Plantejament
Per aquest ajuntament es va contractar el subministrament de gasoli de calefacció per un termini inicial de dos anys prorrogable per un any més. Sobre això, el plec de clàusules administrativa que regeix el contracte determina:
“La pròrroga s’ acordarà, si s’ escau, per l’ òrgan de contractació, i serà obligatòria per a l’ empresari sempre que el seu preavís es produeixi almenys amb dos mesos d’ antelació a la finalització del termini de durada del contracte.”
El termini de durada inicial del contracte expira el dia 21 de març de 2023, i l’ajuntament no contempla acordar la seva pròrroga en haver constatat que el pressupost màxim previst no és suficient per fer front a les necessitats municipals, per la qual cosa es tramitarà una nova contractació.
Davant d’ això, ens plantegem si cal comunicar de forma expressa a l’ adjudicatari que no es prorrogarà el contracte, i si així fos si s’ ha de fer mitjançant resolució de l’ òrgan de contractació susceptible de recurs.
Resposta
L’article 29.2 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic -LCSP 2017- s’indica que la pròrroga d’un contracte s’ha d’acordar per l’òrgan de contractació, sent obligatòria per a l’empresari, sempre que el seu preavís es produeixi almenys amb dos mesos d’antelació a la finalització del termini de durada del contracte, si el contracte té una durada major a dos mesos, llevat que en el plec que regeixi el contracte se n’ estableixi un de més gran. Així mateix, s’ indica que en cap cas podrà produir-se la pròrroga pel consentiment tàcit de les parts.
Per tant, correspon a l’ òrgan de contractació acordar les pròrrogues del contracte, sempre que estiguin previstes en el plec, com és el cas, i si les pròrrogues no s’ acorden i s’ exhaureix el termini de vigència del contracte, aquest s’ extingirà a tots els efectes.
Atès que el termini de vigència del contracte està estipulat en el mateix no existeix cap obligació de comunicació expressa a l’ adjudicatari que finalitza el contracte, més enllà que l’ òrgan de contractació pugui considerar convenient l’ esmentada comunicació a efectes operatius.
Addicionalment, tenint en compte que la fi del termini fixat en un contracte no és, en cap cas, susceptible de recurs, no cal que s’ emeti una resolució al respecte. Com s’ ha indicat, la comunicació de la fi del termini de vigència del contracte és únicament un tràmit que l’ òrgan de contractació pot considerar, segons les circumstàncies, convenient a efectes operatius, res més. El termini ja està fixat en els plecs rectors de la contractació i en el contracte signat per ambdues parts que l’ han de conèixer perfectament.
Conclusions
1a. El termini de vigència d’ un contracte hi està fixat i, per tant, és conegut pel contractista. Si les prorrogues no s’ acorden expressament el contracte s’ extingeix automàticament en finalitzar aquest termini.
2a. Les pròrrogues han de ser acordades, formalitzades i comunicades expressament, però la fi del termini de vigència d’ un contracte no requereix de comunicació expressa, que podrà realitzar-se amb fins operatius si l’ òrgan de contractació ho considera convenient.
3a. La comunicació de finalització de contracte, si es decideix fer, no és una resolució de l’ òrgan de contractació, és una simple comunicació administrativa que no és objecte de recurs.
Font: El Dret Local