Plantejament
Se’ns dona el cas que una persona aprova pel procés d’estabilització una plaça de tècnic de cures auxiliars, que la tenim catalogada com a personal laboral.
Aquesta persona ha aprovat una altra plaça en la Conselleria de Sanitat i pretén ser nomenada i posteriorment sol·licitar l’excedència per incompatibilitat.
Com s’incorporarà com a personal laboral a la nostra entitat, entenem que no procedeix concedir aquesta excedència perquè l’ET/15 no regula aquestes excedències, ni en el conveni col·lectiu els resulta d’aplicació.
En cas de ser personal estatutari a la Conselleria, ¿consideren que es pot atorgar aquesta excedència?
O amb caràcter residual, ¿consideren que existeix alguna manera o règim aplicable per concedir l’excedència que demana?
Resposta
Primerament, l’excedència per incompatibilitat es troba regulada en l’article 10 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del Personal al servei de les Administracions Públiques -LIPAP- de la següent manera:
«Els qui accedeixin per qualsevol títol a un nou lloc del sector públic que d’ acord amb aquesta llei resulti incompatible amb el que vinguessin desenvolupant, hauran d’ optar per un d’ ells dins del termini de presa de possessió.
A falta d’ opció en el termini assenyalat s’ entendrà que opten pel nou lloc, passant a la situació d’ excedència voluntària en els que vinguessin desenvolupant.
Si es tractés de llocs susceptibles de compatibilitat, prèvia autorització, l’ hauran d’ instar en els deu primers dies de l’ esmentat termini de presa de possessió, entenent-se aquest prorrogat en tant recau resolució«.
Com concloem, entre d’altres, en la consulta «Excedència per incompatibilitat de funcionària de carrera de l’ajuntament per continuar com a interina», de la literalitat de l’art. conseqüència de l’ accés a un nou lloc en el sector públic, sense que es diferenciï el tipus de relació o la temporalitat de la mateixa.
A més, indica l’ art. 2.1.c) de la LIPAP, quant al seu àmbit d’ aplicació:
«1. Aquesta Llei és aplicable a:
- c) El personal al servei de les Corporacions Locals i dels Organismes d’ elles dependents.«
Això és, com indiquem en multitud de consultes, entre d’altres, l‘Extremadura. Excedència per incompatibilitat de personal laboral», no hi ha dubte que en l’ àmbit d’ aplicació de l’ esmentada norma es troba el personal laboral de les administracions locals d’ acord amb el seu art. 2 de la LIPAP.
Referent a això, la sentència del TSJ Galícia de 4 de juliol de 2012 manifesta que:
«La Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats, és normativa bàsica amb abast general, i quan fixa l’obligació d’opció entre places o llocs incompatibles ho fa com a tècnica per resoldre una situació d’incompatibilitat per a l’acompliment simultani dels mateixos. Quant a norma prohibitiva, que afecta el dret a l’ acompliment de treball o ocupació, ha de ser objecte d’ interpretació restrictiva, especialment quan la incompatibilitat material se salva amb el deure de l’ afectat d’ optar lliurement entre ambdues places o llocs sense necessitat d’ imposar la mesura més àmplia i desproporcionada d’ imposar la renúncia irreversible a la plaça obtinguda.»
Per tot l’exposat, considerem que és possible que la persona que ha aprovat pel procés d’estabilització una plaça de tècnic de cures auxiliars per incompatibilitat per haver aprovat una altra plaça en la Conselleria de Sanitat. És a dir, tot i que aquest tipus d’excedència no es reguli en el conveni col·lectiu ni en el RDLeg 2/2015, de 23 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors –ET/15-, sí que resulta d’aplicació al personal laboral per aplicació bàsica de la LIPAP.
Conclusions
1a. L’ excedència per incompatibilitat es regula en l’ art. 10 de la LIPAP.
2a. Aquesta norma també resulta d’ aplicació al personal laboral al servei de les administracions públiques de conformitat amb l’ art. 2 de la LIPAP.
3a. En conclusió, encara que no es contempli en el conveni col·lectiu d’aplicació ni en l’ET/15, sí que és possible que sol·liciti l’excedència per incompatibilitat per resultar-li d’aplicació.
Font: El Dret Local
