El Consell de Ministres ha aprovat l’Acord pel qual es fixen els objectius d’estabilitat i el sostre de despesa no financera per a les Administracions Públiques en el període 2024-2026, una etapa marcada pel retorn de les regles fiscals, suspeses amb motiu de la pandèmia de coronavirus i posteriorment per l’impacte de la guerra a Ucraïna.
El sostre de despesa se situarà en 199.120 milions d’euros, un 0,5% més que el 2023. Mentre que el dèficit del conjunt de les Administracions serà del 3% el 2024, el 2,7% el 2025 i del 2,5% el 2026. Unes xifres que formen part d’una estratègia fiscal prudent que garanteix un procés de consolidació fiscal compatible amb el procés de recuperació i creixement econòmic.
Aquest Acord és un pas clau per elaborar els Pressupostos Generals de l’Estat 2024, l’aprovació dels quals es preveu per al primer trimestre del pròxim any ja que no han pogut presentar-se abans a causa del calendari electoral i el posterior procés d’investidura.
Uns comptes públics que perseguiran l’ estabilitat pressupostària i la sostenibilitat de les finances públiques en plena desactivació de la clàusula de salvaguarda de la Unió Europea.
Aquesta situació porta a una nova realitat fiscal, en la qual l’aposta per continuar reduint el dèficit públic no impedirà que se segueixin impulsant mesures focalitzades en els col·lectius més vulnerables i en benefici de la majoria social del país. Un escenari avalat per les dades, després que Espanya hagi reduït en dos anys el seu dèficit a més de la meitat, en passar del 10,1% del 2020 al 4,7% del 2022.
En total, prop de 50.000 milions de reducció de dèficit, alhora que es desplegava un ambiciós escut social i s’incrementava el finançament de polítiques socials. Per la qual cosa se seguirà la línia d’ anteriors exercicis de reforçar l’ Estat del Benestar alhora que es redueix el dèficit públic.
Sota aquestes premisses s’ha dissenyat aquest nou límit de despesa no financera, que sense l’aportació dels fons europeus se situarà, a nivell ‘nacional’, en 189.215 milions d’euros, un 9,3% més que el de 2023, que a més va comptar amb una aportació major del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i del Fons React-EU. Això suposa que el Govern segueix apostant per incrementar les seves inversions al marge de les ajudes europees.
Objectius de dèficit
Davant el cessament d’aquesta situació d’excepcionalitat i la tornada de les regles fiscals el 2024, el Govern ha disposat una senda que permetrà perseverar en la consolidació fiscal, alhora que es garanteixen les polítiques públiques. L’objectiu del 3% per al conjunt de les Administracions en aquest mateix exercici s’assolirà amb un major esforç de l’Administració Central a canvi de flexibilitzar la senda per a les Comunitats Autònomes (CCAA) i les Entitats Locals (EELL).
En el cas del subsector de les autonomies, tal com es va acordar en el Consell de Política Fiscal i Financera, s’ha establert un objectiu del 0,1% per al 2024, deixant enrere l’equilibri pressupostari recollit en el Programa d’Estabilitat d’abril. Per al 2025 i 2026, les CCAA buscaran l’ equilibri pressupostari, dotant-les així d’ un major marge, atès que abans havien d’ assolir un superàvit del 0,1%. El que permetrà que desenvolupin l’Estat del Benestar.
Per a les Entitats Locals s’ha obrat de la mateixa manera, buscant ajudar-les amb més recursos perquè ofereixin una millor atenció al ciutadà. Com es va acordar a la Comissió Nacional d’Administració Local (CNAL), els ajuntaments i altres ens locals ja no hauran d’assolir un superàvit del 0,2% el 2024 i se situaran en l’equilibri pressupostari. El 2025 i el 2026 també es faciliten els objectius, on es deixa enrere el superàvit i es passa a l’equilibri pressupostari.
| 2024 | 2025 | 2026 | |
| Administració central | -2,7 | -2,6 | -2,5 |
| Comunitats Autònomes | -0,1 | 0,0 | 0,0 |
| Entitats Locals | 0,0 | 0,0 | 0,0 |
| Seguretat Social | -0,2 | -0,1 | -0,0 |
| Total Administracions Públiques | -3,0 | -2.7 | -2,5 |
L’Administració Central tornarà a assumir un major cost en la reducció del dèficit, com ja va fer durant la pandèmia. D’ aquesta manera modifica la seva senda d’ una manera exigent perquè els altres subsectors tinguin més capacitat per enfortir les polítiques públiques que ofereixen una atenció directa en educació, sanitat o dependència al ciutadà. Això implica passar del 3% contemplat en el Programa d’Estabilitat per al 2024 a un 2,7%. El 2025 es continuarà reduint el dèficit fins al 2,6%, i el 2026 s’arribarà al 2,5%. Una reducció l’any vinent de quatre dècimes davant les dues de les CCAA o el manteniment en equilibri de les EELL.
Majors recursos de la història
Aquest disseny marcat pel major alleujament per a les autonomies i els ajuntaments es complementa amb què ambdues administracions disposaran dels majors recursos de la seva història a través del sistema de finançament. Com ja es va acordar en el Consell de Política Fiscal, les CCAA rebran 154.467 milions d’euros, un 14,9% més que es tradueix en un increment de 20.000 milions sobre 2023, que ja va ser un altre any de rècord. El mateix succeirà per a les EELL, que obtindran 28.557 milions del sistema de finançament. Una xifra que creix un 22,6% respecte al muntant destinat per a aquest subsector el 2023.
Objectius de deute
L’Acord del Consell de Ministres inclou els objectius de deute públic per al període 2024-2026. Un àmbit en el qual Espanya també ha destacat, per la constant reducció de la mateixa que va permetre recuperar el PIB prepandèmia el 2022 i rebaixar el deute fins al 111,6%. El que permet avançar al 2023 la reducció per sota del 110%. Amb aquesta base, el 2024 continuarà aquesta reducció fins al 106,3% del PIB el 2024, el 105,4% el 2025 i el 104,4% el 2026. Xifres que són gairebé tres punts menys el 2024 i el 2025 i altres dos menys el 2026 respecte al recollit en el Programa d’Estabilitat d’abril.
Per subsectors, les Comunitats Autònomes situaran el seu deute en el 21,7% el 2024, en el 21% el 2025 i en un 20,3% el 2026. Les Entitats Locals arribaran a l’1,4% el 2024 i a l’1,3% tant el 2025 com el 2026.
Pla de Reequilibri
Al costat de l’anterior, el Consell de Ministres ha aprovat un Pla de Reequilibri en el qual corregeixen les desviacions pressupostàries que es van produir per l’escenari excepcional dels últims anys, amb la suspensió de les regles fiscals després de l’esclat de la pandèmia de coronavirus. Enmig d’aquest escenari, es va produir la invasió de Rússia a Ucraïna, que va provocar una crisi energètica i un increment de la inflació i el cost de la vida, pel qual el Govern va aprovar mesures d’alleujament per a la població i les empreses per 47.000 milions d’euros.
El document recull l’evolució de les finances públiques des d’aquesta activació de la clàusula de salvaguarda fins a l’actualitat, i s’hi recull la senda de consolidació fiscal que es va incloure en el Programa d’Estabilitat a l’abril. Una direcció que es va reiterar en el Pla Pressupostari remès a l’octubre, que va rebre el suport de la Comissió Europea. El Pla, que es remetrà a les Corts Generals, recull així l’estratègia per assegurar l’estabilitat pressupostària i la sostenibilitat financera del deute espanyol, tal com marca la Llei d’Estabilitat Pressupostària.
