Plantejament
Un ajuntament va convocar 21 places de TAG amb la següent redacció literal:
«Convocar proves selectives pel sistema d’oposició, torn lliure, per cobrir 21 places vacants de tècnic d’administració general a la plantilla de funcionaris d’aquest Ajuntament, pertanyents a l’escala d’Administració General, subescala tècnica, grup A, subgrup A1, pressupostades.
D’aquestes, 4 places corresponen a l’oferta pública d’ocupació per a l’any 2022 (Diari Oficial de ____ núm. ____, de 31 de desembre de 2022), 14 places corresponen a la taxa específica de l’oferta pública d’ocupació per a l’any 2023 (Diari Oficial de ____ núm. ____, de 2 de desembre de 2023) i 3 places corresponen a l’oferta pública d’ocupació de l’any 2024 (Diari Oficial de ____ núm. ____, de l’11 de juliol de 2024).
Finalment, només 9 persones van superar el procés de selecció i l’ajuntament té la intenció d’oferir només 9 de les 21 places.
Les bases no contenien cap disposició en aquest sentit per al cas que s’aprovessin menys persones que places convocades. Cal tenir en compte que això també és un avantatge per al personal interí la plaça del qual no s’oferirà, en comparació amb aquells la plaça dels quals sí que s’oferirà.
És correcta l’actuació de l’ajuntament d’oferir només 9 places quan les 21 estan pressupostades? Tingueu en compte que, un cop s’ha assignat una destinació, heu de romandre al departament escollit durant dos anys abans de poder triar una altra destinació.
Resposta
Des del nostre punt de vista, cal diferenciar dues qüestions: d’una banda, el nombre de places que es poden cobrir i, de l’altra, les places específiques que s’han d’oferir a aquells que han superat el procés de selecció.
En aquest sentit, el nombre de places convocades actua com un límit màxim de places a cobrir (ningú pot ser nomenat si supera aquest nombre), però no com un mandat per cobrir-les totes. És jurisprudència consolidada del Tribunal Suprem que l’òrgan de selecció no pot proposar el nomenament d’un nombre superior al de places convocades, però no a l’inrevés; és a dir, si el nombre de candidats adequats és inferior, simplement es produeix el que s’anomena «vacants». Així, per exemple, la sentència del Tribunal Suprem del 29 de març de 2012, en què es va rebutjar la pretensió de la recurrent de ser considerada aprovada en el procés de selecció, ja que la seva puntuació real no supera la de l’última aprovada ajustada al nombre de places convocades. Només aquest raonament és compatible amb els principis d’igualtat, mèrit i capacitat que guien l’accés a la funció pública (art. 103.3 CE i art. 55 del RDLeg 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic -TREBEP-), ja que l’Administració no pot nomenar un funcionari de carrera que no hagi acreditat, superant les proves, que tingui el nivell d’aptitud requerit.
D’altra banda, el fet que les 21 places estiguin «pressupostades» només significa que hi ha un crèdit habilitant per, si escau, procedir al nomenament; és a dir, no fa que aquesta dotació sigui una obligació de despesa ni un dret dels aspirants a cobrir totes les places. El crèdit pressupostari permet cobrir-ho, però no és un mandat de resultat. Així, les 12 places vacants romandran vacants a la plantilla i hauran de ser, quan correspongui, objecte d’una nova convocatòria (dins de la mateixa OPO, si els terminis d’execució de la taxa de reposició ho permeten, o a través d’una nova OPO), respectant sempre els terminis màxims per a l’execució de l’oferta pública d’ocupació establerts en la normativa pressupostària i el TREBEP.
Tanmateix, l’aspecte més sensible de la consulta realitzada fa referència a quines places i llocs concrets s’han d’oferir, ja que, òbviament, cada treballador interí sap si la seva plaça o lloc es troba entre aquestes 9.
Cal recordar la jurisprudència establerta del TJUE sobre l’abús de l’ocupació temporal, basada en la Directiva 1999/70/CE del Consell, de 28 de juny de 1999, relativa a l’Acord marc de la CES, la UNICE i el CEEP sobre el treball de durada determinada, que va donar lloc per primera vegada al Reial decret llei 14/2021, de 6 de juliol, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública.
Des del nostre punt de vista, el més ajustat a dret és oferir, en primer lloc, les places ocupades pels treballadors temporals perquè, precisament, la legislació actual pretén prevenir l’abús de l’ocupació temporal.
D’aquesta manera, per evitar complicacions i litigis posteriors, la selecció de les 9 places a cobrir s’hauria de fer mitjançant un acord exprés i raonat que estableixi, abans de l’assignació de places, el criteri escollit i la llista específica de les 9 places que s’ofereixen, identificant cadascuna pel seu codi o unitat organitzativa (sense necessitat d’identificar nominalment l’interí que les ocupa, per reforçar l’objectivitat del criteri). Les places s’han de seleccionar segons la major antiguitat de l’interí (és a dir, qui estigui més a prop de completar 3 anys ha de marxar primer, i així successivament).
De la mateixa manera, aquest acord s’ha de publicar abans que els candidats seleccionats triïn la seva destinació, de manera que l’elecció es faci amb plena consciència i transparència, i hi hagi proves documentals que el criteri es va establir abans de conèixer les preferències individuals dels aprovats (evitant així qualsevol sospita que el criteri s’hagi adaptat a posteriori per afavorir o perjudicar algú).
Conclusions
1. L’Ajuntament ha actuat d’acord amb la llei, ja que només ha aprovat aquells que han superat el procés de selecció. Les 12 places restants romanen vacants, sense que el fet que estiguin dotades sigui rellevant per a aquests propòsits.
2. Pel que fa a la selecció de les places a cobrir, d’acord amb la normativa vigent, s’ha d’optar, en primer lloc, per cobrir les places ocupades per treballadors temporals, per evitar la consolidació de situacions d’abús de l’ocupació temporal, però sempre seguint criteris de publicitat, per garantir la transparència en el procés.
Font: El Dret Local





