Moltes places a estabilitzar corresponen a personal laboral que realitza funcions de naturalesa funcionarial, amb independ\u00e8ncia que hagin estat declarats per sent\u00e8ncia o no.<\/p>\n
Encara que pugui semblar obvi que la soluci\u00f3 \u00e9s incloure les places a la RLT amb una \u00fanica caracter\u00edstica i convocar les places ajustades a la seva veritable naturalesa, no cal oblidar que estem regularitzant una situaci\u00f3 irregular, per la qual cosa en la nostra opini\u00f3 l’ estabilitzaci\u00f3 s’ ha de realitzar a la mateixa pla\u00e7a ocupada irregularment amb la seva naturalesa. Aix\u00ed ha estat recollit en la Sent\u00e8ncia del TS de 28 mar\u00e7 de 2019 (EDJ 2019\/563417).<\/p>\n
\u00c9s cert que els dos primers apartats de la Disp. Addic. 15a ET\/15 han estat derogats per la reforma laboral (RD-llei 32\/2021, de 28 de desembre; EDL 2021\/46522), si b\u00e9 amb efectes del 30 de mar\u00e7 de 2022.<\/p>\n
Per\u00f2 no veiem una altra forma de \u00abestabilitzar\u00bb el personal declarat indefinit no fix, tant dona si \u00e9s per sent\u00e8ncia o sense ella si han prestat serveis durant m\u00e9s de tres anys anteriors al 31\/12\/2020. La normativa sempre cita l’obligatorietat de convocar una \u00abpla\u00e7a\u00bb en concret, tant la Llei 20\/2021 com l’art. 20.Un.6 LPGE 2022, i la pla\u00e7a que s’estabilitzi est\u00e0 ocupada per personal laboral. De forma indeguda, per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s una altra q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n
Si aix\u00f2 obliga a realitzar dues convocat\u00f2ries diferents (una per a personal funcionari i una altra per a personal laboral), la nostra recomanaci\u00f3 \u00e9s que ho facin aix\u00ed, i \u00e9s possible que ambdues tinguin el mateix nivell d’exig\u00e8ncia.<\/p>\n
Cal no oblidar que hi ha la possibilitat que no es presentin (no poden obligar-los) o no superin el proc\u00e9s selectiu.<\/p>\n
I sens perjudici que posteriorment es realitzi un proc\u00e9s de funcionaritzaci\u00f3 a l’ empara de la Disp. Trans. 2a TREBEP i, si s’ escau, legislaci\u00f3 auton\u00f2mica d’ aplicaci\u00f3.<\/p>\n
<\/p>\n
La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s la possible millor o major valoraci\u00f3 del concret lloc ocupat que, recordem, correspon a una pla\u00e7a que est\u00e0 adscrita a un \u00abcos, escala, categoria o equivalent\u00bb.<\/p>\n
En aquest sentit, la redacci\u00f3 de la pr\u00f2pia norma impedeix aquesta difer\u00e8ncia expl\u00edcitament dins de la mateixa administraci\u00f3, sent la RPT la que determini el o els \u00abcos, escala, categoria o equivalent\u00bb als que estan adscrites les places, que han de tenir una id\u00e8ntica puntuaci\u00f3 sense cap dubte, com recorda la Sent\u00e8ncia del TS de 20 de maig de 2020 (EDJ 2020\/563973).<\/p>\n
Per exemple, si la RPT configura diversos llocs com a adscrits a la subescala d’auxiliars administratius d’administraci\u00f3 general, no seria possible diferenciar en el concurs segons estiguin adscrits a les diferents unitats o \u00e0rees d’una administraci\u00f3 (secretaria, intervenci\u00f3, tresoreria i recaptaci\u00f3, urbanisme, personal, etc.). O si un lloc est\u00e0 adscrit a diferents cossos o escales, no es pot diferenciar la valoraci\u00f3 en funci\u00f3 del cos.<\/p>\n
S\u00ed seria possible si s’haguessin creat \u00abespecialitats\u00bb diferents dins del mateix cos, escala, subescala o categoria laboral o equivalent, o cossos o escales o categories diferents, la qual cosa hauria d’estar reflectit en el moment d’aprovaci\u00f3 de la Llei 20\/2021 en la fitxa descriptiva del lloc i en la seva valoraci\u00f3, aix\u00ed com en la RLT.<\/p>\n
Tot i que no recomanem utilitzar aquesta via com a forma d’organitzaci\u00f3 generalitzada, pels futurs problemes de mobilitat que es produeixen en compartimentalitzar la gesti\u00f3 de personal en petites unitats \u00abinamovibles\u00bb, llevat de casos molt justificats i amb prou c\u00e0rrega de treball.<\/p>\n
<\/p>\n
La q\u00fcesti\u00f3 est\u00e0 en la possible millor o major valoraci\u00f3 de la concreta administraci\u00f3 o entitat local convocant, respecte de la resta d’administracions i\/o entitats locals, encara que les places pertanyin al mateix \u00abcos, escala, categoria o equivalent\u00bb. Per exemple, si l’experi\u00e8ncia com a Conserge d’una instal\u00b7laci\u00f3 es pot valorar de forma diferent en funci\u00f3 de l’entitat local en la qual s’han prestat els serveis.<\/p>\n
Citant el pre\u00e0mbul de la Llei 20\/2021:<\/p>\n
\u00ab… aquest acc\u00e9s s’ ha d’ ordenar de manera igualit\u00e0ria en la convocat\u00f2ria mitjan\u00e7ant normes abstractes i generals per tal de preservar la igualtat davant la llei de la ciutadania, la qual cosa obliga el legislador i l’ Administraci\u00f3 a elegir regles fundades en criteris objectius i presidits pels c\u00e0nons de m\u00e8rit i capacitat que l’ article 103.3 CE disposa\u00bb.<\/p>\n
En la nostra opini\u00f3, va a resultar molt complicat justificar la valoraci\u00f3 addicional de l’experi\u00e8ncia en la concreta entitat local on s’han prestat els serveis, sobretot en places homog\u00e8nies com les d’administraci\u00f3 general (art. 169 TRRL), aix\u00ed com en les places pr\u00f2pies de professions titulades gen\u00e8riques (arquitecte, enginyer, treballador o educador social, etc.) o de professions o oficis est\u00e0ndards.<\/p>\n
Per establir aquesta difer\u00e8ncia haurien de justificar en l’expedient la causa objectiva que exigeix que per a una determinada pla\u00e7a \u00e9s necess\u00e0ria l’experi\u00e8ncia en la seva entitat local (en aquesta pla\u00e7a en concret), cosa que veiem complicat. Des d’all\u00e0, en la nostra opini\u00f3 no serviria la refer\u00e8ncia al coneixement del o la situaci\u00f3 de les instal\u00b7lacions o d’un programa inform\u00e0tic, ja que aquest coneixement es pot adquirir en un termini curt de temps. Tampoc serviria la refer\u00e8ncia a una negociaci\u00f3 sindical o a un PORH que pot servir a nivell intern, per\u00f2 resulta molt discutible la seva al\u00b7legaci\u00f3 davant la jurisdicci\u00f3 ordin\u00e0ria o constitucional.<\/p>\n
I des d’all\u00e0, si es realitza aquesta difer\u00e8ncia de forma justificada, no hauria de ser determinant de manera que tamb\u00e9 es valori suficientment l’experi\u00e8ncia en altres entitats locals (sent\u00e8ncia del TC 281\/1993, de 27 de setembre, EDJ 1993\/8317) en el mateix cos, escala o categoria equivalent.<\/p>\n
Cal no oblidar que, si els interessats aconsegueixen provar una coincid\u00e8ncia de funcions, encara que es tracti de diferents administracions, la puntuaci\u00f3 hauria de ser id\u00e8ntica segons el judici d’igualtat com assenyala la Sent\u00e8ncia del TS de 25 d’abril de 2012 (EDJ 2012\/77148).<\/p>\n
<\/p>\n
La Llei 20\/2021 unifica els terminis d’aprovaci\u00f3 i execuci\u00f3 tant de les OEP com de les convocat\u00f2ries i del desenvolupament del proc\u00e9s selectiu dels torns d’estabilitzaci\u00f3 anteriors (LPGE 2017 i LPGE 2018, i del RD-llei 14\/2021):<\/p>\n
Amb l’objectiu com\u00fa que, en finalitzar els processos , la taxa de temporalitat en l’ocupaci\u00f3 p\u00fablica estructural sigui inferior al 8 %.<\/p>\n
<\/p>\n
La Disp. Addic. 1a de la Llei 20\/2021 (i del RD-llei 14\/2021) inclou dues mesures afegides per al m\u00f3n local. La primera \u00e9s que no siguin d’aplicaci\u00f3 preceptiva els arts. 8 i 9 del RD 896\/1991, relatius al nombre de temes i la seva distribuci\u00f3, aix\u00ed com al tipus de proves de coneixements a realitzar.<\/p>\n
La segona \u00e9s la possibilitat que els municipis de r\u00e8gim com\u00fa (als de gran poblaci\u00f3 no se’ls aplica aquesta mesura) encomanin la gesti\u00f3 dels processos de selecci\u00f3 en entitats supramunicipals, siguin d’\u00e0mbit local o auton\u00f2mic, i tant respecte de l’ocupaci\u00f3 estable com del temporal, conscients de la gran dificultat per als petits i mitjans municipis de gestionar aquests complexos processos.<\/p>\n
<\/p>\n
La Llei 20\/2021 reitera l’obligatorietat de negociar tant les convocat\u00f2ries com els sistemes selectius en els seus arts. 2.4t, Disp. Addic. 6a i 9a.<\/p>\n
La negociaci\u00f3 en l’\u00e0mbit estatutari (en mat\u00e8ria d’acc\u00e9s a l’ocupaci\u00f3 p\u00fablica, el personal laboral est\u00e0 subjecte a les mateixes limitacions) \u00abestar\u00e0 subjecta als principis de legalitat, cobertura pressupost\u00e0ria, obligatorietat, bona fe negocial, publicitat i transpar\u00e8ncia\u00bb d’acord amb l’art. 33 TREBEP.<\/p>\n
Resulta preceptiva la seva exist\u00e8ncia de bona fe, real i suficient, admetent propostes i contrapropostes, per\u00f2 ni \u00e9s preceptiu assolir un acord ni la seva exist\u00e8ncia permet actes contra llegem el que inclou tant la pr\u00f2pia norma com la interpretaci\u00f3 consolidada que la jurisprud\u00e8ncia en fa.<\/p>\n
Concretament respecte dels sistemes d’acc\u00e9s, l’art. 37.1.l) exigeix negociar els \u00abcriteris generals sobre ofertes d’ocupaci\u00f3 p\u00fablica\u00bb, per\u00f2 no es negocien les convocat\u00f2ries concretes. Precisament per garantir que els criteris de les mateixes siguin abstractes i generals.<\/p>\n
<\/p>\n
Font: El Derecho.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Possibilitat de modificar la naturalesa de la relaci\u00f3: de personal laboral a funcionari Moltes places a estabilitzar corresponen a personal laboral que realitza funcions de naturalesa funcionarial, amb independ\u00e8ncia que hagin estat declarats per sent\u00e8ncia o no. Encara que pugui semblar obvi que la soluci\u00f3 \u00e9s incloure les places a la RLT amb una \u00fanica…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":13441,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1137],"tags":[],"class_list":["post-13438","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-funcio-publica","category-1137","description-off"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.fornellconsultors.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13438","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.fornellconsultors.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.fornellconsultors.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fornellconsultors.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fornellconsultors.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13438"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.fornellconsultors.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13438\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13443,"href":"https:\/\/www.fornellconsultors.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13438\/revisions\/13443"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fornellconsultors.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/13441"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.fornellconsultors.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13438"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fornellconsultors.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13438"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fornellconsultors.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13438"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}