Plantejament
Es dona la circumstància que diversos empleats municipals, tots personal laboral, estan reclamant que se’ls retribueixi per exercir majors funcions. Aquestes funcions no consten per escrit, sinó que de paraula per part del regidor d’ àrea se les han encomanat. L’ òrgan interventor desconeix la realitat d’ aquests encàrrecs.
Partim de la base que no existeix RPT. No hi ha una definició del lloc de treball ni les seves funcions. Els regidors són els que indiquen a determinat personal la realització d’ aquestes funcions. Sense fiscalització prèvia. No existeix ni providència ni decret d’ assumpció de funcions.
Se’ls ha de retribuir? Què caldria, pel que fa a documentació, per poder fiscalitzar favorable, ja que no hi ha ordre «expressa»?
Resposta
Tractant-se de personal laboral, l’ art. 27 del DLeg 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic -TREBEP- (EDL 2015/187164) estableix que «Les retribucions del personal laboral es determinaran d’acord amb la legislació laboral, el conveni col·lectiu que sigui aplicable i el contracte de treball, respectant en tot cas l’establert a l’article 21 del present Estatut.»
Si partim de la consideració d’una equiparació de l’esquema retributiu del personal laboral amb el del personal funcionari, el seu règim jurídic es troba en la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de Bases del Règim Local -LRBRL- (EDL 1985/8184), el RDLeg 781/1986, de 18 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de disposicions vigents en matèria de règim local -TRRL- (EDL 1986/10220), i en el RD 861/1986, de 25 d’abril, pel qual s’estableix el Règim de les Retribucions dels funcionaris d’Administració Local (EDL 1986/10220); i a més en el TREBEP i disposicions de desenvolupament estatals que siguin d’ aplicació amb caràcter supletori.
És l’ art. 93 LRBRL el que distingeix entre retribucions bàsiques i retribucions complementàries. Aquestes últimes, segons l’ art. 22.3 TREBEP són les que retribueixen les característiques especials dels llocs de treball, la carrera professional o l’ acompliment, rendiment o resultats assolits pel funcionari.
Disposa l’ art. — 24 TREBEP que la quantia i estructura de les retribucions complementàries dels funcionaris s’ establiran per les corresponents Lleis de cada Administració Pública atenent els factors següents:
- a) La progressió assolida pel funcionari dins del sistema de carrera administrativa.
- b) L’ especial dificultat tècnica, responsabilitat, dedicació, incompatibilitat exigible per a l’ acompliment de determinats llocs de treball o les condicions en què es desenvolupa el treball.
- c) El grau d’ interès, iniciativa o esforç amb què el funcionari exerceix el seu treball i el rendiment o resultats obtinguts.
- d) Els serveis extraordinaris prestats fora de la jornada normal de treball.
Es tracta en el present cas d’ una reclamació de cert personal laboral perquè se’ ls retribueixi per exercir majors funcions, si bé aquestes no consten per escrit i se’ n desconeix la realitat. A més, segons s’indica, no es disposa de Relació de Llocs de Treball (RPT) ni definició dels llocs ni les seves funcions.
De conformitat amb els antecedents exposats, opinem que, si no es disposa de RLT o catàleg de llocs en el qual constin les funcions de cadascun d’ells, resultarà de difícil justificació l’establiment de cap complement retributiu, ja que a més aquestes «majors» funcions responen a ordres verbals dels regidors, sense fiscalització ni cap resolució.
Igualment entenem que encara que s’ assumeixin majors funcions per part dels treballadors, no necessàriament s’ ha de retribuir per això als mateixos. Penseu que es tracti, per exemple, de noves funcions que resulten necessàries pel contingut dels llocs de treball però que són pròpies i ajustades a la categoria professional del treballador; en aquest cas, únicament hi hauria la seva retribució via gratificacions extraordinàries si l’ acompliment de les mateixes obliga a realitzar el treball fora de la jornada ordinària de treball.
Les possibles opcions de retribució passarien, al nostre judici, per la modificació o actualització del complement específic dels llocs, prèvia anàlisi dels mateixos, tot això en els termes del RD 861/1986, l’art del qual. — 4 regula el mateix, el qual està destinat a retribuir les condicions particulars d’ alguns llocs de treball en atenció a la seva especial dificultat tècnica, dedicació, incompatibilitat, responsabilitat, perillositat o penositat. Segons aquest article:
«2. L’establiment o modificació del complement específic exigirà, amb caràcter previ, que per la Corporació s’efectuï una valoració del lloc de treball atenent les circumstàncies expressades en el núm. 1 d’aquest article.»
En conseqüència, el concepte retributiu idoni i possible per abonar aquesta dificultat tècnica, dedicació o responsabilitat que suposa per a un treballador la realització de majors funcions seria el complement específic, el qual, com hem vist, exigeix una prèvia valoració del lloc atenent les circumstàncies concurrents.
Com a alternativa, es podria valorar utilitzar el complement de productivitat, el qual, segons l’ art. 5 del RD 861/1986, està destinat a retribuir l’especial rendiment, l’activitat extraordinària i l’interès i iniciativa amb què el funcionari desenvolupa el seu treball.
L’ apreciació de la productivitat s’ ha de realitzar en funció de circumstàncies objectives relacionades directament amb l’ acompliment del lloc de treball i objectius assignats a aquest, i en cap cas les quanties assignades per complement de productivitat durant un període de temps poden originar cap tipus de dret individual respecte a les valoracions o apreciacions corresponents a períodes successius.
És el ple de cada corporació el que ha de determinar en el pressupost la quantitat global destinada a l’assignació de complement de productivitat als funcionaris dins dels límits màxims assenyalats en el mateix RD 861/1986, corresponent:
«.. a l’Alcalde o al President de la Corporació la distribució d’aquesta quantia entre els diferents programes o àrees i l’assignació individual del complement de productivitat, amb subjecció als criteris que en el seu cas hagi establert el Ple, sense perjudici de les delegacions que pugui conferir conforme a l’establert en la Llei 7/1985, de 2 d’ abril.»
En tot cas, insistim en la no procedència de reconeixement retributiu si no es justifiquen els extrems exposats, justificació que haurà de consistir, com a mínim, en un informe de la persona responsable de l’ àrea o departament en el qual quedin explicades aquestes «majors» funcions realitzades, així com la seva efectiva realització, amb les comprovacions que es considerin oportunes.
Recomanem finalment la lectura de les consultes següents:
– Comunitat Valenciana. Modificació del complement específic de treballador laboral de l’ajuntament a l’empara del II Acord marc entre la FVMP i organitzacions sindicals (EDE 2022/526990).
– Nova valoració dels factors del complement específic de llocs del cos de Policia Local: possibilitat d’integració del complement de productivitat en l’específic (EDE 2020/603317).
– El legal abonar a un Auxiliar administratiu de l’Ajuntament un complement compensatori dins del complement específic per realització de funcions pròpies d’Administratiu? (EDE 2020/561257).
– Procediment per a la modificació del complement específic d’un lloc a la RLT municipal (EDE 2017/512311).
Conclusions
1a. Opinem que, si no es disposa de RLT o catàleg de llocs en el qual constin les funcions de cadascun d’ells, resultarà de difícil justificació l’establiment de cap complement retributiu, ja que a més aquestes «majors» funcions responen a ordres verbals dels regidors, sense cap fiscalització ni resolució, considerant que encara que s’assumeixin majors funcions per part dels treballadors, no necessàriament s’ ha de retribuir per això.
2a. Les possibles opcions de retribució passarien, al nostre judici, per la modificació o actualització del complement específic dels llocs (o concepte retributiu equivalent), prèvia anàlisi dels mateixos, o bé utilitzar el complement de productivitat, si bé en ambdós casos hauran d’acompanyar-se elements objectius que serveixin de justificació i acreditació d’aquestes «majors» funcions realitzades.
Font: El Dret Local
