Plantejament
Té la condició d’interessat en un procediment de restabliment de la legalitat la persona que ha posat en coneixement de l’ajuntament els fets? Hem de donar-li còpia de l’expedient?
Resposta
La denúncia és un acte d’un particular que posa en coneixement de l’Administració una sèrie de fets que poden constituir una il·legalitat i, conseqüentment, donar lloc a la iniciació d’un determinat procediment administratiu, però aquest no s’inicia a instàncies d’aquest interessat -que no ostenta tal condició-, sinó incoat d’ofici per aquesta, doncs és la decisió de l’ òrgan administratiu, en suma, la que produeix aquesta actuació, al marge que aquesta s’ hagi adoptat com a conseqüència de les manifestacions de l’ esmentat denunciant.
Aquesta consideració queda plasmada en l’ art. 62.1 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques -LPACAP- (EDL 2015/166690), que defineix la denúncia com «l’acte pel qual qualsevol persona, en compliment o no d’una obligació legal, posa en coneixement d’un òrgan administratiu l’existència d’un determinat fet que pogués justificar la iniciació d’ofici d’un procediment administratiu».
És a dir, la denúncia d’un tercer no imposa a l’Administració l’obligació d’incoar expedient a instància de part, tot i que sí que pot provocar l’impuls de la seva activitat investigadora, de la qual es pot deduir la seva iniciació quan aquesta consideri que existeixen indicis de la comissió d’acte il·lícit, motiu pel qual les figures d’interessat i denunciant no són iguals ni, conseqüentment, gaudeixen dels mateixos drets en el si del procediment administratiu, com així es recull expressament en l’ art. 62.5 LPACAP, que determina que «La presentació d’una denúncia no confereix, per si sola, la condició d’interessat en el procediment».
En aquest sentit, la Sentència del TS de 16 de desembre de 1992 (EDJ 1992/1249), defineix la denúncia en els termes següents:
«La denúncia és una simple participació de coneixement a l’òrgan (sigui administratiu o judicial) perquè, si s’escau, aquest insti «d’ofici» un procediment, de manera que el denunciant no té aquella condició de part processal o procedimental que té qui exercita l’acció popular. Així es desprèn de l’ art. 68 LPA, encara en vigor, i de l’ art. 69 LRJAP, ambdós coincidents en què la denúncia és un dels modes d’ iniciació d’ ofici dels procediments administratius.»
Ara bé, en algunes matèries, com és el cas d’ urbanisme, d’ acord amb l’ art. 62 del RDLeg 7/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei de Sòl i Rehabilitació Urbana -TRLSRU- (EDL 2015/188203), aquestes previsions s’han de posar en contacte amb l’anomenada acció pública. L’ acció pública comprèn la legitimació a ella inherent per a la restauració de la legalitat urbanística trencada, i es configura per tant com un dret que permet acudir als òrgans administratius i jurisdiccionals a qualsevol persona física o jurídica per demandar la correcta aplicació del Dret i l’ actuació corresponent en cas d’ inactivitat, degut al fort component d’ interès públic que es tanca en l’ activitat urbanística de les diferents Administracions Públiques, i que justifica aquella possibilitat que qualsevol pugui demandar la tutela de l’ interès general. Es tracta, per tant, de protegir la legalitat urbanística que, al seu torn, tutela l’ interès general en matèria urbanística. Aquesta conclusió es pot extreure de la Sentència del TS de 25 de juny de 2001 (EDJ 2001/25443), quan assenyala que:
«ha de quedar clar que el simple interès pel respecte de la legalitat obre a qualsevol l’ acció en la matèria estrictament urbanística».
Es reconeix, per tant, a qualsevol ciutadà dret a exercir l’ acció pública per fer respectar les determinacions de l’ ordenació urbanística, podent iniciar-se per tant a instància de part el procediment de restauració de la legalitat urbanística, amb el dret a obtenir de l’ Administració una resposta motivada, sense necessitat de demostrar un interès legítim concret ni d’ afegir la titularitat de cap interès legitimador.
L’ anterior s’ ha de posar en relació amb el que disposa l’ art. 105.b) de la Constitució -CE- (EDL 1978/3879) i l’art. 13.d) LPACAP, precepte que reconeix el dret a l’accés a la informació pública, arxius i registres, d’acord amb el que preveu la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern -LT- (EDL 2013/232606).
De conformitat amb l’ art. 15 LT, el dret d’ accés podrà ser concedit quan la informació demanada no contingués dades especialment protegides prèvia ponderació suficientment raonada de l’ interès públic en la divulgació de la informació i els drets dels afectats les dades dels quals apareguin en la informació demanada, en particular el seu dret fonamental a la protecció de dades de caràcter personal. Si bé:
«4. No serà aplicable el que estableixen els apartats anteriors si l’accés s’efectua prèvia dissociació de les dades de caràcter personal de manera que s’impedeixi la identificació de les persones afectades.»
En conseqüència, de l’ anàlisi de la normativa general de procediment administratiu comú, la LT i els diferents pronunciaments judicials al respecte, considerem que el tercer denunciant té dret a obtenir de l’ ajuntament del nostre consultant una resposta motivada a la seva petició d’ informació sobre l’ inici o no de les actuacions de restauració urbanística, sense necessitat d’ acreditar un altre interès legítim que no sigui l’ acció pública en aquesta matèria, si bé, això per si mateix no li confereix la condició d’ interessat en l’ expedient de restauració i per tant manca dels drets d’ aquests assenyalats en l’ art. 53.1.a) LPACAP, concretament, «dret a accedir i a obtenir còpia dels documents continguts en els esmentats procediments».
D’ altra banda, el dret d’ accés i a obtenir les còpies demanades s’ ha de conciliar amb la normativa de protecció de dades, ja que la documentació que obra en poder de l’ Administració conté informació el tractament i cessió de la qual està subjecta a límits legals. El Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell , de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE -RGPD- (EDL 2016/48900), s’ha incorporat a l’ordenament intern mitjançant la LO 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals -LOPD- (EDL 2018/128249), sense que es vegi modificada l’obligació de confidencialitat per part dels responsables i encarregats municipals del tractament de dades així com totes les persones que intervinguin en qualsevol fase del procediment de maneig i custòdia de les dades.
La LT restringeix l’ accés a les dades personals essent precís, bé el consentiment del titular, bé la prèvia dissociació de les dades de caràcter personal.
D’ aquesta manera, l’ ajuntament no té obligació d’ expedir al denunciant còpia de l’ expedient, essent suficient amb informar el denunciant de les actuacions obrants en l’ expedient de restauració urbanística i si hagués d’ expedir puntualment algun document en concret, ha de primar el dret a la protecció de dades de caràcter personal dels denunciats, per la qual cosa l’ ajuntament ha de, bé recaptar consentiment exprés dels titulars, bé dissociar les dades personals.
Per ampliar el contingut del que s’ ha exposat pot examinar el nostre consultant, entre d’ altres, les següents consultes que obren a la nostra base de dades:
– Denúncia de particular: li concedeix el caràcter d’interessat en el procediment administratiu? (EDE 2008/103223).
– Comunitat Valenciana. Expedient d’informació reservada obert a funcionari local per denúncia d’un ciutadà: té dret el denunciant a accedir-hi? (EDE 2019/593311).
– Està obligat l’Ajuntament a facilitar les dades personals del denunciant al denunciat? (EDE 2017/509344).
Conclusions
1a. La formulació d’ una denúncia en un expedient de restauració urbanística no confereix al denunciant la condició d’ interessat en l’ expedient i per tant manca dels drets d’ aquests assenyalats en l’ art. 53.1.a) LPACAP, concretament, «dret a accedir i a obtenir còpia dels documents continguts en els esmentats procediments».
2a. D’ aquesta manera, l’ ajuntament no té obligació d’ expedir al denunciant còpia de l’ expedient, essent suficient amb informar el denunciant de les actuacions obrants en l’ expedient de restauració urbanística.
3a. Si s’ acordés expedir puntualment algun document en concret a l’ empara de la LT, ha de primar el dret a la protecció de dades de caràcter personal dels denunciats, per la qual cosa l’ ajuntament ha de, bé recaptar consentiment exprés dels titulars, bé dissociar les dades personals.
Font: El Dret Local
