució de descansos i de torns pot vulnerar els drets dels empleats i si es justifica l’ existència de l’ excepcionalitat a la seva aplicació en els termes que hem exposat.
Una vegada assenyalat tot l’ anterior, entenem a priori, que establir torns de 12 hores diàries, si són amb caràcter anual, vulnera clarament la Directiva, ja que estaríem superant clarament tant la durada màxima de la jornada diària, com la setmanal, ja que, encara que no ens han donat el detall concret, si partim de la base de cinc dies a la setmana, serien jornades de 60 hores setmanals; el que no entenem defensable ni justificable quant «a l’estrictament necessari per salvaguardar els interessos que justifiquen la seva existència», és a dir, no es tracta de situacions puntuals o d’emergència -que és pel que sembla que estableix les excepcions la Directiva-, sinó d’un horari habitual que, a més, considerem pot minvar la qualitat del servei i que no garanteix la seguretat i salut dels treballadors.
A major abundament, cal tenir en compte que qualsevol empleat, màxim funcionaris de la policia local, han d’estar en condicions òptimes en la prestació del servei, tenint en compte el maneig d’armes de foc, conducció de vehicles d’emergències, situacions de perill i/o gravetat, que precisen la total atenció i condició física del Policia, el que es fa molt difícil després de jornades de 60 hores setmanals, si és el cas, per la qual cosa, llevat d’ excepcions puntuals, han de tenir en compte el límit de les 48 hores setmanals.
Conclusions
1a. A diferència del personal laboral, no existeix una regulació de la jornada màxima de la jornada diària o setmanal del personal funcionari.
2a. Cal tenir en compte la Directiva 2003/88/CE, que preveu la seva aplicació tant al sector privat com al públic, així com l’existència d’excepcions per a la seva aplicació. En aquesta Directiva s’ estableixen temps màxims diaris i setmanals, essent aquest últim el de 48 hores a la setmana, incloses les extraordinàries.
3a. Entenem que establir torns de 12 hores diàries, si són amb caràcter anual, vulnera la Directiva, ja que s’estaria superant tant la durada màxima de la jornada diària com la setmanal, ja que, encara que no ens han donat el detall concret, si partim de la base de cinc dies a la setmana, serien jornades de 60 hores setmanals; la qual cosa no entenem defensable ni justificable quant a «l’estrictament necessari per salvaguardar els interessos que justifiquen la seva existència», és a dir, no es tracta de situacions puntuals o d’emergència -que és pel que sembla que estableix les excepcions la Directiva-, sinó d’un horari habitual que, a més, considerem pot minvar la qualitat del servei i que no garanteix la seguretat i salut dels treballadors.
4a. Cal tenir en compte que qualsevol empleat, màxim funcionaris de la Policia Local, han d’estar en condicions òptimes en la prestació del servei, són un cos armat, realitzen conducció de vehicles d’emergències, atenen situacions de perill i/o gravetat, les quals precisen la total atenció i condició física del funcionari, la qual cosa es fa molt difícil després de jornades d’almenys 60 hores setmanals, si és el cas, per la qual cosa llevat d’ excepcions puntuals, han de tenir en compte el límit de les 48 hores setmanals.
Font: El Dret Local
